Intervenció de Virginia Domínguez en el ple municipal del 7 de febrer de 2012
Han passat cinc anys des de l’aprovació inicial d’aquesta modificació de pla i si llavors teníem alguns dubtes sobre si podia ser bona per a la ciutat, ara no tenim cap dubte: és un pèssim negoci per a Sabadell.
Aquesta modificació del Pla General té per objecte augmentar la superfície industrial en 2.160 m2, que passen d’estar qualificats com a sòl industrial a sòl industrial terciari, de manera que s’incrementa el seu valor comercial, i també s’augmenta l’índex d’edificabilitat. La propietat doncs guanya 15.550 m2 de sostre edificable, és a dir, passa de poder construir 18.100 m2 a 33.100 m2 de sostre, és a dir, li surt rodó. No està gens malament.
Com tantes altres, aquesta modificació de la norma bàsica del planejament urbanístic municipal no es justifica per l’interès general, per l’interès públic (única justificació legal per la qual es pot modificar el Pla General), sinó per afavorir la propietat. I pel caprici d’aconseguir un castell ruïnós estructuralment, que també serà una ruïna per a la ciutat.
Perquè l’única motivació de modificar el planejament urbanístic, no ens enganyem, és el castell, la torna del bon tros de tall que representen les plusvàlues de la requalificació. Un castell que no sabem per què el volem, ni què hi farem. Un castell que passarà a ser propietat municipal si finalment s’executa aquesta modificació de pla, malgrat l’alcalde no va poder estar-se d’anunciar que era de la ciutat l’any 2007. I això és fals. I si passa a ser propietat municipal també serà l’Ajuntament qui haurà d’assumir el cost de rehabilitació i, no ho oblidin, la responsabilitat del que hi pugui passar si no es consolida.
Han fet l’exercici de saber quin serà el cost de la rehabilitació? És una pregunta fonamental que cal fer-se i que la ciutat conegui quin és el resultat i quin és el negoci que li suposarà a les arques municipals.
Estem parlant doncs d’una passa més en la tramitació d’una modificació del planejament general a la carta, en què la ciutat rep el castell ruïnós a canvi de permetre a la propietat doblar pràcticament el sostre edificable.
En síntesi, la ciutat hi surt doblement perjudicada: per una banda es modifica el planejament per augmentar el sostre edificable d’una promoció privada i per l’altra tindrà unes repercussions per a l’economia municipal del tot negatives.