Per Sebastià Ribes i Garolera
LA INSENSIBILITAT FA DEL PLE UNA CATÈRVOLA
Un ple per recordar i jo estirat a quiròfan mentre m’operen de la paròtide esquerra. Sempre endreço l’agenda per evitar saltar-me el Ple, avui però no ha estat possible, la disponibilitat de quiròfan és una opció massa escassa per renunciar-hi en el moment precís. Prèviament he lliurat la gravadora a l’amic Isidre, amb la intenció de disposar del fil conductor que em permeti refer la crònica del ple, si més no, des de la vessant acústica.
A les sis de la tarda, hora d’inici del Ple, coincideixen a la plaça dos col·lectius: els Afectats per l’Hipoteca i els funcionaris de l’Ajuntament. Els primers perquè el regidor Joan Manau no s’ha presentat a una reunió (sembla que només han rebut evasives respecte actuacions per pal·liar els desnonaments) i dilluns precisament està anunciat foragitar de casa a una família present. La queixa dels treballadors de la Casa Gran és per demanar que se’ls hi respectin els acords del conveni.
Comença el Ple. S’aprova l’acta anterior i pren possessió el nou regidor de CiU, Jordi Font, que substituirà la Lourdes Ciuró escollida diputada al Congrés dels Diputats. Com si algú hagués alertat de l’inici de la sessió, xiulades metàl·liques provinents de la plaça envaeixen com un eixam d’abelles la sala de plens.
El primer tema és la proposta per eliminar el registre municipal d’unions civils. Segons el ponent, el Lluís Monge, el registre només recollia les parelles que volien casar-se i la llei no ho permetia, cas de les parelles del mateix sexe, o d’aquelles interessades en deixar constància de la seva convivència però sense formalitzar-la legalment. Ara qualsevol de les dues vessants ja és possible i no té sentit l’existència de tants registres, diu. Tant la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, com la Marisol Martínez d’EUiA és posicionen en contra de la seva eliminació. La primera exposa el desacord que han manifestat el Col·legi d’Advocats i l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans al presentar al·legacions contra la supressió a la ciutat de Barcelona. La segona explica com la nova legislació no recull el cas de parelles mixtes arran de la immigració.
El remor de la plaça ja s’ha ficat al cap quan la portaveu d’ICV manifesta que s’abstindran perquè volen clarificar els motius de les al·legacions fetes per les organitzacions esmentades. El volum de les xiulades s’incrementa, el cervell s’esforça per discernir acústicament entre l’estridència dels xiulets i els comentaris de la regidora. Els dos col·lectius estan pujant cap a la Sala de Plens. El ponent, en segona rèplica i pujant la veu, explica la millora de la nova legalitat davant l’oferta del registre actual però no pot acabar, els xiulets dins ja l’impedeixen continuar. El Sr. Bustos amb veu tranquil·la requereix el silenci dels xiulets perquè es deixi parlar al regidor:
—Piiiiiiiiiiiiiiii! pi-Pi-Pi pi-Pi-Pi.
La simultaneïtat de veus del públic congregat a la sala i la pujada de la intensitat de la veu del regidor per tal de continuar la intervenció, converteixen el ple en una veritable catèrvola.
—Piiiiiiii
El Sr. Bustos, amb un capteniment desconegut, no para de demanar que es deixi parlar als càrrecs electes. Vostès es poden expressar en silenci, afirma des de la presidència. Algú amb ironia diu:
—Señor alcalde aquí hay una silla libre…
—Demano si us plau…
—Estamos cansados de coacciones, estamos en democracia.
Parla simultània, veus inconnexes.
—Después de cuarenta años trabajados a ver quién le dice a uno que pase con 400 euros.
Les parles exaltades i les peticions del Sr.Bustos es barregen, ningú arriba a completar les frases. De cop i volta salta una consigna:
—¡Bote, bote, bote chorizo el que no bote!
Algú sobresurt dient:
—400 euros ¿tu vives con 400 euros? Escucha a la gente del pueblo.
—Si no me dan la oportunidad de hablar… —replica el Sr.Bustos amb to d’irremeiable.
—¡Dejar! A ver que nos dice.
Després d’un murmuri… silenci absolut. Finalment la insistència calmosa manifestada pel Sr.Bustos dóna els seus fruits, aconsegueix que se l’escoltin. Amb l’embolcall d’un mutisme desconegut des de l’inici del Ple, parla de legitimitats, de democràcia, de les coses que no depenen del govern municipal, de continuar el Ple on es tracten fets de la ciutat. Tot allò que precisament no interessava a l’audiència prou assabentada d’on eren i de què s’hi feia.
La resposta són més crits i xiulades. Sense perdre el comportament el Sr. Bustos continua manifestant la preocupació de tot el consistori per la situació general i es lamenta de la impossibilitat de canviar l’actitud dels bancs i caixes.
—¡Sí se puede! ¡Sí se puede! — simultàniament diverses veus.
S’adona que la congregació espera altres satisfaccions i reprèn el discurs demanant disculpes per la reunió no feta. Ho reconeix, no és justificable que després de 60 dies encara estiguin pendents de reunir-se (Afectats per la Hipoteca amb el Joan Manau). No s’ha fet bé, diu, aquesta mateixa setmana mantindran una reunió.
Es trenca el diàleg. Les seves disculpes s’ofeguen entre l’enraonar de tothom a l’hora. Es destaca, però, una veu cridant:
—Manuel, dime si es verdad o mentira por favor —ensenya un paper amb una fotografia del Sr.Bustos amb l’import total que cobra (possiblement els ingressos per tots els càrrecs fets públics a la premsa últimament) —, quiero saber quién me engaña.
—Tráigame el papel por favor.
Després de fer-li una llambregada exclama:
—Esto es mentira!
—¿Cuál es su sueldo de verdad?
—81.000 euros brutos del Ayuntamiento y es público.
Una segona veu:
—Ya podríais trabajar más por este dinero, 81.000 ¡Madre mía!
—Déjeme que le explique…
La primera veu:
—Todo el mundo tiene recortes, tu no los tienes. ¡Manuel, tu no los tienes!
Amb un to de ressentit, perdent una mica els nervis, el Sr.Bustos es dispara:
—Es curioso que hagan una foto del alcalde de su ciudad y es muy curioso que no hagan una foto del director de Unnim que cobra un millón de euros y es parte del problema. Es muy curioso que no publiquen la foto del presidente de un banco que cobra dos millones y medio y sí la de su alcalde. Lo digo para que lo sepan, por su comprensión y con esto acabo.
A banda de barrejar una gestió privada amb una de pública, on s’ha de retre comptes i ser transparent, no sembla que entenguin la reflexió o ironia manifestada en els seus comentaris perquè les veus intel·ligibles i les xiulades tornen a dominar l’ambient. En alguns moments, d’entre la disbauxa, es destaca la seva insistència per continuar el Ple.
Cal reconèixer que en aquesta ocasió el Sr.Bustos ha sabut conduir la situació. Com a màxim responsable, no és gens fàcil aguantar aquest tipus de tensió tancat a la Sala de Plens i tothom assenyalant-te. Ara sabem que també és capaç de fluir paciència i de no caure en sortides fàcils, com anul·lar el Ple o demanar el desallotjament de la sala, actituds fins avui ben escasses quan li ha semblat que l’oposició era massa punyent.
Després dels fets, finalment el Joan Manau haurà entès que vol dir sensibilitat vers a la població i anar políticament més enllà de les possibilitats administratives, ell que tantes vegades ha posat cara d’estupefacte quan des dels escons de l’oposició se li ha fet observar aquestes carències.
A la fi, després de quaranta minuts d’interrupció, el públic minva i es reprèn la sessió acompanyats, però, dels crits i xiulets arribats des de la boca de l’escala. És la tercera volta en el debat sobre el registre de les parelles de fet. Les portaveus de l’oposició, amb el batibull dominant de veus, consignes i xiulades que arriben des de l’exterior, s’esforcen en mantenir la parla en veu alta per normalitzar la situació. Davant dels fets viscuts, però, el debat del registre ha perdut volada. Tanmateix el ponent, fent orelles sordes a les reflexions exposades, es manté en els seus tretze i rebutja la proposta de postergar la decisió fins el proper ple. Tot plegat fa decidir a ICV canviar el vot anunciat. Així doncs el registre de parelles de fet serà eliminat amb els vots en contra de l’Entesa, EUiA i d’ICV.
Mentre, absents de tot el que passa al cor de la ciutat, en el Taulí el cirurgià i el seu equip, després de tres hores, estan ultimant l’operació a la meva galta. El Consorci del Parc del Taulí també ha patit retallades i els seus professionals, amb un tracte exquisit, s’esforcen perquè aquestes es notin el mínim possible. En el meu cas, l’única diferència respecte situacions anteriors és la petició que porti les tovalloles personals de casa. Em pregunto, això no es podia haver demanat abans?
PROGRAMA DE VACANCES PER A LA GENT GRAN
Si analitzéssim els temes tractats en els plens durant el mandat, possiblement aquest seria un dels quals l’oposició conjuntament s’ha mostrat més dura amb els gestors municipals. Una duresa mostrada amb els arguments emprats, les exposicions breus i clares fetes amb la rotunditat per tombar una paret sense sortir-se ni un mil·límetre del respecte mutu. Segur, el govern s’ho ha de repensar en futures edicions. Amb altres paraules, i considerant les crítiques fetes en apunts anteriors, les portaveus han estat un exemple d’eficàcia i eficiència.
S’ha fet evident com l’oposició, en conjunt, feia temps que esperava aquest tema amb un discurs molt depurat. Possiblement perquè es diu que el Sr.Bustos no va perdre tant electorat en les passades eleccions municipals, com va passar amb la majoria d’alcaldies del PSC, precisament perquè va reforçar la seva campanya anunciant que les altres organitzacions polítiques volien acabar amb les “Vacances de la gent gran” i ell es comprometia a mantenir-les. Parlem de 4.500 persones subvencionades amb fons municipals per anar de viatge. Persones la gran majoria de les quals s’ho podien permetre i fer-ho a preu municipal, per elles, era una ganga. D’aquesta manera va connectar amb un sector de la població que per primera vegada li va fer costat, compensant així el vots perduts amb el perfil del PSC.
El Sr. Bustos manté el seu compromís electoral fent la viu viu. Les vacances continuen una edició més, però amb un matís significatiu: ara no seran subvencionades. Es contracta una empresa la qual gestionarà els viatges a un preu que haurà de competir directament amb el mercat i l’Ajuntament gestionarà el programa dedicant-hi una persona i mitja tot l’any.
La ponent, Maria Ramoneda, justifica el context del programa, explica els resultats de l’anterior edició i fa una lloança del servei en base a l’enquesta de satisfacció. No parla ni un bri sobre les tarifes i les seves característiques, objectiu únic del dictamen.
Confirma doncs, el comentari de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, la Virginia Domínguez: ”Ens demanen que aprovem les tarifes del programa de vacances de la gent gran, però en realitat el debat important no són les tarifes, sinó el propi servei” La regidora explica com un programa iniciat per facilitar uns dies de lleure per a les persones amb pocs recursos s’ha desvirtuat fins a mantenir-lo només per electoralisme. Justifica els seus arguments mostrant el descens dels percentatges de persones que en els darrers anys han estat bonificades pel seu baix nivell d’ingressos (només un 4% el 2011) i l’índex de repetició del 40%. La Maria Ramoneda no respon, però amb el cap fa indica que no són certes aquestes dades i la Virginia Domínguez li fa saber que ho diu amb la força d’haver-se mirat tots els expedients. Estem parlant, afegeix, d’un programa per a persones de classe mitjana i classe mitjana alta que poden accedir a les agències de viatges, aquest programa avui la ciutat no el necessita.
La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, amb poques paraules discrepa profundament del model de programa. Res no justifica que el govern faci d’agència de viatges, diu, i demana seriosament el replantejament d’una activitat no recollida a les competències municipals. Acaba qüestionant la contractació del servei (l’empresa ha estat contractada sense un concurs públic a l’empara d’una modalitat administrativa per a casos excepcionals). La pregunta salta a l’aire, per què l’interès en fer un contracte per la via de l’excepcionalitat a una empresa fins i tot qüestionada dins del sector?
La portaveu d’EUiA, la Marisol Martínez, amb un to sec i rotund ho resumeix dient: avui, més que mai, va endavant una actuació a la contra del que demana la situació actual. No és el model, ni la prioritat és viatjar, ni podem ser subministradors de clients del capital privat.
El programa tampoc no és compartit per CiU. La seva regidora, Rosa Roig, afirma que les agències ofereixen preus més baixos. Per tot plegat, suggereix, els ajustos o retallades del pressupost municipal podrien començar per aquí.
A la rèplica defensa el dictamen la Marta Farrés. Respon amb molta duresa expressiva, sense donar-se un respir, cada un dels raonaments de l’oposició. Ho fa en un to de superioritat i de rebuig absolut de les paraules escoltades, només comprensible per la seva inexperiència política. Tot allò que s`ha comentat com aspectes negatius del programa ho assumeix positivant-ho i allò que són dades contrastades les nega adduint que són falses (algú ha fet escola). La portaveu d’ICV no se’n pot estar de matisar l’actitud: “…lamento molt haver sentit aquesta intervenció per part de vostè, que representa el Govern, un govern socialista. I també perquè sempre esperes, per part dels polítics i més si són persones joves, hi hagi encara més sensibilitat que aquells que es suposa ja portem molts anys a la política.”
Finalment el PP facilita l’aprovació de les tarifes amb la seva abstenció, davant el vot en contra l’Entesa, ICV, EUiA i CiU.
ALTRA VEGADA ES PARLA D’URBANISME A LA CARTA
És una opinió generalitzada entre els grups de l’oposició, que el canvi del responsable polític d’urbanisme ha suposat una pèrdua de capacitat de consens. La poca agilitat en facilitar la informació base i en respondre els dubtes de la gestió urbanística, així com deixar la majoria d’explicacions a mans dels tècnics corresponents, dificulta poder traçar un camí de consens on l’oposició comprengui millor i accepti les solucions proposades pel govern en determinats temes. Dit d’altra forma, mentre l’anterior regidor tendia a carregar-se de raó, l’actual només utilitza la freda raó de ser el Govern.
Des del públic també notem aquesta actitud amb les reduïdes intervencions del ponent d’urbanisme quan presenta les propostes al consistori. Com a mostra, el primer dels dictàmens de la seva àrea. Fa referència a una altra ampliació d’usos a l’illa anomenada “Casanovas”, que deixarà de ser exclusivament industrial per possibilitar un ampli ventall d’activitats. Només hi dedica dos minuts i mig, des quals quaranta vuit segons són realment de presentació del tema i la resta els dedica en rebatre l’única al·legació presentada, la de l’Entesa per Sabadell. És evident que amb tan escasses paraules, des del públic es fa difícil entendre on està el pinyol del debat. El públic és un afegitó, una casuística democràtica. Deduïm que per al Joan Manau l’única consideració és trobar-se en un Ple, prescindeix de l’audiència pública, parla exclusivament per l’obligació legal de respondre als càrrecs electes. Per tant, ells ja saben de què va i tal com diu al finalitzar la seva intervenció, tot està fonamentat i justificat. Ras i curt: raó de govern.
Estalviaré a qui llegeixi aquest apunt el debat suscitat, les postures de cada grup i els interessos defensats per cadascú perquè és similar, calcat diríem col·loquialment, al resum que vàreu llegir a “El pla general ja s’ha modificat 88 vegades!”. Dues pel·lícules amb el mateix final.
El segon punt d’urbanisme fa referència a una nova modificació del Pla General, ara per resoldre l’àmbit del castell de Can Feu. Amb la seva raquítica loquacitat el Joan Manau presenta el tema amb cinquanta sis segons. És, però, un tema conegut que s’arrossega del mandat passat. En el seu moment l’Entesa per Sabadell, incomprensiblement, va ser l’única organització oposada al conveni de municipalització del castell.
Ara, després de cinc anys, la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa, insisteix en el resultat de l’operació: “… La propietat doncs guanya 15.550 m2 de sostre edificable, passa de poder construir 18.100 m2 a 33.100 m2 de sostre, és a dir, li surt rodó. No està gens malament.” … “Estem parlant d’un pas més en la tramitació d’una modificació del planejament general a la carta, en què la ciutat rep el castell ruïnós a canvi de permetre a la propietat doblar pràcticament el sostre edificable.”
ICV i EUiA es limiten a reclamar el cost econòmic estimat per a restaurar el castell i a queixar-se perquè després de cinc anys encara no està elaborat un possible programa-proposta d’utilització.
El ponent eludeix parlar del conveni amb la propietat, i justifica l’operació fent èmfasi en el parc urbá que s’hi guanya. Tal com havia pronosticat el ponent a l’inici (sabia amb què comptava), l’operació va endavant pels vots de PSC-PP amb l’abstenció d’ICV, EUiA, CiU i el desacord de l’Entesa.
TARIFES DE TRANSPORT AMB PEDAGOGIA
Sense intervencions, ni del ponent ni de cap grup municipal, les tarifes del servei del taxi pel 2012 s’incrementen un promig ponderat del 2,5% amb el vistiplau del govern i de l’oposició però amb l’abstenció de CiU i PP.
Utilitzar l’increment del valor mig de tots els serveis, dins d’una mateixa gama, és útil per explicar-ho als usuaris si les variacions són petites entre cada producte i alhora es manté una certa proporció entre el nou cost i l’ús que se’n fa del servei. Com és el cas de les tarifes del taxi aprovades anteriorment.
Tanmateix no succeeix així respecte les tarifes del transport col·lectiu de Sabadell. El govern municipal les presenta amb un increment mig del 3,85%, però un sol títol, la targeta T10, el més emprat, suporta l’increment del 6,67%. Molt per damunt de la proposta anunciada pel govern, en el debat de pressupostos, de no augmentar el serveis per sobre del 4%.
Des d’aquesta perspectiva el Julià Moltó, de l’Entesa per Sabadell, manifesta el desacord de la seva organització en la proposta perquè això evidencia, diu, la finalitat recaptatòria en detriment de la utilització del transport públic. La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, també mostra la seva preocupació per un increment que presumiblement estimularà a no fer servir l’autobús i per tant continuarem allunyant-nos, explica, del nivells d’utilització aconseguits a l’any 1991. El Juan M. Mena, d’EUiA, va més enllà i anuncia el vot en contra per dues raons: la descompensació de l’increment amb la T10, tot i ser moderat l’increment del bitllet senzill o es redueixi l’abonament mensual, i la supressió de línies de transport entre elles la del trajecte entre el districte 7è i l’Hospital del Taulí.
El ponent, Francisco Bustos, que no s’ha pres la molèstia de presentar el dictamen, fa una rèplica pueril. Primer acusa al Juan M. Mena de mentir perquè no s’han eliminat línies, (Tots són de la mateixa l’escola? És la segona vegada en aquest ple que des del govern s’acusa de mentiders a l’oposició), seguidament no sap com explicar el descens actual dels viatgers i s’agafa al passat com si fos un ferro vermell esforçant-se en ridiculitzar a la Carmen Garcia pel descens dels viatgers entre els anys 1991 i 1999 (com si ella en fos la responsable), i acaba dient al Julià Moltó que s’han incrementat les tarifes dins del marge del 3,9% dictaminat per la Comissió de preus de Catalunya (Fantàstic! Això és l’únic que cal considerar).
De les tres respostes que rep, la més pedagògica i per tant la més política, li arriba del Juan M. Mena: “…lamento molt que vostè actuï d’aquesta manera. Jo li puc dir una cosa, des de què sóc regidor d’aquest Ajuntament mai, en els 4 anys i escaig que porto, mai li he dit a ningú que diu mentides.” “De vegades puc estar encertat, i puc estar equivocat, això li acceptaré. El que no li acceptaré és que dic mentides. Perquè jo a vostè no li he dit mai que diu mentides, i segurament veurem les coses d’una manera diferent.”
I per si queda algun dubte afegeix: “Respecte al tema que estem parlant, he dit que s’han eliminat línies els caps de setmana, i això matemàticament és així. Teníem 7 línies els caps de setmana. Tenim 5 línies els caps de setmana… Això no és una mentida. Vostè pot interpretar-ho políticament com vulgui.”
Seguidament el Francisco Bustos, es disculpa per l’expressió i fa un monòleg on s’esforça en trobar una expressió indicadora de la inexactitud, segons ell, de la informació facilitada pel Juan M. Mena però que no sigui ofensiva. Acció lloable després dels precedents des de les files del govern.
El debat és tancat pel Sr.Bustos on intenta treure rellevància a la xifra màxima del transport de viatgers aconseguida a l’any 1991, amb una raó excepcional: hi havia l’eix central en obres. Vaja! Després demana al ponent que es sintetitzi tota la informació històrica sobre el transport col·lectiu, respecte a usuaris, inversions, cost del bitllet, etc. i es faci pública.
Al PP o a CiU sembla no afectar-les-hi la incidència de les tarifes sobre els 13 milions d’usuaris a l’any perquè s’han mantingut callats durant tota la polèmica. Això sí, amb la seva abstenció rubriquen l’increment de les tarifes a pesar de l’oposició de l’Entesa, ICV i EUiA.
NOVA CONCESSIONARIA O LA SIMULACIÓ DEL CANVI
Amb la proposta definitiva del plec de clàusules per contractar el “Servei de neteja i escombrat de carrers” i el “Servei de recollida de residus sòlids urbans” és tanquen els temes dedicats a l’Espai Públic. Tal com vam comentar a “Una proposta revolucionària” estem davant d’un contracte llaminer perquè l’empresa que rebi l’adjudicació facturarà cada any un mínim de 19.000.000 d’euros. El 12% del pressupost anual de l’Ajuntament, poca broma.
El ponent explica i justifica com s’han resol les al·legacions presentades per CiU i PP, les quals fan propostes sobre el sistema de puntuació per a valorar l’oferta, els terminis d’amortització i la vigència de la contracta. Finalment la durada del nou servei s’ha reduït de 20 a 15 anys, fet que satisfà a l’Entesa per Sabadell conjuntament amb la garantia de mantenir els llocs i les condicions de treball de la plantilla actual.
En Carles Marlés, d’ICV, però destapa una altra ampolla. A banda de qüestionar els terminis d’amortització de la flota, destaca el cost anual explicitat en el plec de condicions per a vuit directius, que arribaran a cobrar conjuntament a l’entorn de mig milió d’euros catalogats de “sou comú”. No sabem que fan i ens faria il·lusió saber la seva ocupació, diu, perquè van signar el seu valuós contracte indefinit l’any passat per un import superior a 50.000 euros.
Des d’EUiA, el Juan M. Mena insisteix en la postura política del ple anterior, retornar la gestió del servei a l’Ajuntament: “La situació actual ha canviat radicalment des de l’última concessió d’aquest servei. La tresoreria dels ajuntaments, ajudada per la incapacitat del Govern actual de la Generalitat de complir els seus compromisos pressupostaris, ens està portant a una situació complicada i de difícil gestió del dia a dia dels serveis bàsics del món municipal. Per tant, els moments són uns altres i les solucions han de ser noves.”
El seu discurs és simple i d’una lògica contundent, diria algú, però compte! Embolcat d’una càrrega ideològica sense realitat on apuntalar-se. Els paràmetres que determinen una nova adjudicació són avui tan encarcarats que redueixen la seva proposta a un seguit de paraules vàcues que malauradament no poden anar més enllà de ser transcrites a l’acta del Ple.
La magnitud del servei i la regulació administrativa condicionen extremadament la possible renovació. Si per renovació entenem comptar amb prous possibilitats reals per un canvi d’empresa, davant de la millor oferta econòmica i de servei, o senzillament que el servei retorni a mans municipals, fet que significaria estalviar-se el lògic guany comercial que han de rendir els milions esmentats i la inversió corresponent.
La capacitat de gestió necessària per assolir de cop i volta un servei d’aquesta amplitud, l’enorme cost d’inversió per a garantir-ne la continuïtat sense interrupció, el fet d’estar obligat a assumir el mateix personal actual sense possibilitat de reestructurar en el canvi (el precedent el tenim en la primera adjudicació de la TUS, l’obligació de subrogar a tot el personal de la concessió anterior quasi acaba amb el projecte de la cooperativa) són, entre altres, factors limitadors del nombre d’empreses possibles i alhora, la majoria de vegades, transformem el concurs per a la renovació de la contractació, dins de la més escrupolosa legalitat, en una simulació de canvi. Tot plegat és un llast per a fer més eficient l’administració local.
El PP es mostra satisfet amb la reducció de la durada de la contracta i CiU no accepta la desestimació que sigui el Col·legi d’Enginyers Industrials qui faci la valoració de les ofertes. El ponent justifica els sous dels directius com un afer intern de l’empresa a banda de l’Ajuntament (sembla clara una picaresca de l’empresa davant la renovació) i el Carles Marlés li fa observar com és un “afer intern” que paguem entre tots, sigui quina sigui l’empresa concessionària.
Després d’una polèmica més detallada, entre PSC, CiU i ICV, sobre el període d’amortització dels vehicles i els cost del servei comparat amb altres poblacions, tanca el debat en nom del govern el Sr.Bustos. Exposa les expectatives obertes, dins del sector, per un concurs d’aquesta magnitud en una època escassa d’activitat empresarial. Anuncia, en consideració a la transparència, la intenció de fer una comissió de seguiment extern, com es va fer durant la gestió del fons extraordinaris, i recorda que l’empresa adjudicatària haurà d’assolir la neteja de les dues noves zones aviat incorporades a la ciutat: Sant Pau de Riu Sec i Can Gambús.
Finalment el plec de condicions queda aprovat amb l’abstenció del PP i de l’Entesa, i els vots en contra de CiU, ICV i EUiA.
BRINDIS AL SOL I ARRIBADA DEL SAC ÒMNIBUS
En el ple de febrer tots els grups de l’oposició presenten mocions. Quatre de les nou propostes queden sobre la taula. Així doncs, es continua amb la pràctica de registrar paper sense un treball rigorós previ.
Es comença amb un brindis al sol, perquè quan plau al govern municipal no hi ha cap problema en fer-lo. Ho dic recordant les propostes de l’Entesa al demanar que el Ple es manifesti contra la imposició del traçat del gasoducte. Són instàncies superiors i no hi podem fer res, hem sentit a dir com si les esmentades institucions poguessin degollar la veu del Ple, com si el consistori més enllà dels seus atributs no li fos permès manifestar el sentir de la ciutat. Ara el PP presenta la proposta d’incorporar Sabadell a la tarifa de zona 1 dins de la xarxa de transport metropolità. Quasi res! Anys fa que ho demanen poblacions més pròximes a la ciutat comtal com San Cugat, Barberà i Cerdanyola amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El criteri de zona ve determinat per la distància i un equilibri d’usos i costos en el moment d’implantar el model tarifari. Si no es fan noves i quantioses aportacions públiques anuals al transport col·lectiu, avui per avui totalment inviables, estem a anys lluny de veure Sabadell a la zona 1. Ei! Canviar el traçat del gasoducte representa un cost molt inferior i fer una declaració en defensa del rodal només requereix una petita dosis d’ètica.
Però la barrabassada ve del PP, aliat del govern municipal, i el PSC no pot posar-s’hi d’esquena encara que parli d’un infactible, això sí, a favor de la ciutat. Al ser una declaració a favor de Sabadell també rep el suport de l’Entesa i d’EUiA. ICV fa prevaldre el rigor tècnic i s’absté, mentre CiU vota en contra perquè la moció toca les barbes del seu govern.
Habilitar el solar de l’antic Vapor Cusidó (4.800 m2), a l’espera de millors temps per decidir-hi el projecte adient, és el que expliciten dues de les mocions, una de CiU i l’altra de l’Entesa per Sabadell. La diferència està en l’objectiu de l’habilitació i en la forma de fer-ho. Mentre CiU demana l’arranjament per fer-ne un aparcament provisional, l’Entesa proposa habilitar-hi una senzilla zona de lleure complementada amb un aparcament. La proposta de CiU és formulada com una decisió feta des de la Casa Gran i l’Entesa demana la realització d’un procés participatiu amb el veïnatge i les entitats per decidir les utilitats i elements de la zona de lleure: zona infantil, petanca, horts urbans….
La moció de CiU no es debat, la deixen damunt la taula perquè han obtingut nova informació, diuen. Ja! La moció de l’Entesa, rep el suport d’EUiA i ICV. El PP i CiU s’abstenen. Els primers ho justifiquen amb la necessitat d’un informe previ sobre possibles costos i els segons dubten de la complexitat de la proposta. D’aquestes postures ja se’n pot deduir el final reservat pel govern a la moció.
Efectivament, el Josep Ayuso (l’home sense paraula), en nom del govern afirma que la proposta significaria un cost no assumible de 200.000 euros i el procés de participació aixecaria entre el veïnatge unes expectatives lluny de les possibilitats municipals. No s’acaba d’entendre si menysprea els processos de participació o considera la ciutadania una colla de criatures.
No hi fa res que la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, expliciti com la proposta és feta des d’una actitud més oberta i més innovadora. Que demani no caure a la solució fàcil dels darrers anys, resoldre les coses a base de diners. O que esmenti experiències similars de baix cost, desenvolupades a Terrassa, Saragossa o València, amb la participació del veïnatge per habilitar modestament solars pel gaudi de tothom. El Sr. Bustos, es dirigeix a l’home sense paraula per encarregar-li que quan el pressupost ho permeti es faci com sempre: realitzar un projecte escoltant als veïns i la ciutat. L’home sense paraula mou el cap afirmant dintre seu: sí, es farà com sempre. La moció és rebutjada pel PSC amb l’abstenció del PP i CiU.
Amb l’estranyesa de tots, la següent moció es presentada conjuntament per ICV i EUiA. Demanen la continuïtat de la Llei de barris, la modificació del pressupost del 2012 de la Generalitat per garantir la dotació dels projectes ja en marxa i instar a fer el pagament immediat de les subvencions atorgades perquè els municipis no es vegin obligats a assolir-ne el pagament.
La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, defensa la moció fent una feixuga exposició històrica de la Llei de barris i acaba centrant el seu interès en el pagament dels endarreriments i en la dotació pel 2012. La portaveu d’EUiA, Marisol Martínez, explica que és una moció cadena (les dues organitzacions les presenten a tots els ajuntaments) i lògicament manifesta el seu acord. Per la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa, el veritable problema no és limitar les noves convocatòries, fet comprensible en un programa que el Govern de la Generalitat no es fa seu, el més greu és l’anunci que a partir de juny no pagaran les certificacions d’obra, perjudicant així els industrials i els beneficiaris d’aquests programes.
Des del PP, Esteban Gesa, fa una crítica a la gestió de la Llei de barris feta pel tripartit i demana que el Govern de la Generalitat executi aquelles accions compromeses i no finalitzades, però ho farà amb una abstenció, diu. El portaveu de CiU, amb un discurs més elaborat, duplica l’exposició del PP però manifesta el parer de ser aquest un tema per debatre en el Parlament i en conseqüència no hi donarà suport. Des de les files del govern municipal, Joan Manau explica les últimes converses amb la Generalitat, aquesta manifesta la voluntat de mantenir la recepció i reconeixement de les certificacions, amb la intenció de pagar-les progressivament a partir del 2013, fet que provocarà tensions de tresoreria en els ajuntaments. Després d’una picabaralla entre el portaveu de CiU i la portaveu d’EUiA respecte l’oportunitat i l’autoria de la moció, aquesta és aprovada amb els vots en contra de CiU, i l’abstenció del PP.
El nou regidor de CiU, Jordi Font, s’estrena en la defensa d’una moció per simplificar l’administració local de Sabadell. El seu referent tal com exposa en la moció són les lleis òmnibus del Govern de la Generalitat. Tots els grups municipals fan lloances a la simplificació administrativa, les úniques reticències les manifesta la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, quan diu que una cosa és simplificar i l’altra la desregulació d’allò que ha costat anys regular, com per exemple informes d’avaluació ambiental. Alhora mostra la seva estranyesa que el govern s’hi avingui perquè si hi ha tràmits sobrers o que s’han de canviar perquè no s’ha fet ja? Si el mirall són les lleis òmnibus i no es concreten les actuacions i els tràmits afectats, diu, la seva formació no donarà suport a la proposta. Totes les altres organitzacions polítiques, a ulls clucs, s’hi apunten. Així, la moció prospera amb l’abstenció de l’Entesa.