Per Sebastià Ribes i Garolera
QÜESTIÓ D’ESTIL: PREMEDITAT I AMB TRAÏDORIA
Després del ple ordinari de desembre estic convençut que alguna cosa no funciona, o estan mal dimensionats els torns i temps d’intervenció dels nostres representants durant les sessions o un ple al mes és insuficient. La sessió s’inicià a les sis de la tarda i va finalitzar a dos quarts d’una sense exhaurir, ni de bon tros, l’ordre del dia previst. No és la primera vegada que la sessió acaba a la ratlla de la mitja nit, però mai l’oposició havia necessitat autoritzar que es posterguessin totes les seves mocions pel proper ple. No, no, aquests debats maratonians no parlen a favor d’una organització racional dels plens ni de com s’organitzen els nostres polítics.
Parlem del ple. El punt de l’ordre del dia més rellevant és l’aprovació inicial o no del pressupost del 2012. Ja se sap, el pressupost és un dels temes més crucials de les propostes que van a ple durant el curs polític, però enguany davant la persistent crisi encara agafa un aire de més significació política. És lògic doncs que augmenti la preocupació de les dues parts, govern i oposició, per aconseguir un ajustament de bisturí sobre la diversitat de les despeses i s’amplifiqui la voluntat de posar l’èmfasi sobre allò considerat prioritari per cadascú. S’escapen d’aquests raonaments les intervencions d’EUiA i CiU. Uns per limitar-se a fer una proclama ideològica, sense aportacions concretes a la proposta de la despesa i els segons per estar més preocupats en comparar la similitud entre els problemes del govern municipal i el de la Generalitat l’hora de confeccionar els respectius pressupostos.
No és el cas de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, que respetuosament ha efectuat la intervenció més punyent des de l’oposició i metòdicament contrastada amb les dades del govern, com ho prova la resposta rebuda. Els arguments emprats per defensar la seva proposta (veure intervenció) agullonen al govern fins el punt que el ponent, Ramon Burgués, declina la seva responsabilitat política a l’afirmar que les propostes del pressupost són correctes perquè els tècnics municipals (els cita un per un) són molt competents …més endavant assegura què a pesar de la policia de barri cal una unitat policial (es refereix a la Unitat de Reforç Policial) que marqui allò que es pot i no es pot fer. Afirmació que en boca d’un mestre, un professional de l’ensenyament, la volem entendre com el gripau que s’ha d’empassar per mantenir una mínima coherència en la defensa d’un pressupost a mans d’un govern que arrossega els antecedents policials del cas Bemba.
Tanmateix ha estat el jurista i portaveu del PSC, el Josep Ayuso, qui s’ha mostrat més poc convençut de la validesa dels propis arguments o amb menys capacitat per defensar la línea política reflectida en el pressupost, tal com ha posat de manifest amb la seva actitud de replicar amb un atac personal, de forma premeditada i amb traïdoria, l’exposició feta per la Virgínia Domínguez referint-se amb demagògia sobre les seves retribucions laborals. Aquesta intervenció barroera ha estat acompanyada per la intervenció del Sr.Bustos que tot i ser president del Ple, de la Federació de Municipis de Catalunya i del Consell de Governs Locals de Catalunya ha caigut en el simplisme infantil de reduir el debat fins a dir que qui no estigui d’acord en com s’apliquen actualment les retribucions pot deixar de cobrar-les. Ho ha fet quan la portaveu de l’Entesa, reglament en mà, ja no podia dir res. El fet ha motivat, dins del capítol de precs i preguntes, una intervenció molt mesurada de la portaveu d’ICV on ha demanat al Sr. Bustos que evités comentaris d’aquest tipus quan l’opositor/a ja no té capacitat reglamentària de rèplica. Com es pot suposar la resposta ha estat adient amb l’estil…
EL NOU REGLAMENT DE RÀDIO SABADELL
Després de les formalitats el Ple de desembre arrenca amb la proposta d’aprovació del reglament de funcionament de Ràdio Sabadell i amb una convocatòria davant de l’Ajuntament per protestar contra la retirada de la subvenció municipal a l’SCAI (entitat de serveis a la immigració). El Juan Carlos Sánchez, ponent del reglament, explica de forma ordenada i amb un llenguatge curós el motiu de la nova reglamentació i les esmenes recollides dels grups de l’oposició, però no satisfà la demanda més rellevant: Que el Consell d’Administració reflecteixi la composició i pluralitat del Ple.
La petició sembla lògica, però no està regulada legalment enlloc, depèn de l’acord del ple i no serà precisament aquest govern municipal qui deixarà de portar l’aigua al seu molí (està per veure qui ho faria). Així doncs a pesar de les bones paraules del ponent, mentre va consultant la seva “Blackberry” (o l’aparell que té entre mans) rep un a un el rebuig de cada grup de l’oposició. Rebuig que finalment es manifesta amb l’abstenció de cadascú condicionada a possibles canvis durant el període d’exposició pública. Dit sigui de passada, com si fossin tres regidors més del govern, el PP ha lliurat el seu vot a favor sense fer cap intervenció.
EL MALSON DE LES ESCOLES BRESSOL
El punt següent, exposat pel Ramon Burgués del PSC, tracta de les escoles bressol municipals, un dels serveis situat avui en el llindar de les possibilitats de l’anomenat “estat del benestar”. Es proposa augmentar-ne les tarifes a partir del gener de 2012. Així a la sensibilitat política del tema s’hi afegeix el fet de fer-ne la modificació a mig curs, amb la corresponent sorpresa per a les famílies. El debat sobre els costos de les escoles bressol municipals, com i qui ha de costejar-les, ja fa temps que dura entre els ajuntaments i la Generalitat. Últimament s’havia arribar a un acord i la Generalitat l’ha incomplert pel que fa al curs passat i el corrent. Davant d’això l’Ajuntament assumeix el dèficit generat per l’incompliment del govern català respecte el curs anterior i proposa traslladar una part dels costos actuals als pares. Amb aquests paràmetres en el debat hi bull, a més de la vessant ideològica i les responsabilitats per la situació actual, una barreja de pragmatisme per aguantar les escoles bressol, el desig de fer-ho al mínim cost i la contrarietat que això passi ara durant el curs.
Entesa per Sabadell, ICV i EUiA també acusen la Generalitat de la negligència però difereixen en com enfocar la gestió de la situació actual. Entesa i EUiA reclamem més contundència per part de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) presidida pel Sr.Bustos. L’Entesa proposa que, davant el greuge que això passi a mig curs, sigui l’Ajuntament qui assoleixi un major cost per reduir l’increment del 17% que de cop i volta hauran de suportar les famílies. ICV eludeix la situació actual i proposa avançar en el debat sobre la tarifació social, o sigui que pagui més qui més possibilitats té. EUiA explicita que hi ha altres possibilitats però no les concreta ni es compromet amb cap proposta.
Tot just començar les intervencions dels grups de l’oposició fan acte presència a la sala de plens, en silenci, de forma ordenada i mostrant cartolines en defensa de l’SCAI, part de les persones que s’han manifestat a la plaça. No poden anar gaire més enllà de la porta perquè tenen limitat el pas per dos policies municipals de paisà, el fet no és habitual. Què passa? Els “serveis d’intel•ligència” de la Unitat de Reforç Policial preveien aldarulls per ser un tema associat a immigració o és només un exemple pràctic del model de convivència i cohesió social defensat pel govern municipal?
És evident, CiU està a favor que la despesa no satisfeta per la Generalitat sigui assumida per l’Ajuntament i les famílies. Ho justifica qualificant el servei d’impropi i molt costós que ni la Generalitat ni l’Ajuntament tenen l’obligació de donar-lo. Parla d’una obligació legal que ells es fan a mida, qui sinó les institucions han de vetllar perquè els serveis de caràcter social persisteixin en moments com els que es viuen? Així li recorda la portaveu de l’Entesa, Virginia Domínguez, quan a la segona intervenció li diu ”…ara no s’hi val dir que la xarxa d’escoles bressol es va dissenyar en època de bonança, perquè és precisament en temps de crisi quan són més importants i més necessaris els serveis públics”.
Abans d’acabar els torns d’intervencions les persones de suport a l’SCAI s’han retirat del Ple. La seva presència de mitja d’hora ha estat respectuosa amb el funcionament de la sessió, com era de suposar. El Sr.Bustos intervé en el debat, s’ha demanat més contundència a l’organització que ell presideix i explica com ha evolucionat tot el procés des del mes d’agost, quan la Generalitat va anunciar que no mantindria els convenis municipals sobre les escoles bressol. Com van reaccionar les dues associacions municipalistes, la FMC i l’ACM, que inclou els municipis convergents, i anuncia que ells no han tancat encara cap acord amb la Generalitat i caldrà veure com evolucionen les gestions cara el pròxim curs. Remarca que estan actuant des de la visió de govern, això vol dir que no poden donar un cop de porta a la Generalitat i organitzar manifestacions. Han de negociar fins on sigui possible, diu, perquè són els municipis els que pateixen directament els problemes de les escoles bressol. Lamenta que el cúmul de les actuacions fetes no hagin tingut ressò en els mitjans de comunicació i es tingui la percepció de poques gestions fetes en defensa de les esmentades escoles.
Una explicació correcta en defensa de la impressió manifestada des de l’oposició. Fins i tot pels seus comentaris és fa comprensible el marc de treball des d’una “estratègia de govern” per part de les dues associacions. Llàstima que tot aquesta exposició hagi estat acompanyada d’expressions i frases carregades d’un ego que fa tornar vermell al públic que ho escolta. Començant per un : “…estic disposat a contestar-los, malgrat que si fos per vostès no seria president de la Federació de Municipis, perquè a mi qui m’ha escollit són els alcaldes i alcaldesses de totes les forces polítiques per unanimitat. Primer president del Consell de Governs Locals i president de la Federació de Municipis”. I acabant: “Per tant, cada vegada que vostès em demanin responsabilitats com a president, per a mi serà un honor donar-les; malgrat que vostès no tenen dret a demanar-me explicacions com a president, perquè són els alcaldes els que tenen en mi la confiança per representar-los davant dels governs, tant d’aquí com d’allà, o davant de les altres administracions,…”
L’oposició per reglament ja no pot fer cap més rèplica, però si demana que no se li facin peticions com a president de la FMC caldrà recordar-li tres coses en veu ben alta:
Primer: Tothom té el dret de demanar-li explicacions de la seva activitat política i compte, no fa cap favor contestant, només fa allò què està obligat a fer com a polític sustentat amb els diners de la comunitat.
Segon: Ha obtingut l’opció de presidir aquesta organització perquè presideix el govern de Sabadell, el mínim a fer es retornar l’honor amb les explicacions que calgui en els representants de la ciutat, o no?
Tercer: Sovint, faltat de padrí, en el Ple s’ha omplert la boca de les “seves” actuacions en el si de la FMC, per justificar així la feina feta en ares a resoldre problemes locals. Si no desitja preguntes en tant que president de la FMC, en el Ple ha d’utilitzar només un barret i així tothom sabrà quin músic toca.
Bé, després de tot aquest debat, el resultat real i punyent per les famílies afectades és que a partir de gener els costos de les escoles bressols tindran un increment del 17% i compte, perquè no se sap en quines condicions acabarà el curs. També s’entendrà que això sigui així pels vots a favor del PSC, PP (no ha dit ni piu), CiU i ICV, amb l’abstenció de EUiA i el vot en contra de l’Entesa.
LA VERITABLE CUA DE PALLA DEL GOVERN MUNICIPAL
Com hem dit, un dels punts més rellevants de cada curs polític és l’aprovació del pressupost. El condicionant més rígid del qual és el capítol de personal, fins el punt que s’ha d’aprovar específicament perquè el seu volum absorbeix una bona part de la despesa fixa de l’Ajuntament. En el nostre cas, arriba a ser més d’una tercera part del pressupost, el 37,5%.
Ara cal concretar, doncs, la plantilla prevista pel 2012 i els respectius llocs de treball. En aquest dictamen cap grup de l’oposició mostra discrepàncies respecte el volum global de personal. Les disconformitats amb la proposta es centren més en l’estructura de comandament, excessivament piramidal diuen, en l’optimització, la idoneïtat o no de certs llocs de treball i en l’esbiaixada gestió política.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virginia Domínguez, destaca la utilització política de la gestió de personal. Posa de relleu l’increment sense mesura de les places de lliure designació. Una possibilitat que la llei preveu per poder situar els funcionaris més idonis en llocs de treball singulars i que el govern municipal està utilitzant sense fer un procediment obert i transparent per a tota la plantilla, com seria un concurs intern. Fet que fa suposar la incorporació per aquesta via de persones ideològicament afins en determinats llocs de treball a banda de la seva professionalitat. La portaveu concreta: l’any 2008 hi havia 3 places d’aquest tipus, avui se’n proposen 38, que vol dir 70 funcionaris recol·locats d’aquesta forma. Insisteix també, en la discrepància ja mostrada en altres plens, sobre els comissionats (figura tècnica que pràcticament supleix al polític), i manifesta la seva estranyesa sobre el cicle dels càrrecs eventuals els quals primer es redueixen però les mateixes persones més endavant accedeixen a la plaça de funcionaris. Tot això la porta a una conclusió: no es gestiona amb l’objectiu d’aconseguir una administració pública professional on es defensin els principis d’objectivitat, integritat i imparcialitat sinó que es prima la fidelitat a un projecte polític.
La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, defensa amb dades com el volum de la plantilla no és desmesurat però li falta optimització. Destaca com la partida per la compra de bens i serveis es quasi del mateix import que la de personal. La xifra indica, diu, com molts serveis són contractats externament quant es podrien prestar directament des de l’administració local. Això i el fet d’utilitzar per a la gestió un model organitzatiu excessivament piramidal, avui desfasat, fa que no s’optimitzin el recursos humans disponibles, n’esmenta l’exemple de Serveis Socials o algunes de les funcions atribuïdes a la policia municipal.
Des d’EUiA després de subratllar que els grans sous dels alts càrrecs són inacceptables, fan una critica més dirigida a com es gestiona la policia municipal. Pregunten si calen els quatre policies dedicats a escolta, si és necessari que els 10 agents de la unitat d’informes siguin de lliure designació o si cal mantenir la Unitat de Reforç Policial la qual amb 30 agents ens costa només en complements de sou uns 300.000 euros.
Pot sorprendre però ni CiU ni el PP intervenen durant tot el debat malgrat la rellevància política i econòmica del tema. Ja s’ha comentat altres vegades que, el portaveu CiU, com a representant del partit responsable de les actuacions de la Generalitat, no troba la forma adient de fer oposició. Possiblement ha optat per callar i passar de puntetes. El cas del PP ja no és gens estrany, progressivament és més evident el seguiment que fa del PSC i com aquest s’acomoda per recollir el seu vot.
Entesa, ICV i EUiA, com si s’haguessin posat d’acord, esmenten sense repetir-se, els punts més dèbils o contradictoris del govern en matèria de personal. Davant d’això el ponent, el Ramón Burgués del PSC, repeteix una i altra vegada que totes les contractacions són fetes complint la llei (només faltaria, tot i així alguna vegada els tribunals els hi han esmenat la plana. Justifica l’escorta del Sr.Bustos i els complements econòmics de la policia per la seva responsabilitat i dedicació. Es declara defensor de l’administració pública i afirma que en aquestes circumstàncies la milloren. Ho exemplifica amb la metàfora: “quan hi ha una crisi es pot agafar de dues maneres: uns plorant i uns altres venent mocadors”. No és moment de filosofar, penso, però el mot “venent” connota un sentit d’aprofitar-se de la situació susceptible de fer pensar.
Finalitza els torns d’intervencions entre els tres grups de l’oposició i el ponent amb una situació d’empat en el debat polític, mirall de com entén cadascú la gestió del personal a la funció pública. Es podria passar ja a la votació i tancar el tema, tanmateix intervé el Sr.Bustos. Explica que ho fa perquè quedin a l’acta respostes que no s’han donat (ep! Sr. Burgués) però en realitat és un al·legat desordenat on parla d’ell mateix passant d’un tema a l’altre repescant el que li ha passat pel cap durant la polèmica. Ho fa en un to exaltat, res a veure en com s’ha comportat tothom anteriorment. Després de recordar com els càrrecs de confiança i els regidors es van abaixar el sou a l’inici del mandat, simplifica la polèmica amb un emplaçament als grups de l’oposició (tal com s’ha comentat en l’apunt anterior) per renunciar a les seves retribucions si no hi estan d’acord. Explicita la seva defensa de l’administració, ens diu que professionalment és funcionari; que ell necessita escorta i només hi està dedicat un policia; que diu allò que pensa i no deixarà d’anar per lliure; que com tots els alcaldes de Sabadell està impregnat de “sabadellenquisme”. Que els temes de seguretat i policia no s’han de polititzar… i acaba demanant disculpes pel to i repetint que ell només té un escorta i el necessita.
Finalment es fa la votació i parla el silenci de CiU i PP. S’abstenen, i així amb el vot a favor del PSC el dictamen es pot aprovar a pesar dels vots en contra d’Entesa, ICV i EUiA.
EL PLA GENERAL JA S’HA MODIFICAT 88 VEGADES!
Són les onze de la nit quan s’enceten els punts d’”Urbanisme i Espai Públic”. Dels nou dictàmens previstos dos són els més rellevants. El primer fa referència a ampliar els usos compatibles a les zones industrials del Sud-Est, Eixample, Gràcia i Can Roqueta. Com es pot veure s’està parlant de molta extensió, exagerant una mica, de mig Sabadell. Alhora es proposa permetre la compartimentació de parcel·les industrials allà on el Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell ara no ho permet.
Per entendre millor el contingut del dictamen del govern municipal, un exemple: De la mateixa manera que la patronal s’aprofita de la crisi per demanar al govern central el canvi i reducció de les prestacions laborals (les quals ara ni provoquen la crisi ni els canvis la solucionaran) amb la finalitat de poder ampliar els guanys quan aquesta minvi, el govern municipal utilitza l’argument de la crisi per a liberalitzar l’ús del sòl, fet que permetrà en els seus propietaris augmentar-ne el valor patrimonial i treure’n més rendiment quan la crisi cedeixi, a costa de deixar Sabadell sense un pla d’ordenament i equilibri.
L’impacte de la proposta aixeca recels en els grups de l’oposició. Bé, segons a quins. El Julià Moltó de l’Entesa per Sabadell es queixa de l’arbitrarietat de la proposta, feta sense criteris previs de cap a on va la ciutat o quin és el model que es busca. Hi afegeix: “aquesta serà la 88a. modificació feta en 12 anys en el Pla General”. El Carles Marlés d’ICV exposa que en el conjunt del municipi hi ha sòl industrial amb escreix, naus disponibles per posar qualsevol tipus d’activitat industrial i locals comercials. No veu la necessita’t d’aquests canvis en el Pla General. Ho explica d’una altra manera el Juan M Mena d’EUiA: si obrim tant els usos del sòl industrial el que fem és perdre, de forma disfressada, sòl específicament industrial perquè s’hi podrà fer de tot i es trencarà l’equilibri urbanístic previst en el Pla General.
El ponent del PSC, Joan Manau, justifica el dictamen amb dos arguments: així es facilita, diu, la instal•lació d’activitats i s’impulsa el desenvolupament econòmic i segon que la proposta està inclosa en el seu programa electoral i l’estan complint.
Amb un debat d’aquest tipus i davant d’un tema fet a mida, lògicament ni CiU ni PP intervenen. Només els hi cal votar a favor, la feina ja els hi fa el PSC. Així doncs la 88a. modificació del Pla General va endavant amb l’aprovació d’aquests grups i l’oposició d’Entesa, ICV i EUiA.
UNA PROPOSTA “REVOLUCIONÀRIA”
El segon punt fa referència a l’Espai Públic. Concretament iniciar el procediment per contractar altra vegada el “Servei de neteja i escombrat de carrers” i el “Servei de recollida de residus sòlids urbans”. En conjunt un contracte per a vint anys que arranca amb una facturació llaminera de 18.900.000 milions d’euros anuals.
És un plec de clàusules complex i molt tecnificat. ICV explica que només fa un dia que disposen del suport informàtic del plec de condicions i volen ser rigorosos estudiant-lo abans de pronunciar-se. Tanmateix els hi crida l’atenció el fet que una temàtica tan viva, com la recollida i tractament de residus, susceptible de significatius canvis tecnològics els propers anys es contempli sota la rigidesa d’una adjudicació a 20 anys.
EUiA fa una proposta “revolucionària”, municipalitzar el servei. Suggereix un seguit de figures jurídiques que permetrien oferir-lo des d’una gestió municipal i així recuperar un dels serveis externalitzats de més volum. De fer-se, el seu impacte mediàtic superaria en el que va suposar concedir el servei de transport urbà a la cooperativa de la TUS. La coincidència d’una nova adjudicació en plena crisi, seria un bon argument per municipalitzar-lo però requeriria d’un govern molt valent i més compromès amb la gestió pública.
L’aportació d’EUiA ni tan sols és replicada o comentada pel ponent del PSC, Francisco Bustos, qui s’embolica en un debat amb el regidor d’ICV respecte si canviaran o no les coses d’aquí a 20 anys i si els canvis seran més a l’àmbit dels tractaments de residus. Segons ell, tot plegat no afecta a la present contractació per què està dedicada a la recollida.
A l’espera doncs, de les possibles al·legacions durant el període d’exposició pública, el tràmit s’inicia amb els vots a favor del PP i PSC. L’abstenció de CiU, Entesa i ICV i la votació en contra d’EUiA.
EL CONSELL DE CIUTAT A MIDA DE L’ALA DRETA
Serà l’últim punt de l’ordre del dia, perquè tal com hem dit a l’inici, tots els grups de l’oposició acceptaran deixar sobre la taula les mocions per l’alta hora de la nit o haver-hi matines segons des de quin dia es miri.
Cal nomenar els/les components actuals de Consell de Ciutat. Del debat, per les queixes de l’Entesa i ICV, es dedueix que el regidor ponent, Lluís Monge, no ha tractat per igual els grups de l’oposició. Com ho justifica o ho nega el ponent, dóna la impressió que ha estat més una mala gestió que no pas intencionalitat política i finalment s’ha limitat a substituir les tres baixes recents. El grups esmentats es queixen que ni tan sols s’han considerat cap de les persones proposades.
Un altre element que s’incorpora en el debat és la falta de paritat i el fet de no haver-hi cap dona entre les noves persones proposades. La portaveu de l’Entesa (veure vídeo) fins hi tot demana un equilibri social més ampli entre els/les components del Consell. ICV insisteix en el desequilibri home-dona i destaca com a la seva proposta es mantenia una representació al 50%. EUiA s’hi afegeix i denuncia com a pesar de trobar-se penjat a la web municipal, des de fa anys, un Pla d’Igualtat fet a base de copiar el de l’Ajuntament de Polinyà, no es té cap consideració perquè aquest s’apliqui.
La inconnexió dels arguments a la defensiva emprats pel ponent junt amb la queixa generalitzada de l’oposició sobre com ha gestionat aquest tema, fa intervenir en el Sr.Bustos. Puntualitza que ara només es parla de tres persones, doncs la composició restant del Consell ell ja la dóna per bona. Composició, diu, aprovada en el seu dia i ningú aleshores va qüestionar-ne la paritat.
Així, amb la garantia de comptar amb els vots que necessita, eludeix la possibilitat de corregir ara la proporció home-dona i escudant-se en que ningú ha qüestionat a cap persona en concret demana la votació. El Consell queda nomenat amb els vots a favor del PSC, CiU i PP, que no estaven absents, i l’abstenció d’Entesa, ICV i EUiA.