Per Sebastià Ribes i Garolera
UN FRAU ELECTORAL SENSE PRECEDENTS
Tan bon punt comença el Ple es dóna compte del dictamen més punyent, la concreció d’allò ja comentat en l’apunt “Tongada d’enganys”, però fins ara no formalitzat. Un precedent històric dins i fora de la ciutat. Aquí serà recordat com l’insòlit frau electoral del 2011, qualificatiu emprat amb o sense eufemismes per tots els grups municipals. Fora de Sabadell serà l’exemple d’una nova modalitat de transfuguisme. Em refereixo a la constitució dels dos grups municipals ICV i EUiA com a resultat del trencament de la seva coalició a la circumscripció electoral de Sabadell.
Segons l’ordre del dia només es tracta de donar compte en el Ple, no s’ha de votar. Hi ha, però, una singularitat afegida, la moció presentada formalment per la Junta de portaveus i redactada pel govern, en la qual es proposa repartir l’assignació a un grup (3.000 euros mensuals) entre els dos nous grups. L’argument? Que les arques municipals no es poden ressentir pel fet que la coalició es desdobli en dos grups.
A l’escoltar als grups de CiU i del PP s’entén perquè el govern ha decidit incorporar aquesta proposta a última hora. Un i altre s’esplaien en crítiques vers la trencadissa i fan un discurs dur estrictament basat en no tolerar un augment del cost a expenses de la població. És fàcil deduir-ne com el Sr. Bustos no vol ser acusat de permetre un sobre cost econòmic, ja que el seu govern en surt beneficiat. Els dos grups hi perden econòmicament però mantenen els seus drets polítics, fet que li facilitarà plenament la governança.
La Virgínia, portaveu de l’Entesa per Sabadell una vegada més ha mostrat ponderació. Després de denunciar el frau electoral, sense fer-ne sang, també s’ha dit partidària d’evitar el sobre cost de la divisió, però argumenta que si és legal constituir dos nous grups municipals ho és amb totes les conseqüències. Això vol dir gaudir dels mateixos drets polítics i econòmics que els ja formalitzats, així proposa reduir la despesa de tots els grups fins equilibrar-la a la despesa actual. Ja us podeu imaginat la resposta: Ni parlar-ne!
Durant el debat en Juan M. Mena d’EUiA fa una defensa acèrrima sobre el dret a cobrar tota l’assignació. Manté una polèmica aspra amb el representant del PP (li retreu el canvi de portaveu) fins endinsar-se en el camp de l’ètica on exposa de forma altiva: “…ens podran donar lliçons de moltes coses, però no ens podran donar mai lliçons d’ètica,… no n’acceptem perquè en tenim i en tenim molta”. Al pronunciar aquestes paraules un xiuxiueig recorre una bona part dels escons i algunes cares mostren sorpresa per la gosaria.
La Carme Garcia comença la intervenció demanant disculpes a l’electorat pels fets succeïts. Eludeix qualificar i qualificar-se, es manifesta partidària de l’homogeneïtzació de l’assignació a tots els grups, però deixa molt clar que ells han de ser un reflex del que passa al carrer i discutir de retribucions econòmiques no s’entén, així declara que acceptaran sense cap objecció la decisió del Ple. Si més no, amb les seves paraules, revela sensibilitat davant el frau electoral en el qual es troba immersa.
El portaveu del govern, en Josep Ayuso, fa una explicació jurídica amb tan poca aportació política que més sembla el portaveu del secretari que no del PSC. Possiblement per això el Sr. Bustos, al tancar el debat, ens recorda no haver-hi antecedents d’un fet com aquest i s’esplaia en fer pedagogia sobre les assignacions econòmiques dels polítics, sense estalviar un retret al Juan M. Mena per la seva apropiació de l’ètica. Finalment la moció del govern s’aprova amb els vots del PSC, CiU i PP. S’abstenen Entesa i ICV. No voten EUiA.
COLZES PER SEGUIR LES RODERES DEL GOVERN
Passat el tràngol de la constitució dels dos nous grups municipals, el segon punt polèmic és l’aprovació dels comptes municipals de l’exercici 2010. El dictamen inclou una modificació del pressupost del 2011 i el reconeixement de crèdits. El fet obliga a resoldre intencionadament en una sola votació temes desiguals d’exercicis diferents com assenyalarà Carles Rossinyol, portaveu de CiU. Després de la detallada exposició del ponent del PSC, Ramon Burgués, el qual presenta els comptes com una normalitat tècnica, la primera intervenció és a càrrec de la portaveu d’EUiA, Marisol Martínez. Ella “pica” l’ham, anuncia que són comptes de tràmit i confien en els seus autors, els tècnics de la casa. S’abstindran (fa una intervenció de 44 segons en un debat que durarà quasi una hora). La seva inhibició política només es veu superada més endavant pel PP quan justifica l’abstenció al•legant que ells no hi eren.No cal veterania política per saber que una modificació de pressupost, decidir crèdits o definir en quines condicions es liquidarà un exercici comptable, són decisions essencialment polítiques del govern corresponent. Per això sentir a parlar en aquests termes a un gat vell com EUiA, i a un PP aspirant al govern de l’estat posa la sang balba. De fet uns i altres només estan exterioritzant el seu desig de seguir la carrossa del govern durant la legislatura.
Darrera la Marisol intervé la portaveu de ICV, Carme Garcia. També ha quedat sorpresa perquè quasi demana excuses per tornar el debat a l’àmbit polític. Qüestiona el romanent anunciat pel ponent, i defensa que la desviació en les despeses dels consums mostren un pressupost del 2010 políticament mal confeccionat o maquillat “ perquè els tècnics es coneixen molt bé l’evolució dels consums”. Demana més claredat per a la confecció del pressupost del 2012 i mostra el seu desig de votar els tres temes per separat.
La Virgínia Domínguez amb un discurs més generalista explicita com l’Entesa no comparteix en absolut les línies del pressupost, ni els criteris ni la gestió que el govern fa dels recursos públics. A les reunions de la Comissió de comptes, reconeix, s’han contestat la majoria de les demandes fetes, però entre les no resoltes hi ha les dels consums telefònics. La justificació rebuda és basa amb la dificultat per elaborar expressament la resposta, així anuncia: “Fem, doncs, la petició en veu alta i perquè quedi en acta de què es busqui la forma d’elaborar aquesta informació d’ofici, de manera regular, per tal que es pugui facilitar als grups municipals amb total transparència”.
El portaveu de CiU critica la inclusió dels tres punts en el mateix dictamen, denuncia que el pressupost va ser fet incorrectament o s’ha estirat més el braç que la màniga, “si unes despeses s’han d’imputar a un altre exercici no és una bona gestió” afirma. Se’l veu còmode en el tema, perquè un cop s’ha manifestat favorable a la votació separada, acaba esmenant la intervenció del ponent sobre les funcions de la Sindicatura de comptes.
“Gestió rigorosa i molt ben feta per part del Joan Manau i el Ramon Burgués”, “lloances al Sr.Bustos, a la seva gestió com a president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i a la seva presència a la televisió”, “lamentació sobre el finançament no resolt del municipis” i altres expressions similars fan irrellevant l’aportació del portaveu del PSC, Josep Ayuso, en el debat. Fet que destaquen la Virgínia Domínguez i el Carles Rossinyol, el qual no es pot estar de recordar-li com el finançament dels ajuntaments ha estat a mans del seu partit, PSOE i PSC, en el govern central i a la Generalitat.
El Sr. Bustos tanca el debat amb una ressenya de la feina feta des de la FMC, acompanyada d’exemples on es mostra com s’ho estan passant malament alguns ajuntaments per tancar els pressupostos, en independència del color polític. I amenaça de fer-li el seguiment al Carles Rossinyol en la seva gestió de diputat provincial. Durant una bona estona sembla com si algú s’hagués canviat els barrets. Ei! Estem al Ple de l’Ajuntament de Sabadell, penso. Un cop “retornat” a la sala de plens, el Sr. Bustos ens alerta de la dificultat per fer el nou pressupost i com possiblement caldrà rebaixar les aportacions a les entitats. Per fi es vota el tancament dels comptes i tot allò que hi penja (no es pot votar per separat) A favor PSC. S’abstenen PP, EUiA i Entesa. En contra CiU i ICV.
EN XAVIER ENCARA AIXECA TICS
Entre els dictàmens institucionals n’hi ha un de rellevant. Es proposa la concessió de la Medalla de la Ciutat al Xavier Vinader. Finalment, a proposta de la Fundació Bosch i Cardellach, se’l reconeix a casa, quatre anys després de rebre la Creu de Sant Jordi. Tanmateix ni la seva trajectòria, ni els reconeixements rebuts són del grat del PP com es pot deduir pel fet de ser l’únic grup municipal que no li dedica unes paraules. La proposta és acceptada per tots els grups amb l’abstenció silenciosa del PP.
UN INCENDI FACILITA CUINAR ON ES MENJA
Per una força major (l’incendi de les seves cuines) l’empresa concessionària del servei de menjador als centres docents demana permís per utilitzar eventualment una de les cuines municipals actualment fora de servei. Només intervé la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, per manifestar el seu desig que no sigui una situació temporal i acabi com una solució definitiva tal com va proposar quan es discutia la concessió, així es possibilitaria que en el futur les empreses petites pugessin optar al concurs del servei i s’evitaria allunyar el lloc on es cuina del lloc on es menja. Ni cal dir-ho, l’empresa va rebre l’autorització per unanimitat.
QUI AVISA NO ÉS TRAÏDOR
El ple està accelerat, set punts d’urbanisme i habitatge s’aproven un darrera de l’altre sense discussió. En el vuitè el Sr. Bustos manté el ritme però en Juli Moltó de l’Entesa per Sabadell, imprevisiblement demana la paraula i al moment s’hi afegeix CiU. Arran d’això el Sr. Bustos demana al ponent, Joan Manau, que prèviament exposi el tema. El punt tracta de la pròrroga del contracte d’obres a l’empresa constructora del Centre Cívic de Torre-romeu per imprevistos en la seva execució. En Juli Moltó fa observar que una pròrroga per dificultat en les obres presumiblement acabarà acompanyada d’una ampliació de pressupost o d’una aturada en la construcció. Recorda l’alerta del seu grup durant l’adjudicació per la baixa temerària feta per l’empresa, advertència desestimada pel govern en el seu moment.
El ponent fa orelles sordes a l’observació, i amb un to de sobrat contesta “es posa en evidència un desconeixement absolut del què es porta al Ple”, ho diu perquè el dictamen no contempla cap modificació del cost. La desdenyosa resposta també inclou a la Lourdes Ciuró de CiU que s’havia queixat per l’excés d’inversió a la zona. És lamentable que el govern no sigui més receptiu als advertiments fets des de l’oposició, més en un tema com aquest on té peus de fang. Si en tornen a parlar, l’oposició estarà carregada de raó. Es farà la pròrroga amb l’abstenció de l’Entesa, ICV i CiU.
QUAN PRESIDIR EL PLE I LA FMC ES FAN INCOMPATIBLES
Es discuteixen dos mocions presentades per l’oposició. Bé, discutir, discutir només la segona. La primera, defensada per CiU, demana fer el seguiment del pacte per a la millora de l’ocupació i la competitivitat. Tothom hi està d’acord, fins i tot el govern. El grup de CiU, penso, ha quedat satisfet per l’acceptació de la iniciativa, habitualment no se’n surten tan bé.
La polèmica es desencadena amb la moció d’ICV on proposa manifestar al govern de la Generalitat el malestar per com ha gestionat el pagament de la renda mínima d’inserció durant l’estiu. Hi afegeix la petició de retornar al sistema anterior mentre no s’aconsegueix un consens amb el món local, augmentar els recursos i elaborar un informe sobre la situació actual amb la col•laboració dels tècnics de serveis socials.
Després de l’exposició feta per la Carme Garcia, la portaveu d’EUiA, Marisol Martínez, es limita a anunciar breument el vot a favor. La portaveu de l’Entesa, Virgínia Domínguez, fa un resum dels fets que han provocat aquesta situació i es manifesta plenament d’acord amb l’última versió de la proposta on es demana “que els serveis tècnics puguin elaborar un informe estimatori dels efectes d’aquestes mesures per tal de conèixer l’abast de la situació i les actuacions que s’emprendran a nivell municipal”.
La Nicole Pans, del PP, llença pilotes fora, anuncia l’abstenció del seu grup amb l’argument de ser una competència de la Generalitat. “Senyora! Que les persones afectades són de Sabadell i vos les representeu”. En Carles Rossinyol, portaveu de CiU, és més subtil i parla des de Sabadell però, com és d’esperar, anuncia el vot en contra perquè la proposta no és en positiu i no recull un anàlisi real de la situació. Ah!
La sorpresa la dóna la Marta Farrés del PSC, quan diu que també lamenten els fets però hi votaran en contra perquè és una moció desfasada davant de les declaracions i les gestions fetes fins els dia d’avui pel Sr. Bustos en representació de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Amb el to que ho exposa, com si l’afer ja fos solucionat, deixa prou justificada la seva posició, però continua i baixa el llistó al voler desqualificar per oportunista, diu, a ICV. És el primer ple després de vacances! O desconeix l’abast del mot “oportunista” o li dol un possible acord del Ple a instància d’una altra formació davant les gestions fetes pel seu grup. La seva postura, a banda de pressuposar en el Sr. Bustos com l’únic portaveu de Sabadell, no s’acaba d’entendre, sembla dominada per un zel polític de protagonisme.
Tanmateix el veritable rerefons, es capta amb l’intervenció que seguidament fa el Sr. Bustos, on, com pot, detalla els canvis de barret (ara representant a la ciutat, ara a la FMC) fets davant de les conselleries i dels mitjans de comunicació. Avui mateix, explica, des de la FMC estem intentant d’aconseguir un consens sobre el tractament final a les persones afectades per la pèrdua de la paga d’inserció.
No ho diu, però es fa explícit. Situat davant de la Generalitat en un procés negociador, en nom de la FMC, no es pot permetre que prosperi una moció crítica amb el govern català sorgida del Ple del seu municipi. Dit d’altra forma, la presidència de la FMC el lliga de mans davant del Ple. Això no és bo ni és dolent, tot depèn de com ho utilitzi. Però és indiscutible, avui per avui, invalida el consistori, majoritàriament considerat d’esquerres, com a portaveu de les persones més desvalgudes de casa nostra, el qual no pot testimoniar la seva indignació, per l’actuació barroera de la Generalitat al revisar la Renda Mínima d’Inserció.
Malgrat la moció és similar a la votada a favor pels socialistes en els altres municipis, és rebutjada amb els vots en contra del PSC, CiU i l’abstenció del PP.