Breu crònica del ple municipal del 7 de juny. Per Sebastià Ribes i Garolera
S’ha fet l’últim Ple del període 2007-2011. Estava previst aprovar l’acta anterior i acomiadar els regidors i les regidores que no continuaran a partir del proper dissabte. Canvien set càrrecs electes i la composició del consistori s’endureix amb la pèrdua política d’ERC. Ha estat un Ple estrany, a diferència dels anteriors ningú ha parlat com a portaveu. Fins i tot cap veu s’ha alçat des de la fila de CiU perquè tothom repeteix en el proper mandat. Formalment ningú té res a dir quan els companys o adversaris de consistori deixen l’activitat? Bé, ningú no es cert, la Virgínia Domíguez de l’Entesa per Sabadell ha demanat parlar i el Sr. Bustos, “el tolerant” segons paraules seves, no ho ha permès. Avui és un dia perquè parlin els que se’n van, li ha dit. Qui cessi… i per descomptat ell.
Totes les persones que deixen l’escó, excepte una, han fet una intervenció d’acomiadament protocol·lària, de bon xicot o bona xicota, on sols faltava fer-se els petonets. Una vegada més, només l’Isidre Soler, portaveu de l’Entesa per Sabadell, ha fet honor al seu càrrec amb un discurs de comiat polític. Amb poques paraules, ha resumit explícitament els vuit anys de la seva estada a l’oposició i el perfil del govern amb qui ha mantingut la bel·ligerància.
No es pot dir avui el mateix del Sr. Bustos, perquè com a president de la cambra municipal ha fet una cosa lletja en tancar la sessió. Després de dirigir unes paraules a cada regidor o regidora de l’oposició que deixa el Ple, amb un canvi de registre semblant a un tall de gabinet, s’ha dirigit efusivament als dos càrrecs electes del seu grup que no repetiran. Una cosa és el tracte institucional que tothom es mereix rebre i l’altra confondre la sala de plens amb el lloc on s’acomiada el clan.