Intervenció d’Isidre Soler en el ple municipal del 7 de juny de 2011
Bona tarda a tothom
En primer lloc voldria que aquesta darrera intervenció no s’interpretés com un comiat, com un adéu, sinó com un punt i seguit. Com un final d’etapa d’aquesta estranya dèria que alguns tenim que és el compromís de treballar per la teva ciutat.
Una etapa, la de regidor, que des del punt de vista personal ha estat molt enriquidora, molt intensa, fins i tot, captivadora. Vuit anys que han deixat una important i satisfactòria petjada en la meva vida personal i política.
I és per aquest motiu que en primer lloc haig d’agrair a qui m’ha permès viure aquesta experiència: els sabadellencs i sabadellenques que van confiar en el projecte de l’Entesa i en les persones que l’encapçalàvem, per fer de Sabadell una ciutat millor i millor governada. Confio que no els hagi decebut.
Voldria també agrair la col·laboració dels treballadors i treballadores d’aquesta casa que, per regla general, han facilitat la tasca per exercir la responsabilitat encomanada. També voldria agrair als mitjans de comunicació que han escoltat les nostres propostes.
Com bé saben, no deixo de ser regidor per cansament, ni perquè la ciutadania que confia en l’Entesa hagi deixat de fer-ho, ni únicament pel codi ètic de l’Entesa que limita els mandats, sinó per convicció. Pel convenciment de la necessitat de renovació dels càrrecs electes. Per higiene política. Perquè no ens podem instal·lar anys i anys en les mateixes responsabilitats, sinó que hem de deixar pas a noves persones, a noves idees i a noves formes. Els convido sincerament a posar en pràctica la limitació dels mandats i possiblement col·laborarien a que la ciutadania confies una mica més en la classe política.
He viscut aquesta etapa molt intensament, amb un intens treball que he procurat, millor dit, hem procurat, que com a grup municipal, tant en el primer mandat amb la Nieves García com en aquest segon amb la Virginia Domínguez, anés acompanyat sempre del rigor i de la professionalitat necessària.
I he fet tot el que he fet i he dit tot el que he dit, amb encerts i amb errades, agradés o no agradés, amb l’absolut convenciment de que era el millor per la ciutat i que responia a allò que esperaven les persones que confien amb l’Entesa. Persones que, al cap i a la fi, són a les que ens devem.
En aquests vuit anys he viscut moments de tot. Moments de satisfacció perquè s’han materialitzat algunes de les nostres propostes: des de l’anul·lació del projecte del Zoo a Colobrers, fins l’aprovació d’operar amb la banca ètica, passant per l’elaboració d’una nova ordenança de sorolls, la retirada de la medalla de la ciutat a Franco, la proposta a favor de la transparència municipal o la protecció de determinats elements del patrimoni, per posar alguns exemples, deixant palès que des de l’oposició també es fa ciutat.
Per contra he viscut moments de profunda decepció. No tant perquè no s’aprovés allò que defensàvem, sinó per haver viscut en la pròpia carn actituds i fets que des del poder, des del govern, considero mai no s’haurien de donar.
Una cosa és la discrepància, el bregar per les idees, el contrast de les propostes, i aquí sempre em trobaran, i l’altra és la prepotència, el menyspreu pels sectors crítics, la criminalització de la discrepància o el sectarisme.
Fets com els del Bemba; els episodis posteriors a la detenció d’un jove per posar adhesius, o la fanàtica negativa a posar el nom del doctor Josep Mª Plans al CAP del Nord, han estat tan sols algunes de les situacions viscudes en aquest Consistori que més m’han decebut.
En aquests anys he après també moltes coses. Entre altres que un bon govern no és aquell que imposa les seves tesis, sinó aquell que sap escoltar, que és sensible a la diversitat i que sap gestionar la discrepància per treure’n el màxim partit en benefici de tothom.
Acabo doncs aquesta etapa amb un sentiment agredolç, però satisfet d’haver aportat el meu granet de sorra en la millora de la ciutat i en la millora dels drets i de les condicions de vida de la seva gent.
Satisfet també per deixar el grup municipal a mans de persones molt capacitades com la Virgínia Domínguez i el Juli Moltó, convençut que defensaran amb fermesa el millor per Sabadell i als quals els hi desitjo molta sort.
I als regidors i regidores que tampoc no continuen els hi desitjo molta sort en les seves noves dedicacions i tots vostès, regidors i regidores, antics i nous, que formaran el nou Consistori també els hi desitjo molta sort i que els únics interessos pels quals treballin siguin la justícia i la raó.
Moltes gràcies