En els darrers anys, l’Entesa ha reclamant reiteradament a l’Equip de Govern que el Programa de Vacances per a la Gent Gran es destini a les persones que, principalment per motius econòmics, no poden anar de vacances.
Aquest programa es va crear en els anys 90 com a intercanvi entre persones grans de diferents barris de la ciutat, a les que la manca de recursos econòmics no els permetia gaudir d’uns dies de descans i de vacances. Des de llavors, ha anat ampliant el nombre de places i encarint els destins de manera que ja no compleix la funció inicial, que era eminentment social.
L’Entesa considera que l’Ajuntament no ha de ser una agència de viatges ni ha de competir amb l’IMSERSO, que organitza estades i vacances en diferents modalitats i durades a uns preus més assequibles que els establerts en el programa de vacances municipals. D’altra banda, els preus no són gens barats. Fins i tot són més cars que els ofertats per les agències de viatges privades en baixa temporada, i per descomptat que els de l’IMSERSO.
El resultat és que el preu de les estades és prohibitiu per a molta gent amb pensions baixes, de manera que qui acaba participant són persones que també poden accedir als preus d’una agència. Si bé l’any 2006 la quota que abonava l’usuari era de 220 a 290 €, en funció del destí, l’any 2009 va arribar als 639 € i enguany és de 299-595 €. A més, l’usuari abona pràcticament el 90% del cost del viatge, és a dir, l’aportació municipal resulta testimonial. L’any 2009 va ser només del 7,25%
De fet, la bonificació del 50% introduïda per a les persones que percebin una pensió inferior a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) té un efecte més aviat discret. L’any 2009, dels 5.350 participants només el 5% va estar bonificat (l’any 2009 l’IRSC va ser de 563 € mensuals).
Per tant, la repercussió econòmica sobre l’usuari és molt petita i, en canvi, l’Ajuntament ha fet en els darrers anys altres despeses associades, com ara una festa final de les vacances, els desplaçaments de l’alcalde, la regidora Maria Ramoneda, els guardaespatlles, fotògraf, etc, o fotografies dels participants. També hi destina personal municipal: una coordinadora del programa i una auxiliar administrativa.
A partir de l’anàlisi d’una mostra que representa el 20% de les sol·licituds rebudes l’any 2011, l’Entesa per Sabadell ha constatat que el 47% de les sol·licituds corresponen a persones amb ingressos superiors a 1000 € mensuals, donant-se diversos casos en què sumant els dos membres de la parella se superen els 4.000 € d’ingressos. En canvi, només el 6% té ingressos inferiors a 500 €.
Què proposa l’Entesa?
Destinar l’aportació municipal a subvencionar un programa de vacances per a les persones que realment ho necessiten, que haurien de fer únicament una aportació del 20%. Per exemple, si es destinen 150.000 euros a programes de vacances amb un preu de 300 € es poden beneficiar 625 persones, que únicament haurien d’abonar 60 €.
L’únic programa de vacances que defensarà l’Entesa serà el que tingui un contingut eminentment social i, per tant, la seva finalitat ha de ser oferir una estada de descans a:
persones que pel seu nivell d’ingressos no poden a les ofertes privades o a les de l’IMSERSO.
persones amb discapacitats o mobilitat reduïda
programa de respir familiar
Aquest programa s’hauria de caracteritzar per buscar destins propers, a Catalunya, amb desplaçaments en autocar (no cal encarir el viatge amb avió, etc.). No es tracta tant de viatjar, com d’oferir un trencament de la rutina.