Ple de març de 2011 (II). Per Sebastià Ribes i Garolera
Aquest és el Ple de les medalles: Medalles d’Honor de Sabadell, “medalla” per continuar l’exercici de síndic, ara la Medalla de la Ciutat al Mèrit Sanitari al Dr. Lluís Duran Barrionuevo i seguirem amb la proposta de Medalla de la Ciutat al Mèrit Periodístic al Xavier Vinader Sánchez.
La medalla del Dr. Duran és una d’aquelles políticament difícils de valorar pel sentit de l’activitat desenvolupada. Un extens i brillant currículum professional però amb més hores de vol dins de l’àmbit de la sanitat privada que de la pública. Quins han estat els legítims interessos estimulants de l’esmentada activitat, una clara voluntat de servei públic a la ciutadania o ser capdavanter en l’explotació econòmica de les tecnologies punta en l’àmbit de la radiologia? Com es pot valorar el mèrit personal en projectes d’envergadura com el Consorci del Parc Taulí o la mateixa (UDIAT) Unitat del Diagnòstic per la Imatge d’Alta Tecnologia quan són el fruit de la suma d’esforços d’un grup promotor de polítics i professionals? És molt lloable la feina que feren les persones que donaren el primer impuls (gens fàcil en el cas del Taulí), però el nivell actual el devem a l’esforç continu dels equips de professionals que, des d’aleshores, han perseverat en el seu desenvolupament i millora. És just honorar a una persona i obviar a la resta de l’equip?
En resum, què valorem, la feina privada o la dedicació exclusiva a la col·lectivitat? Com avaluar l’esforç personal versus el treball d’equip? No és la primera medalla proposada amb aquesta dicotomia, així doncs possiblement la dificultat rau en no haver estat capaços de definir millor què es vol honorificar amb el lliurament d’una medalla d’aquest rang.
Feta aquesta reflexió, només cal repetir allò explicitat en el dictamen: “S’han complimentat tots els tràmits establerts pel Reglament Municipal per a la Concessió de distincions, aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió del dia 31 de gener de 2001”. Cap grup municipal manifesta la seva opinió. Després de la intervenció del ponent i jutge instructor, Ramon Burgués, es passa a la votació i s’aprova amb els vots de tots els grups excepte ICV-EUiA i Entesa per Sabadell que s’abstenen.
Després d’aquest dictamen, tal com deia a l’inici, el següent punt fa referència a l’obertura de l’expedient per valorar si s’escau o no concedir la Medalla al periodista Xavier Vinader. No és el moment de fer-ne les valoracions però després de l’exposició de motius per part de qui serà el jutge instructor, intervé la regidora Virgínia Domínguez, d’Entesa per Sabadell, i la portaveu d’ICV-EUiA, Carme Garcia, per afirmar que és una medalla merescuda i alhora una assignatura pendent per Sabadell, fer un reconeixement a Vinader. S’aprova la proposta per unanimitat.
Reglament del Comitè de Seguretat i Salut
És l’aprovació definitiva, el Reglament ja va ser tractat durant el ple del mes de novembre. Segons explica l’oposició, persisteix el redactat en discòrdia de quatre mesos endarrere. Lamenten que davant d’una normativa d’aquest tipus, el govern, representat pel Joan Manau, no hagi buscat cap element de consens. Actitud dura, incomprensible, i alhora contraposada a la tesi de la reglamentació vigent, on tot l’articulat referent a la salut laboral està fonamentat en el consens, sota la premissa que tant la part empresarial (Ajuntament) com les persones treballadores estan interessades i compromeses en evitar accidents laborals. S’aprova només amb els vots a favor del binomi PSC–PP.
Pla Municipal sobre Drogues de Sabadell
El setè punt, a l’ordre del dia, fa palesa l’altra cara possible del govern, la del diàleg. Amb l’exposició del Ramon Burgués ja es respiren uns altres aires i es relaxa la tensió produïda pel punt anterior. Proposa aprovar els criteris i les línies estratègiques que han de guiar l’actuació municipal en el seguiment de la drogodependència fins el 2015. Els grups es manifesten satisfets perquè han estat incorporades la majoria de les seves observacions i esmenes (ni ERC ni el PP n’han presentat). Ho fa explícit la Virgínia Domíguez, de l’Entesa, quan manifesta la sorpresa de veure incorporades la majoria de les esmenes fetes pel seu grup. Està convençuda, afegeix, que amb aquest gest s’ha millorat qualitativament el Pla, al passar de ser un document genèric a assolir un nivell de concreció que permetrà facilitar-ne la seva aplicació i avaluació. El Pla s’aprova per unanimitat.