Intervenció de Virginia Domínguez en el ple municipal de l'1 de febrer de 2011
Després d’un any de treball col·lectiu al desembre el plenari del Consell de Solidaritat ja va aprovar aquest Pla Estratègic. Avui el ple municipal no pot fer una altra cosa que donar-hi suport, perquè certament ha estat un procés participatiu en què s’han implicat moltes entitats, que han treballat a fons sobre el que vol dir fer cooperació al segle XXI.
Des de l’Entesa per Sabadell hem participat en aquest procés i podem constatar que ha estat sobretot un procés de reflexió a partir de la diagnosi rigorosa, conduït amb professionalitat pel Sr. Pierre Malé.
Una altra cosa és que el punt de partida d’aquest procés eren unes línies mestres marcades per la regidoria de Cooperació que, en la nostra opinió, ha tingut i té un protagonisme excessiu en el Consell de Solidaritat.
Un Consell que, com vostès recordaran, va néixer amb la intenció d’aniquilar la Fundació Sabadell Solidari que funcionava a la nostra ciutat des de 1998.
No és el moment ara d’exposar les virtuts i els defectes de la Fundació. No és el moment de recordar les males arts amb què el govern va actuar en el seu moment. Però sí que volem posar sobre la taula que a Sabadell ja fa molts anys que es fa cooperació i que comptem amb moltes entitats experimentades.
Una referència a aquesta història ciutadana a la introducció del Pla Estratègic tampoc no hauria estat de més. De la mateixa manera que ens hauria agradat que s’incorporés, i encara són a temps de fer-ho, una relació de les entitats que han fet possible aquest Pla estratègic, perquè en aquest text, els únics noms que apareixen són els de la sra. Manzano, la sra. Estrada i el Sr. Ayuso. I el valor d’aquest pla precisament és que està fet des de la participació i la reflexió col·lectiva.
Així doncs, només ens queda felicitar a tothom que hi ha participat per la feina feta i esperar que la reflexió i el debat continuïn presents en l’aplicació del pla.