Per Sebastià Ribes i Garolera
Ha estat un Ple àgil, sense crispacions, on s’ha aprovat normativa rellevant respecte de les llicències d’obres, el Parc Agrari, i el Pla Estratègic 2010-2014 de Cooperació i Solidaritat. En alguns apartats ha semblat que càrrecs electes del govern fan més les coses per obligació que per voluntat de servei, com s’ha mostrat en la temàtica dels menjadors escolars o en el tema de la policia municipal, afortunadament ho tenen fàcil només cal que es retirin a les pròximes eleccions municipals. Des del públic s’ha trobat a faltar la presència verbal dels portaveus d’ERC i ICV-EUiA al no intervenir fins al final de la part resolutiva.
Tal com ho he vist:
El Rei ja ha recuperat l’escorta. Efectivament, a l’entrar a la sala de Plens trobem la fotografia del personatge reial acompanyada pel retrat del flamant president de la Generalitat. La part subjectiva de les imatges em suggereix que la fotografia reial és una finestra on veiem com el Rei passa pel carrer, mentre que el President tafaneja la sala des de la finestra veïna.
Amb el vistiplau de l’acta anterior, enceten el segon punt amb la proposta d’aprovació inicial del reglament dels actes de benvinguda a la comunitat dels infants. Després de l’exposició del ponent, la Virgínia Domínguez, de l’Entesa, manifesta la seva satisfacció per la immediatesa en elaborar la proposta, mentre que ICV-EUiA i CiU exposen la seva estranyesa pel mateix fet. Un cop el ponent ha clarificat que la rapidesa està associada amb la poca dificultat en l’elaboració, es vota. Entesa, ERC i PSC a favor, en contra PP i CiU i abstenció d’ICV-EUiA. No hi ha manera, això de la laïcitat els d’ICV-EUiA encara ho porten malament.
Els dos dictàmens dels Serveis Centrals es resolen amb rapidesa. El primer l’anuncia la presidència, sense debat es vota per unanimitat a favor de permetre l’assistència de l’actual interventora accidental al Consell Rector de l’Agència Tributària. El segon, executa part del pla d’austeritat aprovat en un ple anterior. El ponent no el defensa i immediatament intervenen els/la portaveu. La Virgínia Domínguez denuncia que succeeix allò que l’Entesa ja pronosticà arran de la política laboral del govern: amortització de places de funcionari per places laborals a l’Agència Tributària. CiU argumenta que el govern vol donar gat per llebre, on diu reduir despeses fa racionalització i no austeritat. Pel PP tot és correcte. El ponent, Joan Manau, tira pilotes fora i es remet a debats anteriors. La votació es resol amb el vot favorable del PSC i PP, l’abstenció d’ERC i d’ICV-EUiA, en contra CiU i l’Entesa.
Serveis a les Persones i Convivència aporta quatre punts al Ple. El primer vol aprovar la contractació del servei de menjador escolar per a 26 centres i 1.600 menús diaris. El ponent, en Ramon Burgués, explica en què consisteix el servei de menjador escolar (sic) i no diu res sobre el contingut de les clàusules administratives. Cal esperar a l’única intervenció des de l’oposició, la de l’Entesa, per conèixer quelcom de les condicions en que es regirà el futur servei. Per la Virgínia Domínguez sabem que no es valora el fet de la utilització, per part del concessionari, de les instal·lacions de cuina existents, que no s’incentiva la participació d’empreses mitjanes amb la dificultat d’accedir-hi les empreses de Sabadell i alhora potenciar el consum d’aliments de proximitat, tampoc s’esperona l’extensió del servei als centres de secundària, etc. L’oponent afegeix, amb to pausat i amb un discurs positiu i clar, incloure l’augment de la qualitat durant el temps de lleure (ara, el personal de menjador són auxiliars, no monitors) i demana que les enquestes de qualitat recullin aquest aspecte perquè els pares ho puguin valorar. El ponent amb un to d’ofès (sic) acaba dient que el servei no és competència de l’Ajuntament el qual només en fa el suport legal i la legislació és la que és. El punt s’aprova amb l’abstenció de l’Entesa.
La segona proposta és aprovar definitivament les bases de les subvencions que s’atorguen des d’Educació. En Ramon Burgués explica les al·legacions presentades i com s’han recollit. ICV-EUiA agraeix el fet de ser recollida alguna de les seves esmenes i es passa a la votació favorable per unanimitat.
El Pla Estratègic de Solidaritat suscita mals records
La tercera proposta d’aquest àmbit és un dels plats forts de la sessió: aprovar el Pla Estratègic 2010-2014 de Cooperació i Solidaritat. Entre el públic s’hi troben representants de diverses entitats sabadellenques dedicades a la cooperació. El Sr. Bustos anuncia que intervindran dos ponents. La regidora del PSC, Concepció Manzano, fa una llarga exposició de tot el procés d’elaboració del Pla i el Josep Ayuso, també del PSC, es limita a felicitar i a repartir agraïments a tothom. Des de l’oposició la Virgínia Domínguez, amb una exposició ben travada, repassa el procés fins arribar al Consell i en destaca mancances: “Un Consell que, com vostès recordaran, va néixer amb la intenció d’aniquilar la Fundació Sabadell Solidari que funcionava a la nostra ciutat des de 1998. No és el moment ara d’exposar les virtuts i els defectes de la Fundació ni de recordar les males arts amb què el govern va actuar en el seu moment. Però sí que volem posar sobre la taula que a Sabadell ja fa molts anys que es fa cooperació i que comptem amb moltes entitats experimentades. Una referència a aquesta història ciutadana a la introducció del Pla Estratègic tampoc no hauria estat de més. De la mateixa manera que ens hauria agradat que s’incorporés, i encara són a temps de fer-ho, una relació de les entitats que han fet possible aquest Pla estratègic, perquè en aquest text, els únics noms que apareixen són els de la Sra. Manzano, la Sra. Estrada i el Sr. Ayuso. I el veritable valor d’aquest pla precisament és que està fet des de la participació i la reflexió col·lectiva.”
En Juan Miguel Mena, d’ICV-EUiA, també felicita el treball fer per les entitats, s’adhereix a la intervenció que ha fet l’Entesa i explica que les esmenes proposades pel seu grup, a dirimir des del govern, van ser totes rebutjades, a diferència de les que arribaren al Consell que foren plenament acceptades. En Josep Ayuso (ara s’entén la duplicitat de ponents) retreu a ICV-EUiA el no haver participat a cap de les moltes reunions fetes per l’elaboració del Pla i justifica com en el seu moment calia un canvi de rumb, d’aquí la constitució del Consell i l’eliminació de la Fundació. L’Entesa i ICV-EUiA insisteixen que no calia fer aquest canvi traumàtic enfront d’entitats amb una llarga trajectòria en solidaritat i CiU exposa com actualment les entitats no estan en condicions d’igualtat. Intervé el Sr. Bustos, amb comentaris florejats cara les entitats presents a la sala, tempera la cruesa del debat i justifica l’actuació actual per la similitud del procediment amb altres administracions. Un cop a votació el Pla s’aprova per unanimitat.
El quart punt del bloc la ponent no el defensa i sense debat s’aprova amb l’abstenció de l’Entesa i d’ERC. Per l’enunciat des del públic només podem deduir que es modifiquen subvencions de Cooperació aprovades en el pressupost del 2011.
L’Ordenança de l’Edificació s’apuntala amb bastides
La sessió del Ple ja fa una hora que rutlla, ara s’inicia el bloc dels set temes que pertanyen a Urbanisme. El primer i segon dictamen, fan referència a la desafectació de l’edifici de l’antiga escola Carme Simó i a l’estudi de detall d’un solar de l’Avinguda de Rafael Casanova. Sense comentaris s’aprova per unanimitat el primer i amb l’abstenció de l’Entesa el segon.
Amb la mateixa rapidesa es resolen els dos punts següents, 11 i 12 de l’ordre del dia, que tracten de la desafectació de l’edifici de l’antiga Escola Cifuentes i el lliurament d’una part de les dependències a l’Escola Taller Xalest. També sense comentaris, reben l’aprovació per unanimitat el primer i amb l’abstenció d’ICV-EUiA el segon.
Segon plat fondo de la sessió: Aprovació de l’Ordenança de l’Edificació, Sostenibilitat i Gestió d’ecosistemes. El ponent, en Juan Carlos Sánchez, explica que és una ordenança complexa, amb una rellevant càrrega tècnica. Ens diu que s’han presentat al·legacions de particulars, de professionals, de CiU i de l’Entesa. Respecte les de CiU s’han recollit aquelles que milloren l’articulat, segons el ponent, i de l’Entesa la majoria perquè estan relacionades amb l’efecte de les edificacions a la vida quotidiana. Remarca que finalment també s’ha incorporat el manual de bastides. El portaveu de l’Entesa, l’Isidre Soler, manifesta la satisfacció per la incorporació de la majoria d’esmenes, especialment el manual citat: “D’aquesta manera s’evita que les bastides es converteixin en una de les principals barreres arquitectòniques que avui en dia trobem en els carrers de la nostra ciutat”. En Pere Vallverdú, d’ICV-EUiA, exposa que l’ordenança no té el nivell de simplificació que desitgen, repassa un llistat del que considera incongruències i opina que la normativa municipal arriba tard. El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, es dol que només s’hagin recollit set de les 25 modificacions proposades. El ponent insisteix en destacar l’esforç de simplificació realitzat i fa observar que diverses propostes han estat desestimades perquè estan incloses en altres normatives. L’ordenança s’aprova amb l’abstenció de CiU i d’ICV-EUiA.
La Carta de l’Agricultura Periurbana o que per adhesions no quedi
Entrem als temes relacionats amb el medi ambient. El primer és aprovar l’adhesió a la Carta de l’Agricultura Periurbana elaborada, segons el ponent, per diferents agents i entitats interessades en aquests afers seguint la recomanació europea sobre l’agricultura periurbana. L’Isidre Soler exposa que hi donaran suport per principis, però la qüestió de fons no és signar cartes sinó actuar. Es queixa que no s’avanci en la protecció jurídica dels espais agraris, que es permeti que el Quart Cinturó o el Gasoducte ho enviïn tot en orris o que després de dotze anys encara no s’hagi actuat en el Parc periurbà de Santiga, no s’hagi avançat en el Parc periurbà de la Salut, tot i haver-hi un Pla especial redactat, ni s’ha avançat en l’Espai Agroforestal de Llevant. Anuncia: “Tenim por que un cop més estiguem davant d’una declaració d’intencions que resulti paper mullat al no anar acompanyada d’un pla d’actuació”. Segueix la intervenció del Pere Vallverdú on diu subscriure tot el que ha dit l’Isidre Soler i demana també un pla d’actuació. El portaveu de CiU, amb veu dolguda, com si medités el vot al veure’s sol votant en contra d’un dictamen especialment sensible, anuncia que ells s’abstindran perquè la carta s’ha fet d’esquena als afectats, “s’ha tirat pel dret”. El ponent, en Ricard Estrada, defensa haver fet més feina que la reconeguda i eludeix possessionar-se sobre s’hi s’ha de parlar o no amb les persones implicades, però insisteix en la competència de les administracions locals per a redactar la carta. L’adhesió s’aprova amb l’abstenció de CiU.
Perles del collaret: ERC, PP i CiU
El segon tema proposa aprovar el Reglament de la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari. El ponent fa una intervenció fluixa, com si passés de puntetes. Justifica la proposta i explica que només s’hi han fet tres al·legacions, una de l’Entesa (Ah! Què serien els plens sense l’Entesa?) que s’ha desestimat. El portaveu d’ERC sorprèn amb una perla política, més quan després de quinze dictàmens fa la primera intervenció. Pren la paraula amb força per anunciar que defensa l’actual disposició a limitar la presència només a sectors privats en el sí de la Junta del Parc Agrari, en detriment de les entitats ecologistes. Per justificar-se diu que és la forma de possibilitar la consolidació del Parc Agrari. Ep! Alerta, estem davant d’un tema amb un gruixut embolcall ideològic. Ho confirma la intervenció de l’Isidre Soler. Es queixa de l’immobilisme del ponent, perquè no vol acceptar la possibilitat de la presència d’una sola entitat mediambiental a la Junta amb veu sense vot. Una prova més, diu, de signar documents sense executar, amb aquesta decisió no es compleix el Codi del Bon Govern Local, ni les recomanacions del Conveni d’Aarhus, documents aprovats en altres plens, ni la Carta de l’Agricultura Periurbana acceptada en el punt anterior. Acaba dient: ”amb aquesta intransigència mostren que la participació els fa por, els fa nosa i l’arraconen”. Com és d’esperar, amb un tema que afecta a qui afecta, el portaveu del PP no pot deixar d’intervenir i llença la perla més grossa de la sessió. Teoritza que les administracions no coneixen aquest tipus d’activitats i que cal escoltar als propietaris. Ells sí que en sabem! Per part d’ICV-EUiA, en Pere Vallverdú subscriu el que ha dit l’Isidre Soler i afegeix la contradicció entre la postura inflexible contra la presència d’entitats i la poca cura en evitar les actuals accions sobre el rodal, com són la presència de magatzems no agrícoles i els moviments de terres en la realització de les rondes. CiU vol fugir del debat entitats-propietaris i dispara més alt, que no vol dir menys neutral, a l’acusar de burocratitzar allò que hi ha funcionava sense regular. Això, una altra perla, millor que els propietaris continuïn per lliure. En Ricard Estrada, el ponent, defensa la rellevància del Parc Agrari així com la transcendència de començar a funcionar amb els qui hi estan més implicats i preveure la possibilitat de convidar-hi entitats quan es consideri convenient. La composició de la Junta sense entitats s’aprova amb els vots en contra de l’Entesa, CiU i l’abstenció d’ICV-EUiA.
Treballen per la ciutat. Felicitats Entesa!
S’ha acabat l’ordre del dia dedicada a resoldre les propostes del govern. Abans d’encarar les propostes dels grups de l’oposició el govern dóna compte, per primera vegada, del nivell de resolució de les mocions aprovades pel Ple l’any 2010. Aquest és un acte de transparència i alhora una forma d’explicitar que la feina fixada pel ple té un sentit i no es queda al calaix. Compte, són mocions de l’oposició, això prova que els grups que no estan en el govern també incideixen en el bon funcionament de la ciutat. El Sr. Bustos anuncia cada moció i el responsable del govern encarregat d’executar-la explica el seu nivell de realització.
Un cop fet el compliment resulta, si no m’he descomptat, que de les 14 mocions aprovades 6 són de l’Entesa per Sabadell, 5 de CiU, 3 d’ERC i 1 d’ICV-EUiA (Entesa i ERC comparteixen una moció). La incidència de l’Entesa a la política local és força rellevant. No se’ns escapa que les mocions presentades entre tots els grups i no aprovades, són moltes. Així el resultat també ens mostra la capacitat objectiva de l’Entesa en fer propostes viables, realistes, que poden ser assolides pel govern. Podríem dir el mateix de CiU però és incomparable perquè els resultats de l’Entesa són fruit del treball de dos càrrecs electes i CiU està representada per cinc.
Encara que en el Ple, per reglament, quan es dóna compte no es pot fer debat ni intervencions el Sr.Bustos, a petició dels portaveus, cedeix la paraula sense debat. De forma concisa l’Isidre Soler exposa i celebra que es faci públic l’estat de les mocions. La Carme Garcia (però és en el Ple?), portaveu de ICV-EUiA, fa la primera intervenció de la tarda per ressenyar com foren votades les mocions que ells van presentar durant l’any 2010. El portaveu de CiU, no sap cenyir-se a l’oportunitat del moment i repassa cada una de les seves onze mocions no aprovades per acabar amb un atac al govern municipal. Moment que el Sr.Bustos li matisa que és el Ple i no el govern qui no ha acceptat les seves propostes.
A partir d’aquí, desprès del recés de deu minuts, es comença el debat de les quatre mocions presentades pels grups de l’oposició. La primera, d’ICV-EUiA, sobre un possible local per a la Federació d’Associacions de Veïns queda sobre la taula perquè encara (ja és el tercer Ple) s’està en procés de negociació.
La segona, presentada per l’Entesa, demana instar al govern perquè modifiqui la Llei Hipotecària per tal de regular la dació en el pagament, o sigui possibilitar que en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada, tal i com succeeix a d’altres països de la Unió Europea. La moció també inclou estudiar en el si del Consell Assessor de l’Habitatge de Sabadell possibles mesures a nivell municipal que evitin els desnonaments per motius econòmics. Després d’un petit debat sobre l’oportunitat d’acordar-ho en el Ple o a la Junta de portaveus tots els grups han estat d’acord en donar-hi suport i s’aprova per unanimitat.
Com han canviat les percepcions socials en menys de cinc mesos! Recordem l’estúpid (avui ja es pot dir així) debat que s’ocasionà arran de la moció on ICV-EUiA amb una actitud preventiva, en el Ple de setembre, demanava intentar conèixer el volum de les famílies afectades per desnonament.
Policia Municipal de proximitat versus utopia
Seguidament s’inicia el debat de la tercera moció, ara presentada per ICV-EUiA, on es demana la implementació de la Policia municipal de proximitat. Quasi res! Després d’exposar la petició i considerar que els portaveus ja coneixen el contingut de la proposta la Carme Garcia cedeix la paraula a la resta de portaveus. En Magí Rovira, d’ERC, després de dir que donarà suport a la proposta manifesta la sorpresa de demanar un model de policia municipal rebutjat pel govern. Si s’aconseguís l’aprovació del Ple, diu, per aquesta raó la seva implementació portaria més problemes que solucions. La Virgínia Domínguez, en nom de l’Entesa, centra la seva intervenció en especificar que el govern actua, però, en la direcció oposada a la proposta. En comptes d’apropar la policia a la població, la militaritza perquè actuï de forma reactiva. Hi afegeix: “ens allunyem així de la Carta europea de Salvaguarda dels drets humans a la ciutat que Sabadell va signar”. Abans d’acabar reclama l’estat del Pla Director de la Policia Municipal, full de ruta al qual es va comprometre el govern fa tres anys. El portaveu del PP exposa que no és possible amb els efectius actuals pensar en la policia de proximitat i tampoc és el moment de dedicar-hi més recursos. L’exposició feta per l’Antonio Font, en nom de CiU, va en la mateixa direcció. La realitat, afirma, no aguantaria aquest model, calen un efectius que ara són impensables. En Joan Manau, del PSC, replica fugint d’estudi amb una argúcia impròpia del càrrec que ostenta i el respecte que es mereix l’oposició, al dir que per llei les feines pròpies de la Policia Municipal són de proximitat. No estaven en debat, ell ho sap molt bé, els atributs sinó la forma d’organitzar-se i com la policia és present al territori. Baixa encara més el nivell al contrastar la petició de proximitat amb la no col·laboració dels mossos, “governats” per ICV des de la Generalitat.
A la rèplica la Carme Garcia, amb una exposició llarga i feixuga, mostra hemeroteca i dades de presència per torns de la Policia Municipal, per demostrar que el govern havia anunciat la policia de proximitat i actualment és inexistent. El Sr. Bustos li crida l’alerta perquè està desvetllant, segons ell, informació sensible en matèria de seguretat. La Carme Garcia ho nega perquè està utilitzant, diu ella, informació que el govern ha fet pública. Insisteix en que no és necessari més pressupost sinó canviar a un model on els policies facin de policies. Ho exemplifica amb els tres policies que fan de xofer, comentari que provoca remors entre els regidors del govern. El Sr.Bustos, amb una actitud lloable, els demana silenci per respectar la intervenció de la ponent, però replica amb un clàssic: l’anterior alcalde també tenia xofer. La Virgínia Domínguez amb una intervenció més directa, demana al Joan Manau que no ridiculitzi la tasca de la proximitat. Insisteix en demanar un model preventiu i saber com està el Pla Director de la Policia Municipal sobre el qual el responsable del PSC no s’ha pronunciat. CiU i PP repeteixen que tot hi estar-hi d’acord ara no veuen factible aquest model. El Joan Manau, en aquest segon torn justifica el nivell de seguretat en que viu la ciutat i continua amb la seva estratègia de menysprear a la ponent associant mossos i la gestió d’ICV a la Generalitat. El Sr.Bustos anuncia que les dades utilitzades per la Carme Garcia són intencionadament falses i lloa (sic) la feina feta per la Policia Municipal, els Mossos i el Cos Nacional de Policia a manera d’exorcisme per si algú hagués interpretat que s’havia qüestionar la feina dels professionals de la seguretat. El Ple rebutja la moció amb els vots a favor d’ERC, ICV-EUiA, l’Entesa i l’abstenció d’CiU. La Virgínia Domíguez i el públic en general, ens quedem sense saber si el Pla Director de la Policia Municipal està al calaix o no.
Un cop vista la intervenció feta per la Carme Garcia, portaveu d’ICV-EUiA, penso que s’ha equivocat de lloc i de format. Un tema d’aquesta magnitud, amb la informació que disposa, és per fer-ne una roda de premsa o una conferència i defensar públicament una proposta capaç de desfer l’anquilosament polític que pateix la Policia Municipal. La rellevància i el contingut del tema sobrepassa el marc simple d’una moció al Ple.
Són les deu de la nit, el debat de la moció anterior ha durat una hora, però ja s’albira el final del Ple perquè amb la moció de CiU s’inicia l’últim debat. En Carles Rossinyol, d’acord amb la moció, demana l’exempció de pagament per l’aparcament dels vehicles a la primera mitja hora en la zona blava. Ho justifica per impulsar el comerç minorista i fer-lo més competitiu davant de les grans superfícies.
El que seria el resum del pensament de tots els portaveus s’obté en la primera intervenció per boca d’en Magí Rovira, el portaveu d’ERC, quan diu: “és una proposta molt llaminera pel comerç i la ciutadania en general, molt més ara davant de les eleccions”. Seguidament es pregunta, però, com es fa això? Quan ens costa? Què deixarem de fer per equilibrar la baixada d’ingressos? El portaveu de l’Entesa, afirma que els problemes del comerç són més complexos i pensa que la solució no és aquesta. Afirma que la moció és una proposta contra l’actual Pla de Mobilitat, perquè incentiva l’ús del vehicle privat i no resulta d’aplicació universal, només incideix sobre una petita part de la població usuària del vehicle privat. Potser seria millor, diu, afavorir l’ús del transport col·lectiu amb el lliurament de bons per estimular anar a comprar amb transport públic. Les preguntes que es fa ERC també les subscriuen el PP i ICV-EUiA, però aquesta última organització hi afegeix que els vals dels aparcaments actuals ja fan aquesta funció. El responsable de les zones blaves de la ciutat, en Francisco Bustos, després de recitar el llistat de mesures favorables al comerç realitzades des del govern (el que dèiem, les eleccions són a la cantonada) també planteja les preguntes inicials d’ERC. El ponent, després de reconèixer que ha aconseguit la unanimitat en contra, exposa les possibles solucions tècniques i destaca el que per ell és una contradicció, esperonar mesures per desviar el vehicle privat del centre i alhora construir-hi un aparcament com s’està fent. Finalment la moció de CiU és rebutjada amb l’abstenció d’ERC.
Després d’assegurar el Sr. Bustos el bon estat de la tresoreria municipal, en contesta a les preguntes fetes pels portaveus, s’aixeca la sessió a les 10.30 de la nit.