Intervenció d'Isidre Soler en el ple municipal del 21 de desembre de 2010
Des de l’Entesa no hem presentat al·legacions a la proposta de Pressupost perquè el tipus de al·legació que es pot fer és tan sols tècnica i el problema del seu pressupost, Sr. Manau, no és tècnic, sinó polític.
L’Entesa no comparteix la seva manera de gestionar els recursos municipals, les seves prioritats reflectides en el capítol de despeses de les diferents àrees i programes, ni a què destinen la gairebé nul·la inversió.
No compartim uns pressupostos d’esquena a les necessitats reals per afrontar el present i el futur de la ciutat.
No podem compartir tampoc, ni tan sols mínimament, un pressupost en el que no han tingut cap voluntat de diàleg. No han estat capaços, Sr. Manau, de donar cap tipus de resposta, ni que fos per una qüestió d’elegància política, a les propostes sobre el Pressupost que vam fer fa un més.
Una manera de fer, un estil, que fa aigües en el fons i en les formes.
Un pressupost que tirarà endavant gràcies al vot incondicional del Partit Popular, visualitzant així la constant de tot el mandat: la seva renúncia a fer una política integradora de les diferents sensibilitats, a fer una política de progrés, per agafar-se al clau de la dreta per salvar la seva política erràtica i contrària als interessos de la ciutat.
Però també volem reiterar de nou el que ja varem denunciar en l’aprovació inicial, la manca de credibilitat d’un pressupost que any rere any la desviació entre el pressupost inicial i el definitiu és més gran.
No es tracta d’un fet que afecti a un exercici concret i excepcional sinó que ha estat reiterat i amb una la tendència a l’alça.
Què volem dir? Doncs per exemple, l’any 2009 van aprovar un pressupost per 200 milions d’euros, van anar fent modificacions fins arribar als 289 milions d’euros. Per tant, el pressupost final no tenia res a veure amb el que va aprovar aquest ple.
Aquesta tendència es confirma cada any. Si a l’any 2003 entre el pressupost inicial i el final la diferència va ser del 5,5 %, una diferència raonable, el 2004 ja va ser del 12%, el 2005 del 26,6 %, el 2007 la diferència va ser del 69 %, el 2008 del 58%, el 2009 del 62 % i, finalment, a octubre del 2010 la diferència entre l’inicial i l’executa’t era del 62 %.
Una diferència que considerem inadmissible per excessiva.
No es que això succeeixi perquè siguin “prudents” a l’hora de preveure els ingressos (l’excessiva prudència també és negativa) sinó que no consignen d’entrada aquests recursos per poder fer i desfer al llarg de l’exercici al marge del debat polític.
De què serveix proposar que tal o qual partida pugi o baixi o que facin tal inversió en base unes xifres que resulta són irreals, en base uns ingressos que desprès augmenten en un 60% ?.
És inconcebible, per exemple, que s’aprovés pel 2010 un pressupost amb una previsió d’ingressos de 190 milions d’euros i que, després de múltiples modificacions, nou mesos després, a 1 d’octubre, aquest ingressos ja siguin de 309 milions d’euros. Totes les previsions de despesa al final resulten desfigurades.
Com vol que ens creiem els seus pressupostos amb aquesta manera de gestió tan poc creïble? És com si en una partida sabéssim d’entrada que un jugador es guarda sota la taula més de la meitat de les cartes per poder fer el joc que li convingui quan li convingui.
No esperin doncs el nostre vot favorable a uns pressupostos tan poc creïbles, tan poc transparents.