Per Sebastià Ribes i Garolera
Comentaris previs
Un cop més, fent prevaldre els interessos del govern municipal per damunt dels de la ciutadania, el Ple es va convocar a les vuit del matí. Tothom es va esforçar per ser-hi a l’hora, minut amunt o avall, però cinc regidors/res s’incorporen a l’inici del segon punt i la regidora del PP va arribar en el debat del pressupost, el tercer punt. A la sala, un cop més, els tècnics, els periodistes, tres persones de públic i el grup de CC.OO amb la samarreta negra dedicada al Sr.Bustos.
Durant la sessió es van palesar dos fets: Primer. El PSC i el PP ja han perdut la vergonya, ara s’estimem en públic, són parella de fet: PSCpp. El govern ha deixat de filar prim i s’endureix amb actituds de prepotència, tret d’honroses excepcions, obviant l’oposició. Amb aquesta actitud menysprea o subestima el 44% de l’electorat, fet incomprensible si pensem que només falten quatre mesos per les eleccions municipals.
Segon. Generalment quan els nostres representants municipals veritablement fan de polítics i enceten temes ideològics, fan passar vergonya aliena, no tant per les postures sobre el tema com perquè el nivell polític de la majoria dels nostres representants és deplorable. Que tothom pugui exercir de polític no és sinònim que tothom estigui polititzat, o sigui amb les pròpies concepcions endreçades i clares.
Tal com ho he vist:
El pressupost del PSCpp pel 2011
Els primers punts de l’ordre del dia són sempre els temes econòmics. Aquesta vegada es centraven en donar llum verda, un cop resoltes les al·legacions presentades, a tres dels temes tractats en el ple anterior: la modificació dels estatuts de SERESA, les modificacions de les ordenances fiscals, i el pressupost general per a l’any 2011. Amb els mateixos arguments del ple anterior, l’equip de govern no va acceptar cap de les propostes de CiU, ICV-EUiA, ES i ERC, sembla que ni tan sols les va considerar, el fet va desencadenar durant dues hores la repetició dels raonaments del ple anterior per part dels grups de l’oposició.
Nosaltres, per tal de no repetir-nos i alleugerir la crònica ens passarem per alt el debat, el ping-pong polític respecte els tres punts esmentats. A banda, si el voleu refrescar, el trobareu a “EL PRESSUPOST DEL PSC-PP PEL 2011”. Tanmateix, excepcionalment, ens permetem reproduir la intervenció íntegra de la Virgínia Domínguez, de l’Entesa, en el moment de tractar les ordenances fiscals, la qual amb una brillant exposició ens mostrava la indiferència amb què el govern tracta el conjunt de l’oposició:
“El 25 d’octubre, l’Entesa per Sabadell va adreçar a l’alcalde un seguit de propostes de modificació de l’esborrany d’ordenances fiscals. Vuit dies després, en el ple d’aprovació inicial, el Sr. Manau va afirmar que parlaríem de totes les nostres propostes en el període d’al·legacions.
Des de llavors, ni el Sr. Manau ni cap altre membre del seu govern no s’han adreçat al nostre grup municipal per comentar o discutir aquestes propostes en cap moment. Ni tan sols per dir-nos que les havien considerat i les havien rebutjat. L’únic retorn que hem tingut és la comissió informativa del passat dijous on se’ns va lliurar l’informe d’al·legacions.
Ho lamentem. Vostès han menystingut les nostres propostes, no s’han dignat ni a comentar la seva viabilitat. De les paraules del Sr. Manau al Ple “parlarem en el període d’al·legacions, parlarem de totes les seves propostes” havíem entès un altre tipus de diàleg, però, de fet, ja sabem que vostès només dialoguen amb el PP.
L’Entesa per Sabadell havia fet propostes, com sempre fem, i havíem fet l’esforç d’introduir elements innovadors. Per exemple, conscients de què l’Ajuntament necessita recursos, però també de les dificultats que passen moltes famílies per efecte de la crisi, havíem llençat una proposta amb criteris de corresponsabilitat. Una mesura excepcional per una situació excepcional. Proposàvem que s’apliqués un increment del 50% de l’IPC previst, que en aquell moment era del 2%, així que hauria estat un increment de l’1%.
No es tractava d’entrar en una guerra de xifres. Es tractava de buscar un criteri, un criteri adaptat a la situació actual de la nostra ciutat. Si ara l’IPC previst és del 2,5%, hauríem estat disposats a acceptar un increment de la meitat, de l’1,2%.
Però vostès ni tan sols han entrat en aquest diàleg. Perquè el diàleg no forma part de la seva manera de governar. Per què dialogar? L’únic que els importa és aprovar les coses com sigui encara que no comptin amb el suport de ningú més que del PP, la seva crossa.
El seu tancament en banda, la seva manca de sensibilitat, no ens permet donar suport a les seves ordenances fiscals.”
Cal assenyalar com una altra vegada el Jordi Soriano, el portaveu del PP, i el Sr. Manau van competir per veure qui defensava millor el pressupost, fins el punt que cap dels dos es va arrugar a l’hora de desqualificar a la resta de grups. El primer va arribar a dir no haver vist cap aportació positiva de l’oposició en tres anys i mig. Comentari que va ser replicat per la Carme Garcia, portaveu d’ICV-EUiA, recordant-li la trentena de mocions presentades pel seu grup , mentre el PP en tot el mandat només n’havia fet una, la de “la burka”. Finalment, els estatuts, les ordenances, i el pressupost del 2011 foren aprovats definitivament pel PSCpp.
A les deu del matí, quasi sense debat i amb el mateix corró (PSCpp), foren votats els punts cinquè i sisè referents a operacions de crèdit per l’Ajuntament i per l’empresa municipal de la Fira. Seguidament s’iniciaren els dictàmens de serveis socials. El primer era la proposta de prorrogar la concessió del servei d’atenció domiciliària. El ponent del PSC, en Ramon Burgués, explicà que funcionava correctament i alhora s’havien incrementat el nombre de serveis. La proposta era esgotar el límit de pròrroga amb un any més. El portaveu d’ERC li replicà “precisament, per ser rellevant l’augment de l’activitat, el recomanable era licitar-lo immediatament”. La Virgínia Domínguez exposà que tots els grups havien rebut queixes pel mal funcionament del servei. Al no estar realitzat l’estudi per conèixer el grau de satisfacció, va afegir, no era prudent prorrogar-lo, tampoc animava a fer-ho el nombre de deficiències observades per l’auditoria de la Diputació. Els grups d’ICV-EUiA i CiU feren comentaris similars. Finalment el ponent manifestà la confiança en l’empresa i s’aprovà amb els vots de la parella PSCpp, la resta de grups s’abstingueren.
Els següents punts, vuitè i novè, tractaven de la implantació d’un nou servei social per les persones adjudicatàries dels habitatges socials. En el primer s’iniciava el tràmit d’aprovació i en el segon s’adjudicava. Això provocà polèmica, tots els grups de l’oposició convenien en la incorrecció legal d’adjudicar un servei abans de legitimar-se, doncs l’aprovació definitiva serà en un segon ple, on seran ateses les possibles al·legacions. A més, era una queixa generalitzada, no se’ls havia facilitat la documentació que justificava la creació del servei. Una vegada més, matusserament es prescindí de l’oposició i el tràmit anà endavant amb els vots del PSCpp.
Urbanisme i Medi Ambient, terra de cavallers
Amb el dècim punt de l’ordre del dia s’encetaren els temes d’urbanisme, alhora el ponent va afluixar la corda i propicià un debat entre cavallers. El primer punt sobre la parcel·la del Cercle Sabadellès ja s’havia discutit en un altre ple, ara es formalitzava el tràmit, així doncs els grups mantingueren el seu vot. L’onzè i el dotzè feien referència al patrimoni. En el primer s’ampliava el catàleg de béns a protegir, entre els quals s’incloïa el Refugi antiaeri de l’IES Pau Vila, tal i com l’Entesa havia proposat i el ponent es va cuidar de destacar. El mateix apartat contenia la nova modificació per a protegir els espais d’interès mediambientals. L’Isidre Soler, portaveu de l’Entesa, lamentà que la rectificació proposada, fos deguda a la resolució en contra feta per la Generalitat al redactat anterior, que fou objecte d’una al·legació, en el mateix sentit, per part de l’Entesa i desestimada pel govern municipal en el seu moment. En Juan Carles Sánchez, ponent i portaveu del PSC, va justificar l’actuació amb una extensa explicació tècnica sobre les possibles interpretacions de la normativa. Va agrair el canvi de vot de l’Entesa i es reafirmà amb l’actual protecció dels sistemes verds. El tema es va cloure amb l’abstenció de tots i el vot afirmatiu del PSCpp.
En el punt següent es proposava modificar els volums edificables en edificis protegits, per a facilitar-ne la seva restauració. El ponent va assumir la proposta, també de l’Entesa, d’afegir-hi la condició de fer prevaldre, en cas de reforma, l’encaix arquitectònic. L’Isidre Soler va remarcar la capacitat de diàleg del Juan Carles i els resultats satisfactoris per a tots, cosa que obligà al ponent a dir “totes les actuacions, a favor i en contra, són del govern”. ICV-EUiA i CiU s’abstingueren, votaren a favor PSCpp i l’Entesa. L’últim tema d’urbanisme demanava permetre a l’AVAN fer una hipoteca sobre el local cedit per l’Ajuntament. Sense debat s’aprovà per unanimitat.
El catorzè punt, a les onze hores, era el primer dels tres temes de medi ambient. Aquest i el següent tractaven de la nova ordenança reguladora del soroll i del Mapa de Capacitat Acústica del municipi. Les paraules del ponent, Ricard Estrada, explicant el procés seguit, com s’havien recollit les aportacions de l’oposició i el fet meritori de ser la primera població de més de 200.000 habitants que s’havia adaptat a la nova normativa, van ser respostes per cada un dels grups de l’oposició elogiant el treball fet i la capacitat de diàleg pel ponent. El fet forcà a Ricard Estrada, abans d’obtenir l’acord unànime, a repetir les paraules del seu antecessor d’urbanisme: el govern és un de sol.
El tercer punt de medi ambient tractava de l’increment de les tarifes de l’aigua. El ponent anuncià el manteniment del sistema tarifari però calia fer un augment del 2% per mantenir el compte d’explotació. A ningú agrada ser coparticipant d’un augment preus, així amb un to reticent cada grup justificà perquè hi votaria a favor. L’Entesa demanà un cop més el canvi tarifari per un sistema no lineal basat en trams de consum. Abans de l’aprovació de l’augment per unanimitat, el Sr. Bustos va anunciar el fracàs de l’OPA sobre la Companyia d’Aigües, només van aconseguir el 2,09% de les accions, i va agrair als accionistes el fer possible la continuïtat de la gestió des de Sabadell.
Un mal concurs per un gran projecte
Dos quarts de dotze, tres hores i mitja de ple, començava el debat del paquet de propostes de l’Espai Públic. En un moviment de relax vaig fer una llambregada a la zona destinada al públic, era desèrtica. Els sindicalistes feia estona que havien marxat, es podia veure algun tècnic o periodista entre la majoria de cadires buides, però com a persones de públic restava sol. El ponent del PSC, Francesc Bustos, justificà el primer dictamen, modificar la concessió del servei de transport urbà per tal de prestar servei fins a Sant Quirze i l’Hospital General de Catalunya. Tothom va aprovar-ho excepte CiU, s’abstingué amb la demanda d’un estudi econòmic.
Els dos següents, divuitè i dinovè, tractaven de les tarifes pel 2011 pels aparcaments del passeig Espronceda i de la plaça del Doctor Robert. També obtingueren l’aprovació majoritària, però amb l’abstenció de CiU i ICV-EUiA. El següent tema era ratificar o no, la desestimació del recurs presentat per l’empresa perdedora en el concurs per la instal·lació de la recollida pneumàtica de residus al centre de la ciutat. La rellevància del tema i l’actitud del ponent, Francesc Bustos, va tornar a tensar l’ambient. El portaveu d’ERC, va lamentar aquesta situació en un dels contractes més significatius d’aquest mandat. L’Isidre Soler va centrar la seva queixa en l’excessiva valoració que les bases del concurs donaven al termini d’execució, dada que era irrellevant fixar inicialment si l’obra es podia acabar quan es volgués, com estava passant en molts altres contractes, sense cap conseqüència per la constructora. A més, considerant el cost, va mostrar la seva estranyesa pels quatre informes demanats per avalar la resposta a l’al·legació. Les mateixes inquietuds però amb matisacions van mostrar ICV-EUiA i CiU. El ponent desvià la crítica al queixar-se de la pressió de l’oposició sobre la tècnica gestora del concurs i tota l’oposició va coincidir en què demanar informació no és cap pressió, si aquesta es facilités això no passaria. Finalment es ratificà la desestimació pel vot de la PSCpp amb l’abstenció de la resta. En el punt següent es demanava la ratificació del conveni que permetrà a l’Ajuntament gaudir del sistema centralitzat de la Generalitat per a la compra de béns, fou aprovat per tots els grups amb l’abstenció de CiU.
On es defensa un Rebost Solidari laic
Després d’una curta interrupció de la sessió, per desentumir i alleugerir el cos, s’inicià la part deliberativa amb l’horitzó de cinc mocions dels grups de l’oposició. La primera era d’ICV-EUiA i la presentaven per incrementar l’aportació econòmica al Rebost Solidari. En la seva defensa la ponent, Carme Garcia, va ampliar la petició a disposar de quatre punts de recollida d’aliments per part dels usuaris, que no fossin centres de culte, per assegurar un espai de laïcitat al ser una aportació institucional. El debat, malgrat els torns de paraules, fou caòtic al comentar alhora dos temes rellevants, un de caire pràctic per la millora de la gestió i l’altre amb la càrrega ideològica (més conceptual que ideològica) de la laïcitat.
De fet, ja començà inadequadament la ponent al fer la típica exposició de sínia. Quan acordaran regular-se el temps d’intervenció els ponents? No s’hi val utilitzar el temps il·limitat en un parlar per parlar. Personalment, en un moment de la seva exposició, malgrat l’hora, se m’aclucaren els ulls.
En Magí Rovira, portaveu d’ERC, manifestà el seu acord amb la ponent i els objectius de la proposta, no tant amb les quantitats plantejades. La Virgínia Domínguez demanà una valoració respecte l’any de funcionament del Rebost Solidari. Segons la seva opinió hi ha coses a millorar perquè respecte el sistema anterior, per vals de supermercat, s’han perdut prestacions rellevants. En destacà dues. La primera la rigidesa del lot bàsic actual, no ofereix diversitat en l’alimentació. Ara els infants no tenen a la seva disposició verdures, fruites ni carns, i alhora un gran nombre de persones reben paquets de llegums malgrat no disposar de lloc on cuinar-les en les habitacions on viuen. La segona és un fet de sensibilitat. Exposà que amb la distribució actual les persones receptores han començat a fer cues públiques, amb el que això vol dir d’humiliació, en detriment de l’anonimat del supermercat. La Carme Garcia ho simplificà afegint “ara no eren tractades com a persones necessitades, sinó com a pobres de solemnitat”. Això, digué, fa que cada quinze dies 4000 persones rebin sempre el mateix lot. El PP i CiU, fent l’orni respecte la laïcitat defensaren l’eficàcia de la distribució des dels centres de culte. Qui ho qüestionava?
Per part del PSC, en Ramon Burgués, defensà que no era tant important la quantitat de diners destinada com assegurar la disponibilitat d’aliments. A ell, com a mestre, el tema de la laïcitat el devia corroir força però eludí la polèmica, defensà el treball en xarxa i l’extensió territorial dels centres de culte. El Sr. Bustos va cloure el debat amb un agraïment al voluntariat per la feina que es feia en la distribució dels aliments i felicitant-se per la participació sabadellenca a la Marató de TV3. La moció, malgrat comptar amb el suport de l’Entesa i d’ERC, fou rebutjada pels vots del PSCpp i de CiU.
CiU suspèn en matèria d’administració municipal
Era la una de la tarda quan CiU inicià la defensa de la segona moció, on demanava el reconeixement dels barris de Sabadell. El ponent, en Carles Rossinyol, va fer una defensa dels barris com a unitat bàsica territorial. Segons ell, l’actual divisió territorial en districtes és obsoleta i va acabar per demanar el reconeixement del barri Centre-Creueta. Penso que els tècnics presents a la sala es devien esgarrifar, perquè el seu discurs tècnicament no s’aguantava per enlloc. Tal com digueren ERC, Entesa i PP (els tres d’acord!) semblava més una excusa per no demanar de sortida el reconeixement del Centre-Creueta. Afegiren que els serveis de la ciutat es gestionen en funció de la divisió per districtes i no en funció d’una unitat d’entitat popular, el barri, d’una dimensió que faria molt difícil la gestió municipal. Acceptaven, però, incorporar als consells de districte els barris de nova creació com Can Llong i Can Gambús. La Carme Garcia, amb una exposició molt correcta, argumentà que el barri és un sentit de pertinença, no una decisió política. Per part del PSC, la Marta Farrés, va fer una brillant defensa de la divisió territorial articulant el districte, amb el sector i el barri, i va deixar la porta oberta a possibles actualitzacions però no pel fet d’incloure barris. Els límits dels barris, va dir, són definits per la mateixa gent que hi viu com està passant a Can Llong i com passarà a Can Gambús. En Carles Rossinyol va afegir que l’actual divisió territorial no serveix per prestar serveis i continuà fins repetir la demanda d’incloure els barris esmentats. Amb el seu discurs CiU donava entendre que havia estudiat poc els efectes tècnics de la divisió territorial o possiblement una cosa pitjor, el desconeixement de com funciona l’administració local. La moció aconseguí el vot favorable d’ERC, l’abstenció de l’Entesa i fou rebutjada per ICV-EUiA i el PSCpp.
Es promou la laïcitat. Les cerimònies de benvinguda a la comunitat
ICV-EUiA renuncià a defensar la tercera moció, i entraren al debat de la quarta presentada per l’Entesa, la qual va exercir de força novadora. Proposava la creació d’un servei de cerimònies civils de benvinguda a la comunitat pels nous nats. L’Isidre Soler va explicar que la proposta pretenia, junt amb les cerimònies de traspàs i de casaments civils, completar el ventall de cerimònies per a moments vitals rellevants i facilitar així un model de celebració per a les persones que volen optar per un tractament laic. Altre vegada, tal com s’ha dit més amunt, el primer escull per una proposta d’aquest tipus seria el nivell polític dels nostres representants.
El portaveu d’ERC explicà com ells s’havien estudiat una proposta d’aquest tipus però que desistiren al no trobar com relacionar-ho amb la inscripció legal al padró. El portaveu del PP marcà la diferència entre un matrimoni i un bateig, anuncià que si no es proposaven cerimònies civils de “confirmacions” i de “comunions”, no entenia res. No calia l’afirmació, amb la cara d’escarafalls que hi posava n’hi havia prou. La sorpresa me la donà l’actitud d’ICV-EUiA. El seu representant, en Juan Miguel Mena, va començar marejant la perdiu amb quatre preguntes sobre: despeses que ocasionaria, demanda social, valor jurídic i si calia imitar models religiosos. Si senyor!. Són les primeres paraules que s’esperen d’un representant de l’esquerra amb memòria històrica i que es proclama defensora de la laïcitat. Fins i tot el portaveu de CiU es mostrà més equànime i sincer, a l’explicar com el tema havia provocat un debat dins del seu grup i ara dubtaven si demanar també la cerimònia pel pas a l’edat adulta. El representant del PSC, en Lluís Monge, talment mostrà poc coneixement o sensibilitat per la laïcitat i pel concepte de comunitat, ho reduí a una festa de restaurant a fer si hi havia demanda. Finalment, després d’una hora de debat i de la pedagogia emprada per l’Isidre Soler per marcar la diferència entre la proposta de l’Entesa i un bateig, la moció fou aprovada amb els vots a favor d’ERC i el PSC, que per uns moments va fer morros a la parella.
El grup de CiU anuncià la renúncia a debatre la cinquena moció. Ràpidament els grups de l’oposició feren les preguntes de rigor al govern i un cop contestades pel Sr.Bustos, s’aixecà el Ple. Eren dos quarts de tres de la tarda,… sis hores i mitja d’escalfar la cadira.