Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
En els darrers anys estem assistint a una regressió del sistema sanitari públic que afecta directament els usuaris i que té entre els seus efectes més greus la manca d’equipaments per garantir el dret a l’assistència sanitària.
A Sabadell, en els darrers anys s’han construït diferents equipaments territorials bàsics –els CAP–, però, en canvi, s’ha avançat molt poc en la creació de places hospitalàries, l’eliminació de llistes d’espera, el desenvolupament de noves especialitats, i, sobretot, en el camp de la salut mental.
El balanç és, doncs, agredolç, perquè cinc anys després del Pla de xoc 2005-2006 anunciat per la Generalitat, només s’ha dut a terme una part de les actuacions considerades prioritàries. La prioritat es concretava en cinc nous CAP, dels quals de moment han entrat en funcionament tres; la reforma del Taulí, que no aporta més llits; i la posada en marxa l’Aliança, amb una part de places públiques i una altra de privada. Però també manquen dues peces fonamentals per aconseguir un bon servei d’assistència sanitària: l’Hospital Ernest Lluch, a Cerdanyola-Ripollet, que permetrà descongestionar el de Sabadell; i el projecte específic de salut mental, que sempre és l’assignatura pendent.
Per tant, hi ha un dèficit de serveis. Un dèficit no resolt per manca d’una adequada inversió, perquè el govern de la Generalitat no ha situat la sanitat pública entre les seves prioritats. I, d’altra banda, quan es reclamen millores, enlloc de reorientar les inversions, ha optat per buscar fórmules de copagament o de privatització.
Des de l’Entesa per Sabadell defensem que l’accés universal a la sanitat ha de ser una prioritat i per això l’administració ha d’invertir més en la sanitat pública. L’assistència sanitària és un dret irrenunciable. No és un luxe, és un servei bàsic en el nostre model de societat i qüestionar que és un dret universal és qüestionar els fonaments de l’estat del benestar i els avenços socials.
Malauradament, però, el model sanitari camina cap a la gestió privada, ja sigui per concessió o per concert. I cada cop hi ha més encàrrecs a entitats privades perquè construeixin i explotin un equipament sanitari, o, fins i tot, empreses que construeixen l’equipament i el lloguen a l’administració, a més de prestar serveis no sanitaris, per exemple, ambulàncies, neteja, cafeteria, manutenció, etc. La darrera modalitat de privatització és la que el govern de la Generalitat va triar per al nou Hospital de Cerdanyola-Ripollet. Una empresa, probablement una multinacional, tindrà la concessió per construir i gestionar l’equipament.
La sanitat ha esdevingut un gran negoci per a determinades empreses. El dret a l’assistència sanitària s’ha convertit en un producte mercantil més per comprar amb el beneplàcit i la complicitat del poder polític, porti l’etiqueta de dretes o d’esquerres. I l’Administració tria aquestes opcions, que no són pas barates, perquè cal no oblidar que cap servei externalitzat o privatitzat no es fa sense marge comercial.
Però encara hi ha una altra amenaça sobre el sistema sanitari: les propostes de copagament. Una realitat que ja existeix en alguns aspectes del nostre sistema sanitari, com ara els productes farmacèutics o algunes prestacions que no cobreix la seguretat social -ulleres, ortodòncia o determinats tractaments-, però que darrerament planteja fórmules diferents. Per exemple, la possibilitat de cobrar alguna quantitat per visita o el pagament dels serveis no estrictament sanitaris, vinculats a l’hospitalització, una línia que obriria la porta a multitud de petits pagaments. Totes dues fórmules serien un primer pas per pervertir el dret a l’atenció sanitària i per excloure totes les persones amb economies fràgils. Probablement el copagament no seria pas dissuasori per al conjunt dels usuaris, però sí per a determinats sectors socioeconòmics més exposats a l’exclusió social, un fet que ens preocupa especialment perquè qüestionaria el dret a l’assistència sanitària universal i gratuïta.
[Publicat al Diari de Sabadell el 21/12/2010]