Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
Finalment la Casa Duran continuarà barrada a la ciutat i restarà tancada a les entitats. El govern municipal ha decidit que les entitats ciutadanes no la puguin utilitzar. El govern la vol només per al seu propi ús.
Aquesta greu decisió, contraria als interessos de la ciutat, esdevé un incomplint més per part del govern municipal d’un acord de Ple municipal i del propi conveni de donació de la propietat.
La Casa Duran va ser donada a la ciutat l’any 2000 per “la Caixa” per tal de facilitar el seu gaudi pel conjunt dels ciutadans , segons el conveni signat entre aquesta entitat financera i l’Ajuntament de Sabadell el 4 de juliol de 2000. A més de la propietat, aquesta entitat va donar 900.000 euros per a la seva rehabilitació. Unes obres de rehabilitació que van durar fins les acaballes de l’any 2007 i que finalment van tenir un cost de 2,5 milions d’euros, dels quals més 1,5 milions van ser a càrrec del pressupost municipal.
Des de la seva rehabilitació, la Casa Duran ha estat única i exclusivament destinada a actes institucionals i a visites guiades. Mai la ciutadania no n’ha pogut gaudir ni les entitats en poden fer ús. Per canviar aquesta situació, el desembre de 2008, l’Entesa va impulsar una moció al Ple municipal, que va ser aprovada per unanimitat, amb l’objectiu d’elaborar un reglament d’usos que regulés la utilització de determinats espais d’aquest valuós equipament.
L’Entesa ha plantejat i ha defensat obrir la Casa Duran regulant la utilització dels espais que reunissin condicions per a actes de petit format organitzats per les entitats sabadellenques, fent compatible l’ús amb la preservació dels valors patrimonials de l’edifici.
Una exposició, la presentació d’un llibre, el lliurament d’un premi, etc. podrien ser actes del tot compatibles amb la preservació de la Casa Duran els quals comptarien amb el valor afegit del seu pòsit històric. Aquesta obertura serviria alhora perquè molta gent conegués les característiques d’un dels edificis més importants del nostre patrimoni.
Però no serà possible. El govern municipal ha frustrat aquesta possibilitat amb un reglament que impedeix explícitament que les entitats en puguin fer ús, de manera que només el govern podrà organitzar actes a la Casa Duran en exclusiva. La mateixa exposició, la mateixa presentació d’un llibre, el mateix lliurament d’un premi que una entitat no podrà fer sí que serà possible si l‘organitza el govern municipal.
Per tant, les restriccions que imposa el govern no són en funció del tipus d’activitats sinó en funció de qui les organitza. Es posa així en evidència la desconfiança del govern municipal cap a les entitats ciutadanes, però l’excusa utilitzada és la fragilitat de la Casa Duran.
Contràriament a les polítiques que es fan en moltes ciutats, amb governs madurs que confien amb els seus ciutadans, esmerçant esforços i recursos per rehabilitar el seu patrimoni amb la finalitat d’obrir-lo i de donar-li un ús que doni un servei i que permeti difondre la història de la ciutat, aquí el govern prefereix tenir-lo tancat a pany i forrellat.
Així doncs s’ha materialitzat un nou despropòsit contra els interessos de la ciutat. Una ciutat que ha dedicat molts recursos i moltes esperances per recuperar una Casa Duran amb la finalitat de preservar el seu caràcter públic, però també per poder gaudir d’un patrimoni que li pertany.
Una vegada més, el govern municipal del PSC ha menystingut el caràcter públic d’un bé patrimonial, que és del conjunt de la ciutat i se n’atribueix l’ús per als seus actes en exclusiva, confonent el paper de gestors dels interessos públics amb apropiar-se del què és de la ciutat.
[Publicat al Diari de Sabadell el dia 22/10/10]