Resum de les al·legacions
CONSIDERACIONS
Manca de justificació del projecte
En cap moment l’Estudi Informatiu no justifica la necessitat del projecte, vulnerant l’art. 43 de la L.P.A. i l’art. 54 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
Inconstitucionalitat del projecte en ser una obra de competència de la Generalitat
L’Orbital, de titularitat ministerial, és una autovia d’àmbit provincial, sense definició prèvia dels objectius, vulnerant les competències que constitucionalment i estatutàriament s’atribueixen a la Generalitat.
Vulneració del procediment d’avaluació d’impacte ambiental
L’Estudi informatiu es basa en una avaluació d’impacte ambiental realitzada l’any 2005, de la qual es va declarar la caducitat. No s’ha efectuat de nou el tràmit de consultes prèvies que contempli la normativa vigent posteriorment a la seva aprovació.
L’Entesa va interposar el 13 de setembre un recurs d’alçada contra la Resolució de la Directora General de Calidad y Evaluación Ambiental que convalidava els actes de 2004 i 2005.
Brutal afectació a tot el territori del terme de Sabadell
Tot el traçat de l’Autovia Orbital en el terme de Sabadell afecta espais d’una riquesa natural excepcional, d’un alt valor paisatgístic i d’una gran biodiversitat. Tots els espais gaudeixen del reconeixement dels seus valors pel Pla General Municipal de Ordenació de Sabadell com a sistema de Parc Agrari, de valor ecològic i paisatgístic, o de valor forestal. Al seu torn el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona els qualifica de protecció especial pel seu interès natural i agrari.
És especialment greu l’afectació als boscos de Ca n’Argelaguet i els camps de Ca n’Ustrell i Mas Canals, els camps de conreu i els boscos de Can Moragues. També travessa i esquartera la massa boscosa de Togores i Can Vilar amb un terraplè continu. Finalment afecta tot l’àmbit del Riu Tort d’una gran importància per la seva funció connectora i la seva diversitat ecològica.
L’Autovia Orbital afecta el patrimoni històric com l’ermita de Santa María de Togores de segle XI i la masia de Togores (Can Pagès Vell). També afecta al Pi de les tres Branques, protegit per la seva monumentalitat.
El disseny del traçat no s’adapta al territori i actua d’efecte barrera en torrents i rieres com el de Mas Canals i el de la Riereta. La convencionalitat del disseny dels ponts al Riu Ripoll, Torrent de Colobrers, Riu Tort i Torrent de Can Quer comportaria un greu impacte sobre aquests sistemes fluvials.
Tot el traçat es converteix en una autèntica barrera del corredor entre Collserola i el Massís de Sant Llorenç del Munt. Intercepta i no dóna continuïtat a molts camins.
Manca de consistència tècnica de l’Estudi informatiu
· No té en compte la xarxa viària local ni la xarxa de camins.
· Les enormes trinxeres i terraplens indiquen una important desconsideració cap el territori.
· Conté errors en la situació dels diferents elements arquitectònics i històrics com el Molí d’en Mornau, Can Pagès, i la Masia de Ca n’Ustrell.
· No incorpora un anàlisi ajustat dels valors naturals dels espais per on travessa
L’estudi de trànsit
· No aporta cap anàlisi completa de la mobilitat en l’àmbit del Vallès.
· L’estudi de trànsit es basa tan sols en enquestes realitzades als peatges de la Roca del Vallès i de Martorell de la AP-7, distorsionant la realitat.
· Tot i la pretensió de demostrar la necessitat d’aquesta via de pas (motiu de fer les enquestes als límits de la regió metropolitana) tan sols un 6,5 % són vehicles que travessen la regió. El propi estudi de trànsit tomba l’argument del Ministeri de Foment.
· La invalidesa de l’estudi es manifesta quan diu que entre Castellar i Sabadell i entre Terrassa i Abrera es desplacen una mitjana de 0 vehicles.
· Ni l’anàlisi d’alternatives de traçats ni l’estudi de trànsit plantegen alternatives més sostenibles ni de transport col·lectiu.
Inconsistència de l’Anàlisi Cost-Benefici
Tot estudi informatiu d’una infraestructura de transports ha de legitimar els beneficis que comporta l’obra: la correcta assignació dels costos de l’obra i la correcta estimació del trànsit.
El Ministeri estima un pressupost de 387 M d’euros. Si prenem com a referència els costos reals per km del tram Terrassa – Abrera, el cost aproximat seria de més de 1.000 M d’euros.
Els beneficis s’obtenen a partir del valor econòmic de l’estalvi de temps dels vehicles. Si considerem la manca de rigor tècnic de l’estudi de trànsit i el fet que el Ministeri infla el valor mig 15,16 euros/hora (14 euros/h turismes i 24 euros/h camions), quan el PDIMRMB pren com a base 8,7 euros/hora. L’Estudi Informatiu engreixa el valor econòmic del temps un 74%.
El resultat de l’Anàlisi Cost-Benefici aporta taxes de rendibilitat molt baixes (<6%) posant en evidència que amb un ACB correcte, la proposta seria totalment negativa en la seva taxa de retorn de la inversió.
Manca d’adaptació al marc normatiu
L’Estudi Informatiu no té en compte, entre altres, ni la legislació ni els instruments normatius següents:
· Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenament del Paisatge.
· Decret 226/2006, de 23 de maig, zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric.
· Decret 362/2006, de 3 d’octubre, Directrius Nacionals de Mobilitat.
· Real Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental.
· Acord de Govern GOV/161/2008, Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012.
· Acord de Govern GOV/77/2010, de 20 de abril, Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Per tot això es proposen les següents AL·LEGACIONS:
1a. Com a conseqüència que l’EI no justifica en absolut la necessitat de la construcció de l’Autovia Orbital, ni en l’estudi de trànsit, ni en l’estudi cost-benefici, i que qualsevol dels traçats proposats es incompatible amb la preservació dels espais naturals i amb la integritat del territori, proposem que el Ministeri de Fomento ABANDONI DEFINITIVAMENT EL PROJECTE DE L’AUTOVIA ORBITAL O QUART CINTURÓ.
2a. Vist que els espais estan qualificats com espais d’interès ecològic paisatgístic pel PGMOS i de protecció especial de interès natural i ambiental pel PTRMB, proposem la preservació dels espais naturals, agrícoles i forestals del Vallès, amb els objectius següents:
· Evitar la fragmentació dels espais naturals i garantir la continuïtat dels ecosistemes.
· Preservar de manera efectiva els espais amb figures de protecció jurídica.
· Potenciar el Parc Agrícola del Vallès com a espai d’especial protecció.
· Difondre els valors naturals, socials i el patrimoni històric i cultural.
3a. D’acord amb el dret a la salut reconegut en la Declaració dels Drets Humans, en la Constitució Espanyola i en l’Estatut de Catalunya, proposem prioritzar les inversions compatibles con la mobilitat sostenible.
4a. En base a l’enorme inversió que implicaria la construcció de l’Autovia Orbital i que l’EI no justifica, proposem que les inversions es destinin a la millora de la xarxa viària secundària i a l’impuls de la xarxa de transport públic.
En aquest sentit, considerem imprescindible contenir l’oferta viària del Vallès i que els possibles increments de demanda siguin absorbits pel transport col·lectiu i la millora de l’actual xarxa viària, un plantejament que garantirà la preservació dels espais naturals:
· Ronda Nord des de la carretera de Matadepera a carretera de Castellar.
· Unió Ronda Oest de Sabadell amb les rondes de Terrassa, seguint línea de Renfe.
· Ronda Est des de la B-140 fins la C-155 a l’alçada del Cementiri.
· Desdoblament de la carretera B-124 Sabadell-Castellar del Vallès.
· Reforma carretera C-155 Sabadell – Polinyà amb carril per a vehicles lents.
· Desdoblament carretera B-140 Sabadell – Santa Perpètua des de Can Roqueta.
· Construcció del Pont de la Salut des del carrer Vilarrúbies fins el Cementiri.
· Rodalies RENFE: Orbital Martorell – Terrassa – Sabadell – Granollers, amb actuacions de millora de l’accessibilitat amb la construcció de noves estacions.
· Xarxa comarcal dels FGC: línea de Sabadell a Castellar, línea Sabadell–Polinyà–Granollers i línia Sabadell–Can Gambús–Mancomunitat–Hospital de Terrassa–Terrassa.
· Implantació d’una xarxa complementària de tramvies formant una anella urbana enllaçada amb el Tramvallès Cerdanyola–Terrassa.