Per Sebastià Ribes i Garolera
Sigui per ser el primer després de vacances, sigui per les seqüeles de la Festa Major, potser per la màgia de l’absència del Sr. Bustos o perquè l’ordre del dia era breu, el cas és que el Ple va transcorre amb molta normalitat, es respectaren els temps d’intervenció, només va caldre una amonestació per excés de garolada, i fins i tot es permeteren espurnes d’humor. Que imperés l’assossec no vol pas dir que el nivell del debat no fos punyent, en alguns moments fins el punt de fer palesa la bipolaritat ideològica entre els grups presents al consistori. Tal com ho he vist:
Entro a la sala del Ple en el mateix moment que s’inicia. Em sorprèn no veure al Sr. Bustos i el seu lloc ocupar-lo en Joan Manau. Ja està, em dic, el Sr. Bustos no ha aguantat el ritme de la Festa Major, això d’estar arreu i alhora anar-ho explicant a la pròpia web ha d’esgotar qualsevol. Però no, el Sr. Bustos està a Madrid per una reunió ineludible sobre el finançament dels municipis. Per raons inherents als seus càrrecs, se’ns explica, s’ha vist obligat a prioritzar l’assistència a la capital de la metròpoli.
Es comença amb dos temes sempre polèmics, la modificació de plantilla i aprovar el Compte General de l’any anterior, dels quals n’és ponent el propi alcalde accidental, Joan Manau. La Virgínia Domínguez, de l’Entesa, posa l’accent de la seva discrepància en què els criteris de la modificació no s’ajusten als supòsits legals i ja és la tercera modificació de plantilla que es fa al 2010, proposa esperar-se al nou pressupost i fer-ho com cal. Des d’ICV-EUiA, s’afegeix que falta justificar-ho i comptar amb el consens dels sindicats. CiU veu que l’amortització de places va en deteniment dels serveis i el PP calla (?). En Joan Manau, amb impassibilitat, respon que continuarà l’amortització de places a mesura que sigui possible i mentre duri la crisi. Ho diu amb fermesa, sap que el PP no el deixarà sol a l’hora d’aprovar la plantilla. Respecte els comptes, després de reconèixer l’oposició que s’ha facilitat més informació, s’aproven amb els vots favorables del PSC i ERC i l’abstenció dels restants grups.
Amb els dictàmens següents, des del públic, som coneixedors que encara ens recordem d’Haití, al ratificar-se les subvencions fetes, i que l’emergència de Pakistan s’ha d’esperar a completar el tràmit. Pel que fa al municipi la resolució més rellevant és l’aprovació definitiva de l’estudi per a l’ordenació del cementiri. Després que el ponent, en Joan Carles Sánchez del PSC, en justifiqui la necessitat, entre altres raons, perquè s’ha de conèixer el seu abast futur i els límits amb els nuclis urbans de l’entorn, l’oposició manifesta el seu vot a favor ja que s’havien recollit les seves propostes més significatives, com la feta des de l’Entesa de canviar el curs de la carretera fent circumval·lació per l’exterior dels recintes. És en aquest punt que el portaveu del PP, en Jordi Soriano, es va permetre posar una guspira d’humor negre dient “serem allà l’hora d’utilitzar aquesta reserva d’espai”, comentari que va ser contestat pel Pere Vallverdú d’ICV-EUiA “espero que hagi passat bones vacances perquè no el veig massa optimista”. Bromes a part, el dictamen va ser aprovat per la majoria amb l’abstenció d’ICV-EUiA.
Són les set, en una hora s’han tractat les qüestions de tràmit, ara iniciem el debat de les vuit mocions dels grups municipals. Per l’experiència d’altres plens i coneixent la baixa capacitat de síntesi dels nostres representants polítics ja no tinc cap dubte, un cop més, el ple finalitzarà a mitja nit.
La primera, d’ICV-EUiA, és retirada. La segona i la setena, presentades per ERC i CiU, es debaten conjuntament per la seva semblança. Tan iguales que durant el debat ens assabentem d’un fet insòlit: plagi polític des de CiU. ERC havia registrat la moció al juliol i va ser distribuïda a tots els grups municipals. CiU en comptes de fer allò que és habitual, suggerir alguna esmena, va copiar integrament tots els continguts que justificaven la proposta i la va registrar com a pròpia amb un canvi en el punt final. La moció versava sobre la sentència del tribunal constitucional on ERC proposava definir-se per la independència i CiU pel dret a decidir. Tot i ser coneguda l’opinió dels partits polítics en aquest tema, cada grup municipal insisteix en la seva interpretació, possiblement ho propicia el fet que ja era conegut “el secret més ben guardat”. Em pregunto, a qui ofereixen el discurs polític? Miro l’audiència del ple. La majoria està políticament definida i posa cara d’escoltar un rondineig conegut. Durant una hora, diuen el mateix a cada torn, temps durant el qual la Carme Garcia, portaveu d’ICV-EUiA, rep la primera i única amonestació per bombeta vermella i on l’Isidre Soler, portaveu de l’Entesa, sorprèn per la brevetat amb que manifesta la voluntat de votar-les totes dues, davant la impotència d’aconseguir una sola versió. No cal explicar, doncs, el resultat de les votacions.
Se segueix amb la moció que per mi ha resultat ser el moll de l’os d’aquest ple, la presentada per ICV-EUiA: informar-se sobre el nombre de famílies desnonades judicialment del seu habitatge a la nostra ciutat, per estudiar la possibilitat d’oferir-les-hi algun ajut si s’escau. CiU i PP eludeixen parlar-ne mentre expliquen que no és un fenomen nou, sempre hi ha hagut casos de famílies desnonades, ens diuen. En Ramon Burgués, del PSC, argumenta que des dels Serveis Socials fan un suport, i es cert, preventiu per intentar evitar que les famílies arribin a aquesta situació, però no va més enllà. No serveix per res la defensa acèrrima que fan els portaveus d’Entesa i ERC, ni l’argument de la Carme Garcia quan explica que s’han anunciat per part del Consejo General del Poder Judicial una previsió de 350.000 casos de famílies desnonades en dos anys, ni la porta que obre l’Isidre Soler al demanar que el tema es tracti en el sí del Consell Assessor de l’Habitatge. Res de res. “Aquest és un tema d’àmbit privat que no pertany a l’Ajuntament”, amb aquest resum la proposta és rebutjada després de tres quarts d’hora de debat. Els nostres gestors polítics no sabran, perquè no ho volen saber, quants ni quins casos de famílies sabadellenques passaran pel tràngol de ser desnonades. Qui ho diu que els polítics estan homogeneïtzats i no hi ha diferència entre postures de dreta i d’esquerra? El que era la simple petició d’una demanda d’informació acaba sent un colpidor debat ideològic. Personalment em recorda els debats d’anys endarrere, quan en el parlament es debatia si calia regular o no la interrupció voluntària de l’embaràs.
El tercer tema l’aporta la proposta de CiU d’eliminar la despesa, en concepte de tràmit, per obtenir la targeta de transport gratuït pels menors de dotze anys. Tothom exposa que això és pecata minuta davant l’opció del transport gratuït. No aconsegueix el suport dels grups.
La següent moció, elaborada per l’Entesa, proposa la protecció del conjunt de Vapor Pissit. Més d’un queda sorprès per la moció. Tant parlar-ne com a possible indret per acollir el museu tèxtil ha fet pensar que tot el recinte està protegit, tanmateix només en gaudeix l’edifici del carrer del Sol. Les persones atentes als afers de la política local saben que el Pissit avui és un tema calent. Només esmentar-lo posa al govern en guàrdia, perquè té pendent dirimir entre fer-ne museu i alhora equipament per als grups de teatre, o respectar l’única instal·lació de selfactines que queda a Catalunya i fer-ne de tot l’espai un recinte museístic. Per això no se’m fa estrany que des del govern en Lluís Monge, del PSC, digui que estan pendents d’estudis ja encarregats i que, mentre, al recinte industrial no s’hi faria cap actuació. Resposta que, s’hi estarà d’acord o no, però es coherent amb la línea de treball del govern i suficient, penso, per justificar-se si no vol acceptar la proposta. Seguidament, però, afegeix que l’esmentada protecció no és un tema de ple i ho redueix a una opció tècnica explicant fins i tot el procediment. Amb aquest serrell, que algun assessor tecnòcrata va colar-li, vesteix d’arguments l’oposició i el portaveu del govern queda tocat, fins el punt que la votació li és favorable només per la utilització del vot de qualitat.
Són tres quarts de deu, passen a la següent moció: la proposta de CiU perquè es concreti el reglament de cessió de locals. Aquest és un tema que s’arrossega d’altres plens i pel que es veu poc treballat per CiU, perquè la resta de grups de l’oposició li suggereixen diverses esmenes de viva veu que la coalició hàbilment accepta. La Marta Farrés, del PSC, refusa la proposta però no em queda clar el motiu. Finalment cal, per segona vegada, el vot de qualitat perquè el govern se’n surti i la moció no prosperi amb l’ajut del PP. Quin gran partit el PP! Fa una feina impagable.
Última moció amb un tema que també ve de lluny: la proposta d’ERC per preservar els espais de Togores i Colobrers davant l’execució de l’autovia orbital de Barcelona, altrament anomenada Quart Cinturó. No ens diuen cap novetat, és un tema que amb el temps ha solidificat les postures de cada força política i un cop més són repetides per cada portaveu i escoltades per la desena de persones que encara quedem de públic. El portaveu d’ERC, Magí Rovira, fa ús de les seves exquisides habilitats per evitar rebre un no dels components del consistori. Tant i tant matisa, que la proposta queda reduïda a un sol punt, amb el qual aconsegueix el vot favorable de l’Entesa i no quedar-se sol davant del rebuig de la sala.
Després d’una pregunta per conèixer com havia anat l’inici del curs escolar (se’m fa estrany que el regidor responsable no tingui la iniciativa d’informar-ne al ple) i de la minsa resposta d’en Joan Manau, aquest aixeca la sessió finalitzant el seu mandat d’alcalde president a un quart de dotze de la nit.
Sabadell, setembre de 2010.