L’Entesa per Sabadell té una clara voluntat d’obrir les dependències de la Casa Duran a la ciutadania i per aquest motiu va portar al ple de desembre de 2008 una moció, aprovada per unanimitat, a favor d’elaborar un reglament d’ús d’aquest edifici, amb la finalitat de determinar quins espais podien ser utilitzats per part de les entitats ciutadanes i regular-ne el seu ús.
Un any i mig després d’aquell compromís del ple i de diverses reunions de treball, el govern municipal ha presentat un reglament del tot decebedor, amb el qual pretén limitar l’ús de la Casa Duran tan sols als actes organitzats pel govern municipal i impedir que les entitats puguin fer ús de qualsevol espai.
L’Entesa, per la seva banda, ha defensat des del primer moment que s’havien de determinar els espais de la Casa Duran susceptibles de ser cedits a les entitats i, a més, les activitats que aquestes volguessin organitzar, havien de ser adequades a les característiques de l’edifici, fent possible compatibilitzar els seus valors històrics i culturals amb activitats de petit format: exposicions, lectura de poemes, petits concerts, presentacions, recepcions, etc.
D’aquesta manera l’Entesa defensa que s’hi puguin realitzar actes compatibles amb la preservació d’aquest edifici i, a la vegada, aportar a l’activitat el valor afegit del patrimoni i que alhora serveixi perquè la gent conegui la casa i la història de la ciutat.
Pel contrari, el govern manté una actitud totalment restrictiva envers la cessió de determinats espais de la Casa Duran a les entitats emparant-se en la fragilitat de l’edifici, imposant restriccions d’ús dels espais no tant en funció de les activitats a realitzar sinó de qui les organitza. És a dir, una mateixa activitat és possible que la faci el govern municipal, però no es permetrà que la faci una entitat.
L’Entesa lamenta aquesta actitud restrictiva del govern municipal i reclama una major confiança en la maduresa i la responsabilitat de les entitats i que possibiliti que les entitats i el conjunt de la ciutadania puguin gaudir d’un patrimoni públic que és de tota la ciutat, fet que no és incompatible amb la seva preservació.