Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
Des dels anys noranta, l’Ajuntament de Sabadell organitza un programa de vacances per a la gent gran, que inicialment tenia el doble objectiu de fomentar el coneixement i la relació social entre persones grans de diferents barris de la ciutat i permetre gaudir d’uns dies de descans a persones amb pocs recursos econòmics. Era, per tant, un programa eminentment social, dissenyat des dels Serveis Socials municipals per atendre un sector concret de la població que no es podia permetre anar de vacances.
Amb el pas dels anys, el govern del PSC ha anat transformant aquest programa fins que pràcticament no conserva res de la seva essència inicial. Per exemple, s’han anat encarint les estades, incorporant destinacions més llunyanes que sovint incorporen bitllet d’avió. Així, ens trobem amb preus que arriben als 650 € per una estada de només 6 dies.
Hi ha hagut, doncs, un evident canvi d’objectius, una alteració de la consideració de vacances socials per convertir l’Ajuntament en un mer gestor de viatges que encarrega a una agència privada uns paquets turístics. Però, tanmateix, l’Ajuntament hi destina força diners. L’any 2009, per exemple, hi va destinar 170.000 € i l’any 2008 250.000 €, a més de dedicar-hi personal municipal. Està justificada aquesta despesa de diner públic per una activitat que ha deixat de ser un servei social?
Cal tenir en compte que les persones participants abonen entre el 87 i el 93% del preu de les vacances. És a dir, malgrat l’Ajuntament hi destina molts diners, aquesta aportació té una incidència mínima en el preu per als usuaris. D’altra banda, des de l’any passat es bonifica els participants que tinguin ingressos iguals o inferiors a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), però aquesta bonificació únicament va beneficiar l’any 2009 el 5% dels participants, que van abonar el 50% del preu de les vacances.
El fet que només 284 de les 5.000 places ofertades estiguessin ocupades per persones amb ingressos baixos mostra que l’orientació d’aquest programa no és la correcta. Les persones amb pocs ingressos no es poden permetre accedir-hi, perquè els preus són massa alts, fins i tot estant bonificats. I, en canvi, les persones que hi accedeixen també podrien recórrer a les vacances de l’IMSERSO o als paquets turístics de les agències de viatges.
Ja fa temps que des de l’Entesa reclamem que aquestes vacances s’orientin a les persones que més ho necessitin que, al cap i la fi, haurien de ser els veritables destinataris d’aquest servei, però ara, en temps de precarietat econòmica, encara està menys justificat destinar diners públics a un programa que no té res de social.
També fa temps que venim denunciant la utilització propagandística per part del govern municipal, i de l’alcalde en particular, d’aquest programa de vacances, com també del cost que comporta els desplaçaments de l’alcalde i del seu seguici (regidora, tècniques, fotògraf, guardaespatlles, etc.) costos que acabem pagant tots.
Cal recuperar doncs la funció social del programa de vacances per a la gent gran, cal reorientar-lo per tal d’oferir uns dies de descans a persones que, si no és amb un programa molt subvencionat, mai no hi podrien participar. I no es tractar de destinar-hi més diners, sinó de gestionar-los adequadament, de buscar destinacions properes i econòmiques, i de subvencionar el 80% del cost d’un programa adreçat únicament a persones amb pocs recursos o en risc d’exclusió social.
Aquest és l’únic sentit que té que els diners públics, de tota la ciutadania, es destinin a vacances socials, que s’inverteixin en resoldre veritables necessitats i no en finançar campanyes propagandístiques del partit que governa.
[Publicat al Diari de Sabadell, 6/04/2010]