Isidre Soler i Virginia Domínguez - Regidors del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
La polèmica oberta en relació el Museu Tèxtil no s’hagués hagut de produir mai, donat que teníem tots els elements perquè avui el museu fos una realitat i Sabadell gaudís d’un equipament que recollís de manera digna la memòria de l’activitat econòmica més important de la seva història. Una activitat que ha donat, i continua donant, ocupació a moltes persones, que ha fet créixer la ciutat i ha conformat la seva identitat i caràcter.
Teníem tots els elements. El treball de definició fet durant anys per moltes persones, entitats i tècnics. Un projecte museístic molt complet i rigorós que definia perfectament tots els elements que havien de configurar el Museu Tèxtil. Un acord per fer-lo possible referendat en el Ple municipal de febrer de 1998 per unanimitat de tots els representants de la ciutadania. Un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i el Gremi de Fabricants. Uns edificis adquirits per l’Ajuntament: el Vapor Pissit, el Molí de Sant Oleguer, la Sala de Calderes del Vapor Buxeda Vell i el Despatx Lluch, que havien de ser els quatre espais per visualitzar diferents activitats del tèxtil. Fins i tot, una partida pressupostària per iniciar-lo.
Malgrat tenir-ho tot a favor i després de dotze anys d’espera des de la seva aprovació, el Museu Tèxtil continua sent un somni. Però l’únic responsable que encara avui no sigui una realitat té noms i cognoms: el govern del PSC amb l’alcalde Manuel Bustos al capdavant. Tot just va arribar al govern, l’any 1999, va arraconar el projecte i al llarg d’aquests anys ha actuat d’esquena al Museu Tèxtil, amb absolut menyspreu pel què la ciutat havia decidit. Els diners previstos els va dedicar a altres despeses i dues peces clau del projecte, el Despatx Lluch i el Molí de Sant Oleguer, han esdevingut Oficina d’Atenció ciutadana i Alberg de Joventut.
Ara el PSC pretenia donar l’estocada al museu destinant el Vapor Pissit a un teatre, sense donar cap tipus d’explicació d’aquest canvi a la resta de grups municipals ni a la ciutat, sota la seva exclusiva responsabilitat.
Aquesta decisió ha fet saltar totes les alarmes ja que implicava enterrar definitivament el projecte del Museu Tèxtil i la destrucció del valuós patrimoni, únic a Catalunya, que acull el Vapor Pissit. Ha estat gràcies a la pressió de la Comissió de Teòrics tèxtils amb més de 3.500 signatures a favor d’ubicar el Museu Tèxtil al Vapor Pissit i a les proposicions portades al ple municipal d’aquest febrer per part de l’Entesa i CiU que el govern ha hagut de fer marxa enrere, tot i que va votar en contra de mantenir el Vapor Pissit com a seu principal del Museu i de garantir la conservació del seu patrimoni, tal i com plantejava l’Entesa. Una actitud que ens fa dubtar de quines són les veritables intencions del govern i que potser només pretenia guanyar temps.
En els propers mesos caldrà definir el futur del Museu Tèxtil i caldrà considerar nous recursos museogràfics, però no partim de zero. Tenim un projecte museològic molt complert elaborat sota la direcció de l’Organisme Autònom del Museus Municipals, que caldrà actualitzar, entre altres motius, perquè el govern ha fet inviable disposar del Molí de Sant Oleguer i el Despatx Lluch.
Des de 1999 l’Entesa ha estat reclamant al govern municipal l’impuls definitiu del Museu Tèxtil i que les corresponents partides pressupostàries es materialitzessin en els pressupostos municipals. Conseqüentment, vetllarem perquè en el procés per establir els nous criteris del museu es respecti el patrimoni i perquè Sabadell tingui el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera amb la dignitat que es mereix.
Sabadell no pot renunciar a tenir un equipament cultural que reflecteixi de la millor manera la història de la indústria tèxtil llanera, que a l’hora és indestriable de la història de la ciutat, compaginant continguts tecnològics, econòmics, socials i arquitectònics. Un centre museístic que sigui també un equipament estratègic que aporti prestigi a la ciutat.
[Publicat al Diari de Sabadell, 17/02/2010]