Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
La gestió dels equipaments i dels serveis públics ha de ser acurada i s’ha de regir per procediments transparents i rigorosos. I, quan hi ha dubtes fonamentats sobre el bon funcionament dels procediments de gestió, l’administració competent hauria de ser la primera interessada en actuar per esvair qualsevol ombra de sospita, oferint tota la informació i responent totes les preguntes.
No és precisament això el que ha passat en el cas dels pisos tutelats del complex de Sant Oleguer en què el govern del PSC, amb la complicitat del PP, van vetar la Comissió d’Investigació que havien proposat tots els grups de l’oposició.
Queden així sobre la taula moltes preguntes, molts aspectes per clarificar i, a més, la pròpia negativa a aprofundir en tot aquest afer revela la por del govern a què la ciutadania conegui la veritat. No sabem què amaguen, però qui no té res per amagar no esmerça tants esforços per ocultar la veritat.
Una de les preguntes centrals que hauríem volgut fer és per què no es va constituir mai la Comissió de Valoració i Admissions. Aquesta comissió no era pas opcional, era de caràcter obligatori d’acord amb el procediment aprovat pel ple, però mai no es va arribar a reunir. L’hauria hagut de convocar el seu president, el regidor delegat d’habitatge, Sr. Juan Carlos Sánchez, i haurien hagut d’assistir-hi la regidora de Serveis Socials, Sra. Ramoneda, el gerent de VIMUSA i la Cap de Serveis Socials. Aquestes quatre persones tenien assignada la responsabilitat de valorar les sol·licituds i establir quines eren acceptades, però també havien de fer una altra tasca fonamental: havien de dissenyar el procediment d’adjudicació de les places vacants. Aquest procediment, que òbviament no va elaborar ningú, havia de donar garanties de què les coses es feien bé, es feien amb justícia, d’acord amb uns criteris i uns paràmetres de públic coneixement.
Per tant, no hi va haver comissió, fet que ja és prou greu, i no hi va haver procediment d’adjudicació de vacants, fet que implica una desregulació de les adjudicacions, però hi ha encara més irregularitats. No es va comprovar correctament l’acreditació de requisits que havien de fer els adjudicataris i, per tant, a partir dels expedients no sempre es pot demostrar el seu compliment. I, encara més, no es van emetre resolucions denegatòries motivades, és a dir, no es va comunicar per escrit la denegació als sol·licitants i, per tant, les persones que no van obtenir un habitatge no van tenir la possibilitat de recórrer aquesta resolució, un fet que no només és irregular, sinó que a més genera indefensió. I, per rematar-ho, els expedients corresponents a sol·licituds que es van excloure l’any 2004 han desaparegut, no els tenen ni a Vimusa ni al departament de Serveis Socials, no els troben. És a dir, o algú va decidir destruir-los o algú els va ordenar tan bé que ara no els troba.
Potser totes aquestes preguntes i dubtes haurien pogut tenir una resposta si la Sra. Maria Ramoneda, regidora de Serveis Socials, s’hagués dignat a donar algun tipus d’explicació, però s’ha de dir que ella també ha desaparegut, si més no de les reunions a les que abans assistia regularment en tant ocupa un càrrec de responsabilitat, i ni tan sols va tenir el detall d’oferir una explicació en el ple municipal quan es va discutir la creació de la comissió d’investigació. Les seves úniques paraules sobre aquest assumpte van ser en una entrevista feta a mida en to victimista, que la desacrediten més encara.
En resum, un cúmul de despropòsits i una bona llista d’actuacions irregulars que eren prou mereixedores d’una comissió d’investigació per tal d’arribar al fons de la qüestió i conèixer el veritable abast del que el govern qualifica “errors administratius”. I que, un cop finalitzada la seva tasca, hauria pogut derivar en l’establiment de responsabilitats polítiques perquè algú hauria hagut d’assumir les conseqüències d’un procediment desastrós, que de ben segur ha causat greuges a tercers, és a dir, hi ha altres persones que han sortit perjudicades. Però, malauradament, assumir responsabilitats queda fora del comportament habitual del govern del PSC i la impunitat de moment segueix guanyant la partida.
[Publicat al Diari de Sabadell el 6 de novembre de 2009]