Des de l’Entesa per Sabadell vam demanar que tota la documentació referent a les adjudicacions de pisos del Complex de Sant Oleguer es posés a disposició dels grups municipals i que el govern donés les explicacions oportunes.
En les darreres setmanes hem examinat tots els expedients disponibles, és a dir, els expedients dels actuals titulars dels habitatges i també els de tots aquells que han causat baixa des de l’any 2004, en total 125 expedients. Els hem estudiat en profunditat, amb rigor, paper per paper, i això ens permet afirmar amb coneixement de causa que s’hi han produït moltes irregularitats, si més no de procediment.
En cap cas no es tracta d’errors aïllats, sinó que el conjunt de la gestió ha estat irregular. Del primer a l’últim expedient la tramitació de tota la documentació no s’ha fet adequadament seguint un procés clar i transparent.
La principal responsable política d’aquesta mala gestió és la regidora de Serveis Socials, Sra. Maria Ramoneda, que en cap cas no podia estar al marge de com es feien les adjudicacions. Desconeixem el perquè ho va consentir, si va ser per incompetència, per interès o perquè no considerava necessari fer les coses ben fetes perquè gaudia d’impunitat i pensava que mai ningú no fiscalitza l‘acció de govern.
El tipus d’irregularitats que contenen els expedients són:
No es va comprovar correctament que els adjudicataris acreditessin el compliment dels requisits i, per tant, en alguns casos no complien els requisits de patrimoni o d’empadronament. Per exemple, hi ha casos en què no es va presentar el certificat d’empadronament o el certificat de béns i es van fer comprovacions telefòniques poc rigoroses.
No es van fer resolucions motivades denegatòries, que possibilitessin recórrer aquestes resolucions
Només es conserva la documentació dels expedients adjudicats; ha desaparegut la documentació de les sol·licituds denegades.
No hi ha una llista d’espera pública que ordeni les sol·licituds, fins i tot hi ha un expedient en què una adjudicatària cedeix el pis a una altra sol·licitant sense tenir en compte cap tipus d’ordre d’espera.
Però el fet més greu, sens dubte, és el fet que mai no es va arribar a constituir la Comissió de Valoració i Admissions, que era l’òrgan competent per realitzar les adjudicacions, que tenia la funció de vetllar i garantir el bon funcionament de tot el procés i que, a més, havia d’establir un procediment d’adjudicacions per als pisos que quedessin buits i gestionar les sol·licituds en espera.
Aquest fet és molt més que un simple error administratiu. Es tracta d’un incompliment del mandat del ple municipal, d’una deixadesa de les responsabilitats polítiques del govern. Una mostra dels greus dèficits de transparència que ha tingut la gestió del complex i, a més, comporta la indefensió de la ciutadania davant dels greuges que s’han pogut produir. L’absència de procediment implica que les decisions les prenia sense cap tipus de criteri públic la regidoria de Serveis Socials. Això és inacceptable. La gestió d’un recurs públic, i encara més en el cas dels serveis socials, s’ha de regir per criteris molt clars i púbics i els sol·licitants han de tenir garanties de què aquests es compleixen. Del contrari els ciutadans perden la confiança en qui els hi ha de donar garanties.
No obstant això, si bé la responsabilitat d’altres irregularitats recau en la regidora, no hi ha dubte de què l’omissió de la constitució de la Comissió de Valoració i Admissions recau sobre el conjunt del govern, com a òrgan solidari que és, amb l’alcalde com a responsable màxim.
Per l’Entesa no n’hi ha prou amb dir que a partir d’ara es farà millor i que es refaran els criteris, que és evident que cal analitzar i consensuar. Quan s’han produït irregularitats greus en la gestió i s’ha actuat amb opacitat en un tema tan sensible com l’habitatge públic, s’ha perjudicat a tercers i per tant cal que algú assumeixi la responsabilitat política pels greuges i les injustícies que s’hagin pogut produir.
D’altra banda, seguim a l’espera de què l’equip de govern convoqui la Comissió Informativa especial per posar sobre la taula moltes altres preguntes i qüestions que els representants públics i la ciutadania tenim el dret de conèixer i el govern té l’obligació de respondre en tant gestiona recursos públics del conjunt de la ciutat.