Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
En plena incertesa econòmica el govern de la ciutat s’ha empantanegat en una onerosa operació per disposar del Castell de Can Feu. Un castell amb murs, torres i merlets esberlats, sostres apuntalats i baranes a punt de caure, fruit de l’abandonament que ha sofert i també pel fet de ser un edifici construït amb materials de baixa qualitat per a satisfer el capritx de donar forma de castell a un antic mas.
Per disposar d’aquest edifici l’alcalde va signar l’any 2006 un conveni amb els seus propietaris, acordant que el castell passaria a ser propietat municipal a canvi d’una generosa requalificació dels terrenys del polígon Mas Duran, consistent en poder construir gairebé el doble del sostre previst (de 18.100 a 33.600 m2) i passar de sòl industrial a industrial i oficines, que li permetia una apreciable plusvàlua.
El propietari també estava obligat a “col·laborar” amb 2 milions d’euros per a consolidar el castell i amb mig milió més pel futur Parc de Can Feu en els terrenys adjacents al castell, de propietat municipal des de l’any 1990.
El conveni, però, té una clàusula condicional: mentre no s’aprovi la requalificació dels terrenys i no s’executi la urbanització del nou polígon industrial de Mas Duran, el castell continuarà sent de propietat privada. Això sí, s’autoritza l’Ajuntament a organitzar-hi visites prèvia sol·licitud.
Tot i això l’alcalde no va dubtar de confondre la societat sabadellenca proclamant, a les portes de les eleccions del 2007 i amb una àmplia difusió, que el Castell de Can Feu ja era de la ciutat. Res no va dir sobre la torna, dels costos que tindria per la ciutat i què pensava fer d’aquell edifici.
L’Entesa per Sabadell va ser l’únic grup municipal que l’any 2006 no va donar suport a aquest conveni ni a aquesta operació, en considerar-la lesiva per als interessos de la ciutat.
Tres anys després de la seva signatura, el conveni no s’ha materialitzat, el castell no ha estat cedit a l’Ajuntament i el seu titular continua sent l’únic propietari.
Amb aquesta situació el propietari és l’únic responsable de mantenir les condicions estructurals i de seguretat de l’edifici, però tanmateix, sense cap mena de justificació, l’alcalde no ha tingut cap inconvenient en destinar-hi diners del pressupost municipal -uns 26.000 euros- per realitzar-hi treballs de consolidació.
Però encara més: l’alcalde, enlloc de rectificar i anul·lar un conveni lesiu per als interessos de la ciutat, el passat juliol va signar una modificació del conveni encara més perjudicial per la ciutat, tot mantenint els beneficis de la requalificació, però deixant en mans de la propietat la potestat de no pagar a l’Ajuntament els 2 milions d’euros per consolidar el castell i a canvi donar-li el seu valor en sòl -un sòl que l’Ajuntament no podrà disposar fins el dia que s’hagi executat la urbanització-. A canvi la propietat cedeix l’ús -que no la titularitat- del castell a l’Ajuntament fins que no s’executi el nou polígon industrial.
Això implica que l’Ajuntament assumeix en solitari la responsabilitat de consolidar i rehabilitar el castell. Una despesa desorbitada per l’economia municipal, que implicarà molts sacrificis a la ciutat i que anirà en detriment de cobrir altres necessitats més prioritàries.
La propietat ha jugat les seves cartes i les ha jugat al seu favor. Garanteix unes expectatives de negoci amb una profitosa requalificació, s’estalvia de pagar 2 milions d’euros en metàl·lic i es treu de sobre un castell mig ruïnós que li costaria una fortuna rehabilitar-lo i mantenir-lo. En canvi no sabem què hi guanya la ciutat acceptant un castell en estat deplorable i sense cap projecte de què fer-hi més enllà de quatre actes propagandístics.
El Castell de Can Feu és una mostra més (com ho són la Caserna, l’Olímpia, etc.) que il·lustra el model de gestió del govern del PSC i un exemple de la frivolitat amb què l’alcalde utilitza els recursos municipals.
[Publicat al Diari de Sabadell el 15/09/2009]