Intervenció d'Isidre Soler en el Ple municipal de l'1 de setembre de 2009
Abans de res voldria deixar clar que, contràriament al que es vol fer creure, l’Ajuntament no te cap obligació d’expropiar una propietat pel fet que estigui qualificada de sistema.
En relació al conveni del Castell dir que des de l’Entesa per Sabadell no compartim ni aquesta modificació del conveni, ni el conveni inicial, segons el qual el propietari havia de cedir el Castell a l’Ajuntament a canvi d’una requalificació de terrenys.
No compartim tota aquesta operació perquè no veiem cap interès públic que la justifiqui.
En tres anys que porten amb el Castell no han presentat cap projecte seriós que expliqui quin ús tindrà el castell i que legitimi invertir-hi diners municipals.
Si ens atenem al conveni i a la modificació que proposen tot apunta a que qui en surt més beneficiat és el propietari del castell.
Serè més clar: el propietari es vol treure de sobre un edifici, en molt mal estat, molt costós de mantenir i de rehabilitar i el dóna a l’Ajuntament a canvi d’una generosa requalificació dels terrenys del futur polígon industrial que li permet doblar el sostre edificable –passar de 18.000 a 33.000 mil m2- i canviar la qualificació a industrial i oficines, obtenint així una important plusvàlua.
A més el propietari es comprometia a pagar 2 milions d’euros per a la rehabilitació del castell i assumia pagar mig milió d’euros més per urbanitzar el futur Parc de Can Feu.
Tota aquesta operació -la donació dels 2 milions i la cessió del castell a l’Ajuntament- s’havia de fer realitat sempre i quan s’aprovés la requalificació i s’executés la urbanització de la zona industrial.
Ara però tota l’operació està encallada i la propietat municipal del castell queda aplaçada “sine die”, però vostès segueixen entestats en utilitzar el castell i per això necessiten poder seguir invertint diners públics en una propietat que continua sent privada.
La solució que proposen per sortir d’aquest embolic amb una modificació de conveni, encara més perjudicial, no deixa de ser un enroc en el mateix despropòsit.
Una modificació de conveni amb excessives ambigüitats ( “pot ser substituïda”, “en funció de les circumstàncies”, “pendent d’un estudi”, “d’una possible modificació d’un vial”, etc. etc. fins el punt de fer-nos dubtar que pugui ser correcte un text legal tan farcit de vaguetats.
Tot i això queda prou clar que el què persegueixen amb aquesta modificació del conveni és assegurar-se utilitzar el Castell i destinant-hi més diners municipals sense tenir-ne la propietat, només la possessió, és a dir l’ús.
I per aconseguir aquest ús donen encara més facilitats al propietari del castell:
Li estalvien el compromís de pagar els 2 milions d’euros en metàl·lic per consolidar el castell, a canvi de cedir el seu valor en sòl.
L’alliberen de la seva obligació de contribuir en la futura urbanització del Parc de Can Feu a canvi d’ingressar ara mig milió d’euros a la caixa de l’Ajuntament.
Li avancen la data de retorn dels avals de 60.000 euros que inicialment estaven condicionats a l’aprovació definitiva de la requalificació.
Francament, si el conveni inicial era negatiu per la ciutat amb aquesta modificació que proposen encara ho és més. El redactat sembla fet per defensar més els interessos dels propietaris del castell que no pas els de la ciutat.
Vostès s’han ficat en un embolic que costarà molts diners a l’Ajuntament, ja que el cost de rehabilitar i mantenir el Castell pujarà una fortuna.
Però sembla que els importi ben poc el sacrifici econòmic que tota aquesta operació comportarà a la ciutat i no han tingut cap inconvenient en destinar diners municipals al castell –que coneguem uns 26.000 euros- malgrat es tracti d’un edifici que no és de propietat municipal.
A l’any 2006, amb el primer conveni, ja ens preocupaven les conseqüències d’aquesta operació -per això no li varem donar suport- però ara encara ens preocupa més en una situació econòmica com la que travessem en la que hi ha moltes altres necessitats i prioritats que cobrir a la nostra ciutat.
Invertir diners públics en aquest castell que no és de propietat municipal i sense tenir un projecte més enllà de quatre actes propagandístics, no és tan sols una mostra de mala gestió dels recursos públics, sinó que és una frivolitat.