Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Dos fets indiquen que ens trobem a les portes d’un canvi important en la gestió de residus, i no precisament d’un canvi positiu, doncs sembla que l’estament polític ha optat per fer un gir de 180 graus renunciant a un model basat en el reciclatge per apostar per la incineració.
Per una banda, el ple de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient va aprovar el passat 17 de juliol el Programa metropolità de gestió de residus municipals 2009-2016 amb els vots favorables del PSC, CiU, ICV i ERC, en el que s’aposta decididament per la incineració, ara anomenada valorització energètica. Aquesta aposta es concreta en l’ampliació de la incineradora de Sant Adrià del Besòs, la utilització de residus com a combustible a les fàbriques de ciment i la construcció d’una nova incineradora de 450.000 tones/any de capacitat en terrenys de l’àrea metropolitana o del Vallès Occidental.
L’altra demostració de l’aposta per la incineració va ser el congrés Reinnova, celebrat a principis de mes a la nostra ciutat, el qual, lluny de ser un espai on debatre els pros i contres de l’actual gestió de residus, va tenir com a principal i gairebé únic objectiu la justificació i divulgació de l’aposta per la incineració de residus.
En aquest congrés el Sr. Juan Carlos Sánchez, regidor d’Urbanisme i president del Consorci per a la gestió de residus del Vallès Occidental, es va convertir en un dels més encesos impulsors de la crema de residus. Va fer afirmacions a favor de la incineració com: tiene finalmente una translación a nivel de politica energética i también econòmica i la oportunidad de mercado para empresas que tienen en este àmbito un largo recorrido. Les seves declaracions no deixen motiu a dubtes http://www.interempresas.net/TV/Reportajes/Reinnova2009/
Hom es pot preguntar per què aquest canvi en la gestió de residus. Una explicació són els grans interessos que hi ha al darrera de la incineració. L’aposta per aquest sistema ve de la mà d’un important lobby polític, professional i financer (col·loquialment conegut com “el clan del misto”) que ha descobert que cremar residus pot ser molt rendible econòmicament, encara que sigui a costa de la salut pública. Reinnova va ser l’aparador d’aquest lobby d’interessos.
L’altra raó són els resultats de la gestió dels residus per part del govern que, enlloc d’establir veritables mesures per reduir la seva generació, ha donat totes les facilitats als fabricants de productes i grans superfícies per aplicar la política d’usar i llençar. Aquesta pràctica, juntament amb un baix estímul del reciclatge, ha comportat la generació d’un gran volum de residus. Actualment es recicla únicament el 30% dels residus generats quan les previsions de la pròpia Generalitat són del 50% per l’any 2012.
Per la seva banda els defensors de la incineració l’intenten justificar aquesta pràctica a partir d’una interpretació manipulada de la nova directiva europea 2008/98. Aquesta directiva planteja una jerarquia de la gestió dels residus basada en la prevenció, la reutilització, el reciclatge, la valorització (l’energètica com una darrera possibilitat) i l’eliminació.
La incineració comporta conseqüències molt greus per al medi ambient i la salut pública. Per molt que vulguin fer creure que la tecnologia resol tots els problemes d’emissions, hi ha suficients estudis que demostren que les incineradores de nova generació tenen igualment efectes molt negatius.
Aquests efectes han estat denunciats aquests dies en un manifest subscrit per prestigiosos professionals de la salut a Catalunya. En aquest manifest alerten que la incineració, encara que sigui tecnològicament avançada, genera molts elements tòxics que es dispersen en el medi a través de l’aire, del sòl i de l’aigua fins arribar als aliments i les persones. Entre els productes resultants de la incineració hi ha metalls pesants, dioxines, furans, compostos orgànics volàtils, entre altres, amb greus efectes per a la salut pública, com ara malformacions i càncers.
Per altra banda, la incineració va en contra de tota política encaminada a prevenir la generació de residus i fomentar la seva recuperació. Al revés, la desincentiva ja que les incineradores necessiten cremar grans quantitats de residus per assegurar la seva viabilitat econòmica que, en cas contrari, comportaria a l’administració haver d’imposar als contribuents un augment important de les taxes per compensar les pèrdues d’aquestes instal·lacions.
Hi ha doncs motius suficients per rebutjar la incineració com a solució a l’eliminació de residus. Per aquest motiu, per responsabilitat amb la salut pública i per coherència en la lluita contra el canvi climàtic és del tot necessari optar per polítiques que es basin en la reducció i una gestió sostenible dels residus i no caure en processos que tan sols beneficien els interessos econòmics sense escrúpols.
[Publicat al Diari de Sabadell, 5/08/2009]