Isidre Soler Clarena - Regidor Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
El govern de la Generalitat anunciava fa uns dies un consens entre les organitzacions del tripartit sobre les bases del Pacte Nacional per a les Infraestructures. Aquest anunci ha comportat la reacció d’algunes veus reclamant via lliure pel Quart Cinturó obviant alhora altres infraestructures que també planteja el Pacte Nacional.
Fomentar i gestionar de manera eficient una veritable xarxa de transport col·lectiu; planificar nous eixos ferroviaris pel transport de passatgers i mercaderies; millorar la xarxa viaria bàsica i comarcal; canviar l’actual política de peatges de les autopistes, etc. es veu que no són temes de suficient interès pels amants del ciment de cara millorar la mobilitat. Tan sols ho és el Quart Cinturó.
El Vallès té, doncs, un veritable problema. El temps s’ha aturat per als dirigents de partits polítics i d’algunes institucions econòmiques i professionals que encara insisteixen en un model de desenvolupament de fa 40 anys, avui més que qüestionat pels seus negatius efectes territorials i ambientals. Encara no han entès que omplir el territori de ciment i d’asfalt ja no és sinònim de progrés i que construir més quilòmetres d’autopistes no equival a més competitivitat.
El Quart Cinturó, per molts eufemismes que li posin, és una via de gran capacitat no està pensada per resoldre la mobilitat de la regió metropolitana, sinó per afavorir encara més el transport de mercaderies per carretera entre el sud de la península i Europa, desdoblant l’A-7. El Ministerio de Fomento, que en definitiva és qui el paga, ho te molt clar i per aquest motiu l’anomena Eje del Prelitoral Catalan.
Es digui Eje del Prelitoral, Autovia Orbital, Quart Cinturó o Ronda del Vallès i passi per on passi, la destrucció esta garantida i l’impacte sobre els boscos de Ca n’Argeleguet i els camps de Ca n’Ustrell és el mateix 50 metres a la dreta o a l’esquerra. I els efectes sobre Can Moragues, Togores i Can Vilar, sobre els espais agroforestals de la Salut, de Sentmenat, Caldes, Les Franqueses, Granollers, etc. són idèntics passi 100 metres amunt o 100 metres avall i independentment de si és de quatre carrils o de sis. Un greu impacte que es pot comprovar en el tram entre Abrera i Terrassa.
No es tracta doncs d’estudiar alternatives de traçat, de veure quins espais destruïm, d’escollir quin rodal sacrifiquem, sinó de com gestionem la mobilitat i de quines infraestructures ens dotem amb un impacte molt menor sobre el territori i sobre el medi que el del Quart Cinturó.
Quan ja és més que una evidència que el transport per carretera genera un 40% dels gasos d’efecte hivernacle i que aquest fet, juntament amb la pèrdua de la diversitat, són les principals causes del canvi climàtic, insistir encara en fer més autopistes i en continuar fomentant el transport per carretera, no tan sols és una equivocació sinó que és una greu irresponsabilitat.
No podem ser tan immobilistes i no pensar en les conseqüències de continuar destruint el país i agreujant les condicions ambientals i de la salut pública a base d’insistir en unes infraestructures que no resoldran els problemes de mobilitat però que comporten efectes devastadors i irreversibles.
La classe política d’aquest país ha de deixar de ser miop i veure clar que la millora de la mobilitat de la regió metropolitana i l’economia d’aquest país no depenen dels 20 escassos kilòmetres de Quart Cinturó.
Cal una visió global del territori, més alçada de mires i, sobretot, pensar en el futur. I aquesta visió passa inexorablement per una acurada planificació territorial, canviant l’actual inèrcia en matèria d’infraestructures, invertint en una veritable xarxa de ferrocarril de transport nacional i internacional de passatgers i de mercaderies. En modernitzar la xarxa de transport públic. En millorar l’actual xarxa de carreteres i eliminar peatges per gestionar millor les autopistes que ja tenim.
En resum, cal més planificació i més inversió en infraestructures que veritablement resolguin els problemes de mobilitat i a la vegada siguin respectuoses amb el territori i el medi. El Vallès s’ho val.
[Publicat al Diari de Sabadell, 19/05/2009]