Virginia Domínguez - Regidora del Grup municipal d'Entesa per Sabadell
Cada vegada hi ha més col·lectius que necessiten una atenció sociosanitària específica perquè pateixen trastorns, patologies o discapacitats que requereixen un seguiment especialitzat i continu. És el cas, per exemple, de les persones autistes. D’acord amb dades de la Generalitat, al Vallès Occidental hi ha actualment 152 casos diagnosticats. Tanmateix, els recursos públics per atendre aquest col·lectiu són molt escassos i el gruix dels serveis el proporcionen empreses privades o bé entitats d’afectats.
Fa poques setmanes el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que instava al Govern de la Generalitat a elaborar un protocol per millorar la detecció precoç, el tractament especialitzat i el model organitzatiu assistencial, entre altres aspectes. Una resolució que és un primer pas en el reconeixement de què calen més recursos, especialment si tenim en compte que ens els darrers anys s’ha produït un increment important dels casos detectats.
Per la seva part, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) contempla l’ampliació dels serveis adreçats a les persones autistes, d’acord amb la cartera de serveis derivada de la Llei 12/2007, de Serveis Socials, i de la Llei 39/2006, coneguda com la Llei de la Dependència.
Tot i aquest reconeixement de la necessitat d’abordar des de l’àmbit públic l’atenció a les persones autistes, a Sabadell, com en molts altres temes, sembla que nedem en la direcció equivocada. L’equip de govern municipal, en mans del PSC, s’ha negat a promoure un equipament públic especialitzat per atendre les persones autistes, així com altres programes de suport a les seves famílies. Al ple municipal del 7 d’abril, el PSC va votar en contra de la moció de l’Entesa per Sabadell que proposava cedir un espai municipal per tal que la Generalitat hi pugui construir un equipament públic d’aquestes característiques, així com dissenyar un paquet de mesures d’abast municipal amb accions de formació de personal especialitzat per a menjadors escolars i lleure o un programa de respir familiar.
El tinent d’alcalde de Serveis Centrals, Sr. Joan Manau, sense arguments i amb molta demagògia, va tirar pilotes fora dient que el problema “ja està resolt” perquè una fundació privada –la Fundació Benèfica Barnola-Vallribera Sant Josep- cedirà properament un espai situat al terme de Sant Quirze del Vallès a una entitat sabadellenca.
Des de l’Entesa per Sabadell lamentem profundament la manca de sensibilitat del PSC cap a les persones autistes i les seves famílies i no compartim en absolut aquest intent d’eludir la responsabilitat de l’Administració, que és la responsable de procurar els serveis i promoure el benestar de la població. Lamentem també que el Sr. Manau confongui el caràcter dels serveis públics amb la beneficència, en aquesta ocasió a partir de la Fundació Barnola de la qual n’és president, i que renunciï a reivindicar per a Sabadell un equipament públic especialitzat de qualitat.
Considerem que la nostra societat, que s’autoanomena del benestar, ha de ser capaç d’oferir a les persones afectades per l’autisme –de la mateixa manera que a les persones afectades per malalties mentals, discapacitats o altres col·lectius amb necessitats especials– serveis públics que afavoreixin l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Aquesta és precisament una de les funcions i una de les responsabilitats de l’Administració: pensar en les necessitats dels seus administrats i treballar amb visió de futur planificant serveis que potenciïn l’autonomia personal i l’atenció a les persones que més ho necessiten.
Mentre l’Administració no assumeixi aquest compromís amb les persones i actuï multiplicant els recursos sociosanitaris, l’atenció a les persones autistes continuarà tenint un elevat cost econòmic per a les famílies i un gran cost humà per a les entitats que, amb la seva immensa tasca de suport, estan fent molt més del que els correspon i es veuen obligades a assumir responsabilitats que no els hi pertoquen.
[Publicat al Diari de Sabadell, 26/05/2009]