Intervenció d'Isidre Soler en l'acte institucional del 17 d'abril de 2009
Bona tarda a tothom
L’abril del 1979, ara fa 30 anys, la voluntat d’un poble retornava exultant al govern de la seva ciutat. No era per menys després del llarg trajecte d’angoixa i de silencis que havien representat 40 anys de règim franquista. Finalment havíem recuperat els ajuntaments democràtics.
L’entusiasme col·lectiu brollava perquè, com diria Marti i Pol, tot estava per fer i tot era possible.
En aquests 30 anys, com la resta de municipis del país, Sabadell ha canviat en molts aspectes. Sabadell s’ha transformat i el benestar dels sabadellencs i sabadellenques ha augmentat notablement.
Va ser llavors, en els primers anys de democràcia, quan es va començar a vertebrar la ciutat i amb el temps els serveis bàsics s’han anat estenent a tots els barris.
S’han guanyat espais comuns, s’ha fet ciutat i ciutadans i ciutadanes.
Aquesta transformació ha estat possible gràcies al treball dels diferents consistoris. A la tasca i al lideratge dels successius regidors i regidores, alguns dels quals avui ens acompanyeu i altres que, malauradament, ja no ho poden fer, entre ells el Toni.
Voldria fer especial menció a la tasca dels càrrecs electes que l’any 79 es van trobar un Sabadell mancat absolutament de tot i van ser capaços d’avançar amb més il·lusió que mitjans.
Però també gràcies a les propostes de valuosos equips tècnics i a la implicació de la ciutadania i d’una activa xarxa d’entitats.
En el transcurs d’aquests 30 anys doncs s’han fet realitat molts projectes, d’altres encara resten per fer. Però també han passat coses que no podem passar per alt. S’han diluït alguns valors i la mateixa essència del servei a la ciutadania.
En els darrers anys s’ha produït un considerable allunyament de la institució municipal amb bona part de la ciutadania que representa.
La burocràcia ha pres terreny a la proximitat.
Hem passat de l’americana de pana al cotxe oficial.
De l’austeritat al malbaratament (per no citar els cassos de corrupció d’alguns ajuntaments).
I aquests, i altres factors, han convertit aquella il·lusió col·lectiva en desencant.
Tenim doncs molts reptes per endavant.
Certament cal aconseguir d’una vegada per totes les competències que li són pròpies i el finançament just dels ajuntaments.
Però és imprescindible que els ajuntaments encarem el futur amb nous reptes i canvis profunds en la manera de fer.
Hem de recuperar la il·lusió pels projectes col·lectius
Que els Ajuntaments siguin els veritables instruments per garantir els drets de tota la ciutadania; per conquerir majors graus de cohesió social; per assolir un major benestar i de qualitat de vida, respectant els recursos naturals i el patrimoni col·lectiu.
Però, per damunt de tot, hem de recuperar plenament la veritable raó de ser dels ajuntaments: el servei a la ciutadania. I treballar amb generositat i sense cap interès que el benestar de les persones, de fer veritablement partícips de les decisions als veïns i veïnes fomentant la democràcia participativa.
Per l’Entesa per Sabadell aquest és l’únic camí per tornar a apropar la política local als nostres conciutadans i perquè recuperin la confiança en els seus representants.
Un repte que confiem tothom estiguem interessats en afrontar.
Moltes gràcies