Intervenció de Virginia Domínguez en el Ple municipal del 7 d'abril de 2009
Com comprendran no donarem suport al paquet de modificacions pressupostàries que ens presenten i que són fruit de la seva gestió que com bé saben no encaixa en el model que defensa l’Entesa.
L’única modificació a la que podríem donar suport seria quan vostès plantegessin criteris de racionalitat i d’austeritat. Quan veritablement eliminessin les despeses ostentoses i propagandístiques, quan reduïssin radicalment el nombre de càrrecs de confiança o quan deixessin d’invertir recursos pensant només en la rendibilitat política. En definitiva, quan dediquessin el diner públic als serveis a la ciutadania i especialment al capítol social, i no al circ mediàtic.
En aquesta modificació hi ha alguns elements prou significatius, que mostren molt clarament quina és la seva manera de fer, en la mala gestió del diner públic.
Per exemple, la creació d’una partida, dotada amb 7.600 euros (és a dir, més 1.200.000 pessetes), destinada exclusivament a pagar una indemnització als observadors convidats a la comissió especial de contractació dels FEIL, una comissió innecessària que es van inventar encara no entenem per què. En tot cas, una comissió tan sols per fer titulars de diari però que surt molt cara a la ciutat i que en el context actual de crisi ens sembla un despropòsit.
O la dotació de 50.000 euros (més de 8 milions de pessetes) per fer visites a les obres dels FGC i pels actes de celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics. Com lliguen aquestes despeses amb la necessitat d’austeritat que té l’ajuntament en aquest moment?
Fa anys que venim reclamant austeritat i vostès van en direcció contrària al que la ciutat necessita.
Pel que fa a les subvencions nominatives, que també formen part d’aquesta modificació, i que sumen gairebé mig milió d’euros, no acabem de veure l’excepcionalitat de tots els casos que ens presenten. No qüestionem les subvencions a l’SCAI, que no deixa de ser un servei prestat per entitats i que ja vam demanar en el ple anterior que és solucionés per la via de la modificació del pressupost. O els projectes solidaris amb Matagalpa i amb els malalts saharauis, però, la resta de subvencions requereixen també aquest tractament?
El Servei de Cultura, per exemple, atorga tres subvencions nominatives. És cert que en el conjunt de 120 subvencions atorgades per aquest servei podria semblar poca cosa, però la realitat és que tres entitats s’emporten més del 40% dels diners. La Fundació Jaume Aragall, Rialles i l’Escola d’Opera, doncs, no cal que competeixin amb la resta d’entitats de la ciutat. Pensem que caldria plantejar una reflexió sobre aquesta qüestió.
De la mateixa manera que El Consell Esportiu del Vallès Occidental rep per concessió directa 85.600 euros per a activitats extraescolars….
O que, per efecte del Conveni de Seguiment del Pacte Local, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i dos sindicats reben 27.000 euros de Promoció econòmica…
Aquest és un dels efectes positius de l’Ordenança General de Subvencions, obliga l’equip de govern a fer més transparent la concessió de subvencions i, per tant, a justificar la concessió directa. I el que trobem és que aquesta justificació és en molts casos ben pobre, es basa en raons de col•laboració històrica i singularitat dels projectes, que probablement també es podrien aplicar a projectes i entitats que han hagut de presentar-se per la via de la concurrència…
Per tant, no comptin amb el nostre suport per aprovar aquesta modificació