Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Amb motiu de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, apareixen arreu articles i notícies sobre el paper de les dones en la construcció de la societat i les diverses problemàtiques que afecten específicament les dones. En aquest context són també habituals les referències a la incorporació de les dones al món laboral, obviant sovint la històrica presència de treballadores en diferents sectors industrials, com ara la indústria tèxtil.
El cas de Sabadell és ben conegut. Des dels inicis de la industrialització les dones sabadellenques van participar en aquest procés. De fet van ser al voltant de la meitat de la mà d’obra de la indústria llanera fins ben entrat el segle XX. Filadores, teixidores, passadores, ordidores, cosidores… per citar només els oficis de més qualificació, van treballar de valent a les fàbriques tèxtils, en quadres de drapaires o a domicili.
Per documentar aquest treball i per donar-lo a conèixer a les generacions més joves, ara fa 10 anys, el 8 de març de 1999, es va inaugurar al Museu d’Història una exposició que duia el títol Dona i Treball tèxti. Sabadell, 1900-1960 i també es va editar el corresponent catàleg. Aquest catàleg va tenir el privilegi d’iniciar la col·lecció de publicacions del Museu Tèxtil de la Indústria Llanera, que llavors era un projecte engrescador. Una col·lecció que, com el propi projecte de museu, va caure en l’oblit en els successius governs de Manuel Bustos. Tant és així que d’aquell projecte queda poc més que un punt museístic al Vapor Buxeda. El Despatx Lluch, que havia de ser Centre de documentació, ara és la seu del Servei d’Atenció Ciutadana. El Molí de Sant Oleguer ha esdevingut un alberg juvenil. El Vapor Pissit, el centre de tota l’operació, resta abandonat amb alguna promesa poc ferma de convertir-lo en espai de les arts escèniques.
Tanmateix, per moltes persones de la ciutat, per molts homes i dones que van treballar a la indústria tèxtil sabadellenca i per molts altres que han entès el valor de conservar la memòria d’una indústria que va fer créixer la ciutat, per totes les persones que valoren l’empremta del tèxtil en la cultura sabadellenca, el projecte de Museu Tèxtil segueix sent vàlid.
Encara som a temps de recuperar la nostra memòria col·lectiva. Encara podem apostar per un museu de la indústria tèxtil llanera, que també seria una molt bona manera d’explicar a les generacions futures que les dones fa molt de temps que treballen.