Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Des que a finals de desembre va començar l’enèsima ofensiva de l’exèrcit israelià contra el poble palestí, els partits polítics catalans han anat fent equilibris per solidaritzar-se amb Palestina sense condemnar les accions d’Israel.
I no és precisament que les coses siguin blanques o negres, el conflicte de l’Orient Mitjà és molt complex i ja suma quatre dècades de morts, de por i de barbàrie. Però les xifres de víctimes mostren meridianament on es produeix la massacre, qui envaeix i ocupa territoris, qui aïlla tot un poble tot construint un mur gegant, instal·lant controls arreu, qui bloqueja els recursos i aboca la població a la misèria, qui s’atreveix fins i tot a bombardejar objectius clarament identificats de la ONU o de la Creu Roja.
L’Estat israelià colonitza des de fa seixanta anys el territori palestí i practica l’apartheid. Israel és un estat racista i genocida. I ho és en ple segle XXI, amb el suport explícit dels Estats Units i amb el suport implícit dels governs europeus.
Com s’entén, doncs, la postura ambigua de molts partits polítics de casa nostra? Qui més qui menys s’atreveix a anar a una concentració solidària o fins i tot a donar suport a la gran manifestació de Barcelona, però quan cal buscar culpables, quan cal aplicar mesures concretes per intentar acabar amb l’ocupació dels territoris palestins, llavors les posicions ja no són tan decidides.
A Sabadell, per exemple, el PSC, CiU, el PP i ERC van votar en contra de la moció presentada a la Junta de Portaveus conjuntament per l’Entesa per Sabadell i ICV-EUiA a favor de la pau a Palestina. I si ho analitzem una mica més de prop, potser encara podem pensar que l’actitud de CiU, ERC i el PP almenys és una mica més coherent, perquè ja havien manifestat obertament la seva simpatia per la posició d’Israel, fet que mereixeria un altre article.
Però el cas del PSC és pura hipocresia. El PSC va donar suport a la manifestació convocada amb el lema Aturem la massacre a Gaza, que feia una crida al boicot a Israel, i va crear la Comissió de Solidaritat amb Palestina del Consell de Solidaritat, amb la finalitat inequívoca de neutralitzar la Plataforma Sabadell per Palestina constituïda un parell de dies abans.
Però el PSC es nega a aprovar una moció que demana el respecte dels drets humans. El PSC no expressa la voluntat d’arribar a un acord en el text, el PSC no s’absté. El PSC vota en contra de suspendre la venda d’armes a Israel, de congelar els acords polítics i comercials amb Israel, de demanar al govern espanyol que insti la justícia internacional a emprendre mesures perquè no quedin impunes aquests crims, a sol·licitar la declaració de persona non grata a l’ambaixador israelià, a què les empreses contractades per l’Ajuntament no utilitzin productes israelians.
Totes aquestes accions no són res més que mesures de pressió perquè Israel es vegi obligat a canviar, a reconèixer els drets del poble palestí i, per sobre de qualsevol altra consideració, a respectar els drets humans. Mesures que sens dubte tindrien efectes immediats si es generalitzessin.
Davant de la gravetat del conflicte, no hi ha prou amb solidaritat barata. Davant de la massacre indiscriminada del poble palestí cal emprendre accions valentes i posar els culpables a disposició de la justícia internacional. La misèria moral del PSC local ens porta a pensar un cop més que el govern Bustos ens ha robat el significat dels mots i ha rebaixat el valor de la paraula solidaritat.
El PSC mostra una immensa hipocresia amb Palestina.