Intervenció d'Isidre Soler en el Ple extraordinari del 23 de desembre de 2008
Voldria desgranar en tres blocs l’opinió de l’Entesa en relació aquest Fons Estatal:
L’essència d’aquest fons
Les seves virtuts i limitacions
Els projectes en sí
Sobre el caràcter d’aquest fons
Vagi per endavant que compartim la necessitat d’intervenir per millorar l’activitat econòmica al conjunt de l’Estat, així com per frenar el creixent atur que ja afecta a milers i milers de persones.
Ara bé des de l’Entesa pensem que aquest Fons Estatal, el qual condensa molt bé tots els ingredients de la política general del PSOE-PSC, no és l’instrument més adequat per resoldre la preocupant situació.
Es tracta d’una mesura per pal·liar la crisi econòmica i l’atur des d’una perspectiva absolutament centralista.
Els govern nacionals i autonòmics han estat completament ignorats. El govern de l’Estat no tant sols no els ha tingut en compte, sinó que n’envaeix les competències, com és la cooperació local.
Una manera d’actuar del govern Zapatero i del partit Socialista que en lloc d’afrontar d’una vegada per totes un model de finançament just i adequat dels ajuntaments, el que fa, amb la connivència de les entitats municipalistes, és una mesura totalment enverinada.
Una mesura que enlloc de donar solucions estables utilitza l’estratègia de la repartidora i els titulars als diaris per desviar el problema de fons que és el finançament dels municipis, a partir del marc competencial que estableix l’Estatut.
Vull deixar clar que és positiu que els ajuntaments tinguin més recursos econòmics, activar l’economia i combatre l’atur, però no és la millor manera fer-ho amb pegats, envaint competències i plantant la pica de l’estat central a cadascuna de les obres de totes les ciutats i pobles de l’Estat.
I si no, a què respon l’obligació de posar a cada obra un gran rètol en un lugar visible la leyenda “Fondo de inversión local para el empleo – Gobierno de España”. Esperem que no calgui posar-lo a cada rajola que es canvii…
En segon lloc: Sobre les virtuts i límits del Fons
El Fons Estatal d’Inversió anuncia tenir dos objectius:
Generar ocupació
Millorar la situació de determinats sectors econòmics
D’entrada podríem afirmar que es tracta de dos objectius molt lloables en una situació de dificultats econòmiques, sobretot pels sectors socials més desafavorits.
El problema el trobem quan s’analitzen les mesures que estableix el decret del Fons Estatal, i aquest dóna pel que dóna.
Tan sols es poden finançar projectes relacionats amb obres, amb la construcció.
Què vol dir això?
Que la reactivació econòmica i la lluita contra l’atur s’orienta tan sols al sector de la construcció.
I això implica que d’entrada exclou el 55 % de la població aturada, o sigui les dones, que pràcticament no participen d’aquest sector.
Segons l’Informe de Conjuntura les dades de l’atur per sectors a la nostra ciutat, al mes de juny del 2008, són:
Construcció : 12,63 %
Indústria: 30,65 %
Serveis: 51,6 %
Sense ocupació anterior 4,42 %
Per tant la conclusió és que més enllà fer-ne un acte propagandístic i d’anunciar que es tracta d’una gran mesura per pal·liar l’atur en realitat la mesura beneficia un sector reduït de les persones aturades i amb una ocupació excloent i efímera (9 mesos màxim).
Per altra banda les condicions i els terminis que estableix el decret del Fons Estatal per presentar els projectes, contractar les obres i finalitzar-les, el desembre de 2009, farà que molts ajuntaments, sobretot petits i mitjans no puguin beneficiar-se dels recursos que els hi pertocarien i per tant crea un greuge entre uns ajuntaments i altres.
Un altre risc que es corre és la qualitat de l’execució de les obres ja que tot i que siguin projectes de molt baixa complexitat tècnica les urgències mai no són sinònim de qualitat.
El que és evident és que es perd una oportunitat per adoptar mesures i promoure projectes que realment reorientin l’economia d’aquest país.
Aquest país necessita un canvi d’orientació econòmica que passi del monocultiu del totxo a l’economia productiva, a la recerca, a la investigació.
Ho sap i ho reclama tothom menys, sembla, els responsables polítics i econòmics que governen aquest país.
Davant d’una situació econòmica complexa i difícil que requereix objectius d’un cert nivell els màxims responsables polítics responen amb unes mesures d’una manca de visió de futur absoluta.
Per tant jo demanaria al seu partit menys eufòria i més pensar en crear una ocupació amb futur.
I vostè Sr. Bustos, com a representant dels municipis, potser no s’hauria de manifestar tant cofoi d’haver aconseguit pegats en lloc de solucions de futur.
En tercer lloc: Sobre els projectes
Malgrat que no compartim en absolut el fons i la forma vull deixar palès que des del primer dia l’Entesa ha reclamat que es facin tots els esforços perquè s’inverteixi fins el darrer euro dels 36,7 milions que ens pertoquen.
De la mateixa manera que desitgem que en surtin beneficiades el màxim nombre possible de persones que es trobin a l’atur.
Per aquests motius l’endemà mateix que se’ns informés de les condicions del Fons fèiem arribar a l’alcalde una relació de possibles projectes, condicionats pels límits del propi decret i adreçats a:
Eliminar les Barreres arquitectòniques pendents i reparar les voreres en mal estat
Reurbanitzar places i espais públics
Condicionar carrils bicicleta i connectar-los amb la xarxa de camins
Millorar la seguretat vial de les carreteres en l’àmbit local
Actuar en edificis del patrimoni històric, com Can Llong, Vapor Turull, Molí d’en Torrella
Adequació de nous equipaments
Actuacions al Ripoll per avançar en la consolidació del Parc Fluvial Ripoll
Instal·lar centrals d’energia fotovoltaica en equipaments municipals
etc
Totes les nostres propostes eren assumibles amb el decret a la mà.
Pel que fa als projectes proposats pel govern municipal, aquests òbviament responen a la lògica del decret del govern de l’Estat: actuacions en espais públics que requereixen projectes de baixa complexitat i un ús de ma d’obra més intensiu.
Considerem positiva l’aposta per eliminar la totalitat de les barreres arquitectòniques encara existents a la ciutat. Això confirma que encara n’hi ha moltes pendents d’eliminar i ens dóna la raó quan des de fa molt temps venim reclamant la necessitat de planificar i actuar per eliminar-les definitivament.
També valorem positivament que s’abordin temes pendents des de fa molt temps, com remodelar places i espais públics (Plaça del Treball, la Plaça del Pi-pi; la Plaça Picasso, etc.), ampliar i adequar voreres en mal estat, construir alguns trams de carrils bicicleta i realitzar actuacions en el Parc fluvial del Ripoll, entre altres.
Bona part d’aquestes actuacions coincideixen amb les propostes que des de l’Entesa per Sabadell havíem fet arribar per escrit al govern municipal.
Pel contrari trobem a faltar actuacions adreçades a evitar la degradació d’edificis que formen part del patrimoni històric, adaptar tots els passos soterrats de la Gran Via o eliminar les barreres arquitectòniques existents a edificis tan importants com el Conservatori i el Casal Pere Quart.
El que no compartim és l’assumpció de treballs que són competència de la Generalitat, com són les actuacions a centres educatius que corresponen a inversió i no a manteniments. No neguem que siguin actuacions necessàries, ben al contrari, reivindiquem que es facin realitat, però pensem que l’Ajuntament no ha d’assumir despeses que són competència de la Generalitat, sobretot en un context de finançament local molt insuficient.
Especialment no compartim el fet d’aprofitar aquests diners per remodelar les pistes del CEIP Pau Casals, i no en benefici del centre escolar sinó com un pas previ a la intenció d’anular les actuals pistes poliesportives de complex esportiu Olimpia per convertir-lo en un espai d’ús exclusiu per les entitats esportives privades de futbol.
En resum, per l’Entesa es tracta d’un Fons Estatal en el què hi han llums i moltes ombres, però que ens ha de permetre millorar diferents punts de la ciutat.
Per descomptat, no és el sistema que l’Entesa aplicaria per millorar l’economia i reduir l’atur.
Per acabar, confiem que estiguin a l’alçada de la gestió necessària per realitzar tots els projectes, poder-los contractar i executar-los en els terminis establerts i amb el nivell de qualitat que la ciutat es mereix.