Isidre Soler Clarena - Regidor Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Els Pressupostos municipals són el més clar exponent del model de gestió i de les prioritats polítiques del govern: d’on obté els recursos, com els administra i a què els destina. Per tant, donar suport als pressupostos municipals equival a donar el vistiplau a la gestió dels recursos públics i a la política del govern de la ciutat.
Uns pressupostos poc realistes
En una situació econòmica crítica caldria preveure menys ingressos a causa d’una menor activitat econòmica, un augment de la morositat en el pagament d’impostos i taxes, i menys aportacions de les administracions central i autonòmica. Tanmateix, el Pressupost municipal pel 2009 preveu un augment d’un 3 % dels ingressos en concepte de l’IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques), un augment d’un 5,7% dels ingressos provinents d’impostos, taxes i preus públics, i augments considerables, d’un 6,6%, de les aportacions d’altres administracions.
Aquesta previsió optimista en un temps de recessió pot comportar veritables dificultats econòmiques per l’Ajuntament al llarg del 2009.
Austeritat? on?
El govern municipal va anunciar als quatre vents uns pressupostos austers, amb retallades a les partides de despeses corrents per destinar més recursos als programes de serveis socials i promoció econòmica. Semblava que el govern Bustos volia corregir la mala gestió que ha vingut fent en els darrers 9 anys, engreixant de manera desmesurada la plantilla amb càrrecs de confiança i comissionats, gastant en desmesura en propaganda, protocol i canapès, malbaratant diner públic amb esdeveniments i sopars populistes sense cap benefici per la ciutat, i un llarg etcètera.
Aquest abús de despeses innecessàries ha comportat un dispendi de milions d’euros anuals que han anat en detriment d’oferir més i millors serveis i d’invertir en projectes d’interès per la ciutat.
Per posar tan sols alguns exemples, els set comissionats -càrrecs de confiança amb funcions que corresponen als càrrecs electes- costen anualment més de 350.000 euros a la ciutat; el manteniment dels ornaments florals dels fanals 250.000 euros anuals; un únic concert fora de festa major va costar més de 200.000 euros; la revista distribuïda a cada domicili costa 100.000 euros anuals, i així una relació inacabable.
Des de l’Entesa per Sabadell venim qüestionant any rere any aquesta mala gestió dels cabals públics i la necessitat d’aplicar criteris de racionalitat i d’austeritat en les despeses, evitant tota despesa supèrflua, ostentosa o propagandística. Criteris que cal aplicar sempre, per raons d’ètica, i no només perquè ens trobem ara en una situació de crisi econòmica.
Malauradament, en el Pressupost municipal aprovat per l’any 2009 no es corregeix aquesta tendència, és a dir, no s’estableixen mesures per reduir les despeses innecessàries, tret de la congelació dels sous dels càrrecs electes i de confiança, una mesura més simbòlica que efectiva que suposa un estalvi del 0,03% del pressupost.
L’Entesa per Sabadell, amb voluntat de concretar què volem dir quan parlem d’austeritat, vam plantejar al govern tot un seguit de mesures encaminades a reduir despeses de personal, de protocol, de càtering, d’imatge, de publicacions, d’ornaments florals, etc., amb un import de l’ordre dels 2,5 milions d’euros, però el govern municipal no està disposat a renunciar-hi.
D’altra banda, el govern ha anunciat a tort i a dret un augment espectacular de les partides destinades als programes de Serveis socials i de promoció econòmica. Però si mirem amb detall el pressupost, en realitat l’augment no passa de moderat. A serveis socials ve obligat en bona part per l’aplicació de la llei de dependència i de serveis socials que implica més personal. I a promoció econòmica, si bé hi ha una major assignació pressupostària, bona part d’aquest recursos van destinats a finançar les obres de les instal·lacions de Cal Molins i en conseqüència la repercussió directa en els serveis és ben modest.
A més d’aquesta poca voluntat per reduir despeses supèrflues els pressupostos segueixen la tendència a la baixa de la capacitat de l’economia municipal. Un any més els ingressos han de ser destinats pràcticament a finançar les despeses corrents de l’Ajuntament. O sigui, el cost del personal, dels serveis, de les subvencions, dels manteniments i dels deutes financers s’emporten gairebé els 200 milions d’euros del pressupost. Si es destinen gairebé tots els ingressos a alimentar la maquinària municipal no queden recursos per poder fer inversions estratègiques, que aportin un valor afegit a la ciutat i una ciutat sense visió ni inversió estratègica és una ciutat estancada.
Per tant, els pressupostos per l’any 2009 segueixen amb els mateixos tics negatius dels anys anteriors: poca o nul·la austeritat i una capacitat d’estalvi gairebé inexistent. Lògicament l’Entesa no hi ha donat suport.