Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
En els darrers mesos hi ha hagut una certa controvèrsia al voltant de la durada dels plens municipals, iniciada pel portaveu del PP, Sr. Jordi Soriano, i seguida pel Sr. Joan Saumoy en un article publicat en aquest diari el dia 1 d’agost.
És obvi que els regidors i regidores que ostentem la responsabilitat de representar la ciutat som els primers interessats en què els plens siguin àgils i que tinguin una durada raonable en funció de la rellevància dels temes. No obstant això, és també obvi que la nostra funció en el ple -l’espai per excel·lència per al debat polític- és precisament debatre les propostes del govern o dels grups municipals i que en un mateix ple concorren diversos temes en què tots els portaveus fan l’ús legítim dels torns de paraules que els atorga el Reglament.
Perquè, no ho oblidem, el ple es regeix pel Reglament Orgànic Municipal, que estableix els temps d’intervenció i el nombre de torns de paraules que té cada grup municipal. I el que diu aquest reglament és que el portaveu que presenta un punt pot parlar el temps que consideri oportú, mentre que els portaveus dels altres grups poden parlar com a màxim 5 minuts en el primer torn i 2 minuts en el segon. Esgotats els dos torns de paraules, el ponent torna a tenir l’ús il·limitat de la paraula.
A partir d’aquesta regulació, és evident que en la majoria de temes que van a ple -amb l’única excepció de les mocions- és el portaveu del PSC qui té via lliure per parlar tota l’estona que vulgui i pot intervenir 3 cops, mentre els de l’oposició com a màxim poden intervenir 7 minuts sumant els dos torns. D’altra banda cal afegir-hi el temps d’intervenció de l’alcalde que, tot i ser-ne el moderador, pot parlar il·limitadament sempre que ho consideri oportú. I cal dir el Sr. Bustos generalment fa un ús ampli d’aquest dret i sovint protagonitza llargs monòlegs quan ja no hi ha torn de resposta.
Certament, és una realitat que l’actual composició del ple amb cinc grups a l’oposició ha propiciat un increment del nombre de mocions, perquè, excepte el grup del Partit Popular, que no n’ha presentat cap, la resta exerceix la seva responsabilitat de fer propostes i portar-les a aprovació del ple. Però, en qualsevol cas, vincular la durada del ple únicament al nombre de mocions de l’oposició és fer trampa. Com a mostra, el ple de juliol, en què només es va discutir una moció i, en canvi, va durar 5 hores. I si algú té més interès pot consultar les actes dels plens – que lamentablement no es troben disponibles al web de l’Ajuntament- per veure qui i quan fa un ús excessiu de la paraula.
Tanmateix, el debat de fons no és, o no hauria de ser, quant ha de durar el ple. El debat important és quin protagonisme i quina funció ha de tenir el ple municipal. Aquest organisme és el mirall de la voluntat de la ciutadania i és l’únic espai on es reflecteixen els diferents posicionaments polítics, els diferents models de ciutat i les diferents maneres d’entendre la política. És l’únic espai on es poden confrontar les línies estratègiques que defensa cada grup municipal, on es poden concretar acords o desacords fruit de la pròpia diversitat de la representació política.
Em pregunto si el que pretenen aquestes crítiques simplistes que es limiten a queixar-se de la durada és buidar encara més de contingut polític el ple, després que el PSC imposés un traspàs de moltes de les competències del ple a la Junta de Govern Local on només té vot el govern. Em pregunto si el que pretenen aquestes veus és eliminar de la política local els continguts ideològics, els models de societat, avançant cap a un organisme que es dediqui únicament a la gestió i que prengui les decisions a porta tancada?
La pregunta no és, doncs, quant ha de durar el ple, sinó quin valor té aquest ple. Quin valor tenen els seus acords i el treball previ que han hagut de fer els grups municipals per preparar les seves posicions, quin valor s’atorga al debat polític.
Al cap i a la fi, 4 o 5 hores mensuals de debat tampoc no sembla que sigui un temps tan excessiu per debatre els temes que afecten a una ciutat de 200.000 habitants. És cert que els grups de l’oposició tenim altres eines, com ara les preguntes escrites o les comissions informatives (i sàpiga el Sr. Saumoy que els regidors de l’Entesa hem assistit al 95% de totes les comissions, consells i altres reunions a què hem estat convocats), però com el seu propi nom indica aquestes reunions tenen caràcter informatiu i no resolutiu.
És doncs el ple l’espai adequat i reglamentat per aprofundir en el debat polític i obert al públic. Un debat que, sens dubte, pot aportar molts elements d’interès per als ciutadans i ciutadanes que volen conèixer els plantejaments dels seus representants polítics davant decisions que els afecten, i per als propis regidors i regidores que també podem aprendre escoltant els altres.