Isidre Soler Clarena - Regidor Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
L’ABB, anteriorment Brown Boveri-Oerlikon, va ser una de les empreses més importants de la indústria sabadellenca del metall pel pes econòmic i laboral que tenia.
L’any 1992 la ciutat va decidir apostar per un model que cercava l’equilibri entre les noves necessitats residencials, la dotació de nous equipaments públics i l’activitat productiva, mantenint bona part de la indústria dins el nucli urbà per evitar, entre altres aspectes, que Sabadell es convertís en ciutat dormitori. El Pla General d’Ordenació Municipal, aprovat l’any 1993 per unanimitat de tots els grups municipals, va definir aquest model.
Un dels espais que es va considerar que havia de mantenir el caràcter industrial va ser l’ABB, pel seu lloc estratègic i pel bon estat de les instal·lacions, a diferència d’altres indústries més envellides i situades en carrers estrets que van ser transformades en sòl residencial i d’equipaments.
La definició d’aquest model de ciutat i el manteniment del teixit industrial no va estar pas exempt de pressions per part dels propietaris d’algunes indústries que pretenien que la seva indústria fos qualificada de sòl residencial i obtenir així importants beneficis econòmics.
La propietat de l’ABB també va voler obtenir la qualificació de residencial, però el Pla General la va mantenir com a industrial. Els interessos de la ciutat varen prevaldre per damunt dels interessos particulars.
L’any 1999, amb l’arribada del Partit Socialista al govern de la ciutat, l’alcalde Manuel Bustos, va trigar ben poc a atendre les pretensions dels propietaris de l’ABB i el mateix any ja va signar un protocol segons el qual l’Ajuntament es comprometia a requalificar part del sòl d’industrial a residencial, i, a canvi, la propietat cedia part de la nau central de la fàbrica per a usos universitaris i activitat productiva. L’urbanisme a la carta iniciava el seu curs.
En els mesos següents es va produir un debat per definir els continguts i els percentatges de sòl destinat als diferents usos. L’Entesa defensava en solitari, junt amb l’AV de Covadonga, que no es perdés la qualificació d’industrial i es conveniés amb la propietat la transformació de les naus en espais destinats a activitats productives netes, noves tecnologies, serveis a la producció, informàtica, etc.
Aquesta proposta de l’Entesa, a més de mantenir el pes productiu apostant per un sector emergent, es vinculava amb la universitat i la nova biblioteca del Vapor Badia, amb l’objectiu de generar una important polaritat econòmica, productiva i formativa a nivell de comarca, mantenint alhora el patrimoni arquitectònic del conjunt, que comptava també amb l’ara enderrocada nau de la caldereria, obra de l’arquitecte Josep Renom.
Per la seva banda, el govern municipal estava més interessat en fer realitat les expectatives de negoci de la propietat que no pas en defensar un projecte estratègic per a la ciutat i la comarca. Finalment, l’ABB va ser requalificada en sòl residencial, sòl destinat a equipament tecnològic i espais lliures.
La requalificació anava acompanyada del compromís municipal de destinar el sòl qualificat d’equipament a activitats relacionades amb les noves tecnologies, a la recerca i la formació.
Segons paraules del propi govern, l’ABB havia de ser l’equipament insígnia que junt amb el CESTIC (ja desmantellat), el Parc de Salut (requalificat en part com a sòl residencial), l’Escola de Disseny Tèxtil i la UAB, havien de conformar la Gran Via Digital o la Gran Via del Coneixement. Un projecte que havia de ser una aposta econòmica, política i social pel futur de la ciutat.
Com tots els altres projectes estratègics anunciats pel govern Bustos, el projecte de la Gran Via Digital ha resultat ser un globus de fum. Només s’ha fet realitat la vessant del totxo, i l’ABB ha acabat sent un centre destinat a firetes, aplecs i sopars, la realització del qual ha comportat un gran cost econòmic per la ciutat (més de 12 milions d’euros) i cada any implica un elevat cost de manteniment.
Així doncs el govern Bustos ha incomplert els compromisos adquirits pel ple municipal i ha renunciat a impulsar un projecte estratègic per al futur de la ciutat per treure’n a canvi una rendibilitat política immediata, fent-se un espai a mida per a l’organització d’actes populistes i posant de manifest el veritable model de ciutat que està impulsant. Un model basat en les promeses de grans projectes, mentre van desapareixent activitats econòmiques de pes, que acabarà convertint Sabadell en una ciutat dormitori.
Aquesta és la realitat de l’ABB i de la ciutat, una realitat que l’alcalde obvia cada vegada que en parla. La darrera, el passat dia 4 en motiu de la trobada d’extreballadors i treballadores de la Brown Boveri.