Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Fa uns dies que el regidor de Via Pública, Sr. Paco Bustos, va anunciar que s’habilitarà un tercer carril al llarg de la Gran Via, amb la particularitat de què en mitja Gran Via anirà en direcció nord i en l’altra mitja en direcció sud. Aquesta mesura, en opinió de l’Equip de Govern, solucionarà la situació de col·lapse que pateix aquesta via.
Però, un tercer carril pot solucionar el col·lapse?
Des de l’Entesa per Sabadell pensem que no. És més, estem convençuts de què aquesta mesura generarà més col·lapse i, sobretot, augmentarà el nivell de risc d’accidents. N’estem convençuts perquè, des de fa temps, els experts en mobilitat argumenten que la capacitat d’una via no és l’element determinant de la seva fluïdesa, sinó que té molt a veure amb la idoneïtat dels punts d’incorporació i de sortida i les interrupcions, que provoquen retencions i cues que acaben afectant el tronc central, és a dir, els carrils principals.
Des del punt de vista de l’anàlisi del col·lapse, és força evident que hi ha com a mínim tres nusos que compliquen la fluïdesa i que són els que generen els embussos: la Plaça Espanya, la rotonda del carrer Vilarrúbies i la sortida sud cap a l’autopista. Afegir-hi un tercer carril farà que més cotxes arribin als punts calents, no que els puguin travessar més fàcilment.
Per tant, el que s’hauria de fer, en tot cas, és actuar sobre aquests nusos. Per exemple, la rotonda de Vilarrúbies podria incrementar la seva capacitat si la seva part central fos de diàmetre més gran, ja que actualment no compleix la seva funció perquè és massa petita i els vehicles la travessen en línia recta, com si no hi hagués rotonda.
D’altra banda, des del punt de vista de la seguretat, el tercer carril tindrà efectes negatius, perquè animarà els conductors a córrer més (quan no estigui col·lapsada) malgrat l’anunci de controlar el límit de velocitat de 50 km/h. A més, pot generar certa confusió sobre els trams en què funciona en un sentit o en l’altre i, un aspecte que no és gens anecdòtic, suposarà una alteració important pel pas d’ambulàncies que accedeixen des del sud a l’Hospital Taulí, i altres serveis d’emergències que actualment utilitzen la franja central per desplaçar-se enmig del col·lapse.
El regidor de Via Pública també va anunciar que s’instal·laran semàfors, solució que pot tenir efectes negatius pel fet que contribuirà a què hi hagi més retencions i també més situacions de perill per als vehicles que surtin dels passos deprimits.
Tanmateix, és obvi que poder travessar la Gran Via en superfície és una demanda ciutadana, especialment reivindicada pels veïns i les entitats de la zona, que pateixen quotidianament l’efecte barrera, que sovint obliga a fer trajectes més llargs o bé a utilitzar uns passos soterrats que no són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, cotxets o carretons de la compra. Aquest serà possiblement l’únic efecte positiu dels semàfors, però possiblement hi havia altres solucions més segures.
Des de l’Entesa per Sabadell fa anys que reivindiquem que els passos soterrats de la Gran Via s’adaptin, tal com es va fer amb el de l’Hospital Taulí, per fer-los accessibles a tothom, amb rampes, especialment en zones com ara Gràcia, un barri dividit per la Gran Via, o Covadonga. En tots dos casos es produeix un intens trànsit de vianants d’una zona a l’altra, per accedir als serveis bàsics, com el CAP o els centres escolars. Per exemple, l’estiu passat vam proposar que es construís un pas soterrat a l’alçada del Club de Natació, similar al del Taulí aprofitant la construcció de l’aparcament de Fira Sabadell, però, malauradament l’Equip de Govern s’hi va negar.
Un cop més, doncs, la visió del govern del PSC està desenfocada i els seus plantejaments obsolets. Mentre a tot arreu s’està actuant per reduir carrils en les zones urbanes, a Sabadell plantegen un increment de la Gran Via. Mentre les bones pràctiques mediambientals i el sentit comú recomanen afavorir el transport públic i, per tant, introduir mesures per aconseguir una millor velocitat comercial dels autobusos urbans i interurbans, amb aquesta mesura només es reforça el paper del transport privat.
Un cop més, l’Equip de Govern presenta actuacions parcials, aïllades, al marge del Pla de Mobilitat Urbana que la pròpia regidoria de Via Pública diu estar elaborant i que seria el marc adequat per desenvolupar propostes que tinguin incidència sobre la mobilitat urbana en el conjunt de la ciutat.