Secretariat d'Entesa per Sabadell
“Oposició = crispació?” Aquesta pregunta es feia l’executiva del PSC local en un article publicat en aquest mateix diari fa aproximadament un any. A tenor del tarannà i dels actes d’aquest partit concloem que sí: que per al PSC dirigit pels senyors Manau i Saura fer oposició, per tant fer propostes, fer crítiques, plantejar maneres diferents de fer les coses i controlar el govern, equival a crispar.
Això comporta un panorama insòlit en la política del nostre país. Crispar, fora de la nostra ciutat, significaria insultar i difamar en lloc d’entrar a debatre amb arguments polítics els arguments dels altres. Aquí, aparentment, crispar equival a dissentir, a discrepar.
A Sabadell va ser un Tinent d’Alcalde socialista qui va acusar part del jovent de dur a terme la “kale borroka” a la nostra ciutat i acusà de manera gratuïta l’Entesa de justificar la violència dels okupes. Una militant d’aquell partit va acusar públicament l’Entesa d’estar al darrere de les amenaces a Paco Bustos. L’Alcalde socialista va acudir a el diari El Mundo per a acusar el Joel Joan, l’Oleguer Presas i l’Entesa de recolzar públicament els grups violents de la ciutat (El Mundo, 26.06.2005). El President local del partit socialista insinua que els contactes amb els okupes, que serien considerats normalíssims en qualsevol altra ciutat, explicarien les amenaces a un regidor. Ara una Tinent d’Alcalde acusa l’Entesa amb dades falses de fer demagògia i de crispar, senzillament perquè l’Entesa va criticar determinats aspectes de la política sobre la gent gran que són més que discutibles…
Ningú parla llavors de crispació.
En canvi, criticar les irregularitats clares i comprovades en el procés de construcció d’una pista de bici-trial, qüestionar la política urbanística, la manca d’austeritat dels diners públics, criticar la sospitosa celeritat amb que es resol l’enderroc de l’Euterpe, presentar propostes per a protegir el rodal, per a recuperar la memòria històrica, per a resoldre els dèficits de la sanitat o reivindicar transparència on no n’hi ha això sí és crispar.
L’Entesa, segons el PSC local, s’oposa a tot. Com s’explica llavors que durant el curs polític 2004-2005 votés el 78,6% a favor de les propostes de l’equip de Govern i només hi votés en contra el 8,1%? Com s’entén que el PSC recolzés el 73,3% de les propostes realitzades per l’Entesa per Sabadell durant el mateix període?
No ens enganyem; darrere d’aquestes declaracions de dirigents socialistes locals hi ha una estratègia clara per a confondre els ciutadans i ciutadanes i per a estendre la macarthyana lògica de “estàs amb mi o contra meu”. El PSC busca etiquetar l’Entesa com a demagoga i oposada a tot per a tapar les nombroses propostes que fa i que, a més, sovint són acceptades. Amb aquesta etiqueta, que reiteradament li volen donar a l’Entesa però que pot afectar a qualsevol altre, en realitat el que es vol és desviar l’atenció sobre la important tasca de control i les propostes que fa l’Entesa al Consistori. En definitiva es pretén despistar amb barroeres armes que denoten nerviosisme i poca capacitat d’encaixar la discrepància.
Aquesta estratègia del PSC local, semblant a la dels últims anys de l’Aznar, pretén imposar un Sabadell uniforme, un únic model de pensament. Fora d’aquest tot és percebut com demagògia, crispació i fruit d’una suposada estratègia desestabilitzadora.
Els socialistes s’equivoquen amb aquesta forma d’actuar. La ciutadania, n’estem convençuts, és molt més intel·ligent del que ells es pensen i no es deixa enganyar amb eslògans, etiquetes i insults buits.
L’Entesa, en tot cas, continuarà treballant, com sempre, amb propostes i crítiques quan calgui i anirà construint l’alternativa de Govern que la ciutat es mereix.