Cròniques del ple

28

10

2017

Fer de polítics

Sebastià Ribes i Garolera, Entesa per Sabadell

Cròniques del ple

Amb tot el que està passant, presos polítics inclosos, sembla anodí comentar les impressions del recent Ple municipal, però cal intentar que la defensa de la República faci camí, fins allà on es pugui, amb la normalitat quotidiana.

A la sessió de dijous he confirmat la impressió ja suscitada al ple anterior: els nostres polítics al govern han patit la llei del pèndol, han passat de ser uns neòfits de la gestió política a ser uns tècnics nou nats. El fet millora la seva capacitat d’actuació però fa por que perdin el seu veritable paper, fer de polítics. De tècnics ja en té la casa i cal suposar amb escreix.

En vam veure dos exemples en el Ple anterior: la presentació del Pla de Joventut va ser un recital d’actuacions però ens vam quedar sense saber la intenció política, o sigui on es carregaven les tintes i per què. El Pla director d’abastament d’aigua, a banda d’esmentar el compendi de dades recollides pels tècnics va semblar un pla políticament insubstancial perquè no hi havia cap compromís a curt i mig termini. Es parlava de quinze anys vista però res se’ns va dir sobre els objectius del govern abans d’acabar el mandat. Va ser l’oposició qui ens va oferir pistes cap on s’orientava el pla de joventut i qui va posar de relleu la falta de concreció del Pla d’abastament d’aigua.

Avui, personalment, el dictamen sobre el Pla agroforestal m’ha sonat a repetició, a una cantarella que ve de lluny i que ha estat entonada per tots els governs municipals. Per alguna raó o altra no s’ha estat capaç de fer reeixir l’activitat agrària local a pesar de les rentades de cara que se li han fet. Tanmateix, una vegada més, la presentació del ponent ha estat tècnica i específica del moment, sense connectar amb l’acumulació l’històrica d’encerts o desencerts polítics que és de suposar es vol intentar corregir o potenciar. Un cop més l’oposició és qui ha matisat les possibles connotacions polítiques de la proposta.

Amb llenguatge comptable, xifres incloses, rigorosament tècnica ha estat l’exposició per justificar el canvi de metodologia de pagament a la TUS, que no el canvi de percentatge de retribució, com anunciava l’ordre del dia. Compte, allò que l’Ajuntament paga pel transport públic és fruit d’una decisió política, és la voluntat d’afavorir el transport en mitjans col·lectius per reduir els nivells de contaminació. Aquest objectiu polític està implícit en el canvi retributiu a la concessionària, més enllà de la necessitar d’eixugar un dèficit comptable... volgut.

Com posava de manifest a l’ordre del dia del Ple, ha estat durant la defensa de les tres mocions relacionades amb el repte que viu Catalunya, quan els nostres càrrecs electes han assolit plenament la seva condició de polítics. No cal que reprodueixi, perquè és sobradament conegut, allò que defensa ERC, la Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi, Guanyem, PSC i Ciutadans (el PP estava absent). Amb intervencions de tall parlamentari han volat allunyant-se de la seva condició de representants locals i han fet paleses, com mai, les respectives línees vermelles.

Esperem i desitgem que aquestes ineludibles volades polítiques no siguin obstacle per continuar la pràctica de “l’art del possible” fins a final del mandat.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :