Articles d’opinió

28

05

2017

Marcet i la banalització de la Memòria

Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell

Articles d’opinió

La retirada, amb 38 anys de retard, del monument dedicat a l’exalcalde franquista Josep Mª Marcet de la plaça que “honora” el seu nom ha aixecat ampolles a determinades entitats i persones. Hi ha decisions que no haurien de ser objecte de polèmica ni d’objecció, sinó de consens entre qui diu defensar la democràcia i els seus valors.

Si alguna objecció es pot fer a la retirada del monument a Marcet és la de no haver estat retirat l’any 1979 amb la restitució de la democràcia; als diferents governs municipals que no es van atrevir a treure’l en gairebé 40 anys; o al fet que durant tots aquests anys la ciutat no hagi posat el crit al cel per mantenir encara viu el record d’un dels personatges més nefastos de la història local.

El monument a Marcet no va ser erigit en reconeixement a alguna actuació en pro de la ciutat, sinó per haver estat alcalde de Sabadell. Un càrrec que va assolir per designació directa pel fet de ser un fidel correligionari del règim franquista.

Possiblement no es coneix qui va ser realment l’alcalde Marcet, degut a que al llarg dels anys ha pres aparença de veritat el fals mite de persona altruista i paternalista, fruit de l’elogi que ell mateix va escriure en la seva autobiografia. Aquest desconeixement però, no és acceptable a persones i entitats il·lustrades o als càrrecs electes.

Josep Mª Marcet es va allistar a l’exèrcit colpista de Franco tot just esclatar la guerra i s’incorporà com a voluntari en la primera centúria de la Falange per a combatre en el Front d’Aragó. El 27 de gener de 1939 entrà a Sabadell encapçalant les tropes franquistes que van ocupar la ciutat.

Fou nomenat alcalde gràcies a haver organitzat una fastuosa visita de Franco a Sabadell. Dirigí el consistori amb ma de ferro i encapçalà una dura i àmplia repressió contra els vençuts, amb la depuració de nombrosos funcionaris municipals i mestres. Fruit d’aquesta repressió política, centenars de sabadellencs van ser detinguts i empresonats i vàries desenes executats.

Marcet mai va amagar el seu suport al Tercer Reich i no va tenir cap inconvenient a rebre dirigents hitlerians que van venir a agrair el suport de les autoritats locals al règim nazi. Com correspon, saludava públicament amb el braç enlaire per evidenciar la seva ideologia feixista, tal i com ho testifiquen nombroses imatges.

Llarg seria el deplorable currículum de Marcet, al que caldria afegir els esforços per acabar amb els plans educatius i d’habitatges populars de la República, els indicis de malversació de cabals públics, la seva influència en la total desaparició del Bosc de Can Feu, etc.

No es poden banalitzar ni minimitzar les terribles lesions físiques i morals, personals i col·lectives que va provocar el règim franquista. Ni es pot oblidar ni amagar que al darrera de la repressió, el terror i la mort hi havia responsables. És injust i preocupant que algunes persones, càrrecs electes i entitats reconegudes arribin a banalitzar i a falsejar la figura de Marcet i el seu paper actiu contra la legalitat republicana i la democràcia i a favor de la dictadura i el feixisme.

Resulta insultant que aquestes entitats parlin de “tarannàs diversos” entre les persones que han passat a la història, posant a tothom, demòcrates i feixistes, en el mateix sac de la diversitat, valorant per igual els qui van lluitar i deixar la vida en la defensa dels drets i la dignitat de tota la societat i als qui van tenir un paper criminal contra la democràcia i contra la vida i els drets de les persones.

L’espai públic, la denominació dels carrers i places i el significat dels monuments, no és el resultat d’actuacions asèptiques o neutres, sinó que respon a la voluntat política de visualitzar els referents culturals i històrics amb els quals ens identifiquem i volem que ens identifiquin.

En democràcia és inadmissible que encara homenatgem persones i càrrecs públics designats per règims dictatorials que van defensar ideologies totalitàries i van tenir responsabilitats repressives. Si volem una ciutat compromesa amb la defensa de la dignitat democràtica i el respecte pels valors democràtics, les persones, entitats i institucions democràtiques tenim l’obligació de revisar a qui dediquem l’espai públic.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :