Articles d’opinió

7

04

2017

Per què revisar el nomenclàtor?

Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell

Articles d’opinió

El nomenclàtor, els noms dels nostres carrers i places, no és fruit de la casualitat, ni d’un procés neutre, sinó que respon a la voluntat política de fixar en la memòria de la ciutat determinats fets, persones i idees.

Així, el nomenclàtor visualitza quins són els nostres referents culturals i històrics amb els quals ens identifiquem i ens identifiquen. Els noms dels carrers i places, junt amb les escultures, són una part important del patrimoni col·lectiu i actuen com elements distintius de la memòria ciutadana i com a referents educacionals i socials.

A Sabadell encara mantenim molts noms dedicats a personatges que van tenir un paper destacat durant l’etapa franquista. Altres que honoren individus que van estar vinculats amb la dictadura de Primo de Rivera, que van participar en genocidis com Pizarro i Hernan Cortès o es van enriquir amb el tràfic d’esclaus, com el Marquès de Comillas.

L’any 1939, l’Ajuntament franquista va esborrar del nomenclàtor la major part dels noms populars i tots els noms identificats amb les llibertats, la cultura, el laïcisme i el progrés social. En el seu lloc va reposar els noms de persones vinculades amb Primo de Rivera, amb l’integrisme catòlic, amb les conquestes espanyoles i, naturalment, a honorar i exaltar tots els personatges i elements destacats del règim colpista i dictatorial.

Amb el retorn de la democràcia, l’any 1977, l’Ajuntament va eliminar dels carrers i places els símbols i els noms més rellevants del règim franquista. Va restituir noms populars que havien estat eliminats per les autoritats de la dictadura. Tot i això van quedar curts i no van eliminar noms incompatibles amb una societat que defensa els valors i els referents democràtics.

Es van mantenir noms com l’alcalde Marcet, Antoni Llonch, Sallarés i Pla, Marquès de Comillas, Alfons Sala, etc. Uns noms ja qüestionats i proposats per a ser substituïts en l’Informe sobre la nomenclatura urbana de Sabadell, elaborat per Andreu Castells l’any 1977.

Desconeixem els motius del per què un ajuntament democràtic va conservar aquests noms i molts altres. Però avui, 40 anys després de la tornada de la democràcia, i 10 anys després de l’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica l’any 2007, que obliga a les administracions la retirada de l’espai públic de tota referència a la dictadura franquista, no hi ha excusa que pugui justificar la no revisió del nomenclàtor.

Si convenim que volem una ciutat referent en la defensa de la dignitat democràtica i el respecte pels valors democràtics, tenim el deure moral i polític de revisar els noms d’aquelles persones que van exercir càrrecs antidemocràticament o que van col·laborar, de manera conscient i voluntària, en règims dictatorials i antidemocràtics. De la mateixa manera que cal revisar aquelles denominacions que van ser imposades, al marge de qualsevol decisió democràtica.

Cal fer aquesta revisió amb tot el rigor necessari i amb la màxima implicació ciutadana. No es tracta d’un simple exercici de treure uns noms per a posar uns altres. Tenim l’oportunitat de dignificar la nostra identitat emmirallada en l’espai públic perquè es pugui entendre millor el nostre present i el nostre passat.

Tenim la possibilitat de rememorar sabadellencs i sabadellenques que van aportar aspectes positius per a tota la ciutat. Compensar la descompensada perspectiva de gènere. Incorporar topònims identificats amb Sabadell, oficis, elements culturals, del costumari, etc.

També és necessari acordar un Reglament de Nomenclàtor que Sabadell no disposa, a diferència de la majoria de ciutats. Un document que estableixi els criteris i els procediments per a les denominacions de les vies urbanes, dels espais i equipaments públics i defineixi la composició i funcionament de la Comissió de nomenclàtor.

Confiem que no hagin de passar gaires més anys per a fer plenament efectives les paraules que l’any 1977 també ens deia l’Andreu Castells en el seu Informe: tot el que s’ha esdevingut durant aquests darrers trenta-nou anys ha de sofrir un rigorós examen públic, perquè cal ser amatent, ja que hi poden haver camins esborrats que ens privin de recuperar la nostra identitat perduda.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :