Cròniques del ple

26

11

2015

Un govern fort, transparent i de baix cost

Per Sebastià Ribes i Garolera

Cròniques del ple

Ara sí, tenim nou govern, la ciutat ja ha salpat. La singladura ha tardat sis mesos però finalment ha reeixit un govern fort i sòlid amb capacitat de comandar la ciutat, tal com demanava l’oposició i aconsellava la lògica democràtica.

En el ple de novembre s’ha escenificat l’estrena. A l’entrar a la Sala de Plens el primer que hem observat és el canvi de lloc dels càrrecs electes. Ara s’agrupen els del govern a l’esquerra i l’oposició a la dreta, amb dos matisos: C+U a pesar del seu estatus d’oposició està a l’esquerra, no sabem si per desmarcar-se del bloc unionista (PSC, C’s, PP) o per sentir l’escalforeta del govern ja que no pot ser-hi; els regidor/es que portaran les regnes de la ciutat estan convenientment barrejats, se suposa per reforçar la imatge d’unitat de govern per damunt de les sigles de partit.

Un segon canvi marca el perfil republicà del govern, el retrat del rei Felip VI s’ha situat a la paret esquerra de l’entrada, presideix l’espai comú, al lloc reservat a la ciutadania. Per un rei que es diu estimat per la població això no pot ser cap inconvenient ans tot el contrari. De fet, perd la prerrogativa d’estar sobre la paret de la presidència però assoleix el privilegi de multiplicar la seva presència als mitjans de comunicació, perquè sortirà a totes les fotografies de les reclamacions ciutadanes al Ple, que fins ara no han estat poques.

El tercer canvi físic ha estat la renovació del sistema de megafonia, podeu dir que és anecdòtic en una crònica sobre el Ple, però el públic habitual a les sessions i els càrrecs electes bé que ho han agraït doncs la disbauxa que provocava l’anterior instal·lació ja havia arribat a uns límits insostenibles pel bon funcionament del Ple. No direm que era un legat més de l’època dels germans Bustos, perquè això amplificaria l’anècdota, però sí el botó de mostra de la deixadesa que imperava fins i tot a l’espai més rellevant de la Casa Gran.

Els altres canvis ja són més conceptuals. Durant el debat l’alcalde n’ha destacat dos per la seva excepcionalitat. En defensa del criteri de transparència, per primera vegada en 38 anys de democràcia i a pesar de ser un govern de majoria, l’oposició presidirà les comissions de control: de Transparència, de Comptes, de Contractació, de Reglament Orgànic i de Mitjans de Comunicació.

El segon fa referència al cost econòmic del nou govern on l’estructura política costarà a la ciutat 600.000 euros MENYS que el govern del 2011 (l’últim govern funcionant políticament amb normalitat, abans de l’afer Mercuri) perquè a banda de la forta reducció dels sous polítics es redueix d’11 a 4 els càrrecs eventuals i es dóna prioritat a què els tècnics de l’administració municipal siguin els que comandin la gestió.

Bé, si les actuacions continuen en aquesta línia no hem de tardar gaire a veure la ciutat girada com un mitjó. Diverses són les accions possibles sense fer un rellevant cost econòmic i catorze regidors/es a plena dedicació, amb imaginació, sentit comú i estabilitat de criteris és una bona tripulació per portar la nau a bon port.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :