Cròniques del ple

27

09

2014

La trampa del Ple dedicat a la Consulta

Per Sebastià Ribes i Garolera

Cròniques del ple

Un Ple Extraordinari on es coneixia d’antuvi el desenllaç i, com quan t’han explicat el final de la novel·la, ja no hi havia cap motiu argumental per assistir-hi. Tanmateix estava ple de gom a gom perquè era una sessió per la història, una espècie d’exemplar únic. Poques vegades una resolució del nostre consistori ha estat tan lligada als afers del país i alhora tan políticament decisòria en el perfil de la ciutat.

La moció presentada des de l’oposició, sense el PP, és similar a les defensades a tots els consistoris de Catalunya per a definir l’actitud de cada govern local davant l’eminent convocatòria de la consulta el proper dia 9 i el seu suport al president, al govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya.

Comença la presentació i defensa de la moció el portaveu de CiU, Carles Rossinyol, explica tots els antecedents actuals i històrics que justifiquen la proposta d’acord. L’exposició de tant exhaustiva es fa tediosa, carregada de raons però amb olor a revellit.

Qui contextualitza el moment és la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell i única veu femenina. Amb una exposició referenciada en els fets actuals, recorda com fa sis mesos es va aprovar una moció similar proposada per cinc dels sis grups municipals. “Avui, però, som només quatre els grups volem donar suport, reforçar, el decret de la convocatòria que previsiblement signarà demà el president Mas”. I afegeix: “Tanmateix, no ens enganyem, la convocatòria, amb tota la seva escenografia, és tan sols una escena més d’un drama ja anunciat: el PP, amb la benedicció del PSOE, voldrà impedir que votem, voldran evitar la lliure expressió de la ciutadania; ho han dit per activa i per passiva, i han llençat tot tipus d’advertències, i d’amenaces”.

El portaveu d’ICV, Carles Marlés, de forma clara i àgil, també es refereix als fets actuals per a justificar l’adhesió del seu grup a la moció. “...amb independència del grau de convicció amb que es visquin aquests moments, és evident que el nostre Parlament s’ha pronunciat amb claredat, per l’exercici del dret a decidir; és evident que també una part molt important del poble de Catalunya s’ha pronunciat també en aquest sentit, i en repetides ocasions, i per aquest motiu, entenem que l’Ajuntament de Sabadell ha d’estar al costat dels seus conciutadans, del seu Parlament, i del seu President ”.

Sorprenentment, davant d’una moció d’aquesta transcendència, no és la portaveu d’EUiA qui intervé sinó en Juan M. Mena. De forma concisa defensa el dret a decidir des d’una òptica federal i esmenta les forces polítiques, presents a l’estat que en són defensores. I continua: “l’autèntic problema, és el govern del PP, un govern que té al·lèrgia a la democràcia, i ho expressa no només vetant el dret a decidir, sinó també impedint l’exercici d’altres drets socials i laborals ”.

És el torn del portaveu del PP. La sala passa d’un silenci respectuós a un silenci expectant. Fugint d’estudi, Esteban Gesa intenta refredar el caràcter extraordinari del Ple, es solidaritza amb les víctimes del recent brot de legionel·la i demana explicacions pel comportament del govern municipal. Seguidament agraeix al PSC no ser un proponent de la moció però li retreu que ho faci en altres ajuntaments. Després carrega contra el president Mas i recorda com les competències pel referèndum van ser rebutjades pel 85% del Congrés dels Diputats. I segueix, ara en castellà, en la defensa de la unitat d’Espanya, crítica el comportament del PSOE i ridiculitza els canvis de plantejament del PSC.

A l’acabar, els remors i algun crit obliguen l’alcalde a demanar respecte per les opinions del regidors en defensa del dret a expressar-se lliurament. Seguidament intervé el portaveu del PSC, Ramon Burgués, el qual fa un retrat de la situació econòmica i afegeix que a tot això s’hi suma la insatisfacció d’una part de la població catalana vers la relació entre Catalunya i Espanya. Defensa la reforma constitucional i alhora explicita els dubtes del seu partit sobre el procés i la moció presentada, per això, diu, ens abstindrem. Es confirma, la moció serà aprovada!

Al darrere hi intervé l’alcalde que amb altres paraules, de forma eloqüent, afegeix els greuges a la cultura i a la llengua, completa l’exposició del seu portaveu i referma la intencionalitat socialista de què la moció s’aprovi en defensa del dret a decidir.

A la rèplica tots els grups proposants es dirigeixen al PP. El Carles Rossinyol contesta els arguments dels populars amb una dispersió d’idees, opinions i fets inconnexes que no permeten seguir fluidament la seva exposició. Després agraeix l’abstenció socialista perquè això permet a Sabadell sumar-se als quasi 800 municipis que donen suport a la consulta.

La portaveu de l’Entesa per Sabadell, recorda al PP que la demanda de votar és un clam al carrer per damunt dels partits. Denúncia l’atreviment del PP en equiparar aquesta demanda majoritària i popular amb el nazisme i el feixisme per tal de confondre a la gent i banalitzar la memòria popular. Més endavant sintetitza que les postures del PP i PSC són prou conegudes i tot plegat no resta importància a la ratificació del consistori a favor del dret a decidir.

El portaveu d’ICV es mostra preocupat per la intencionalitat del PP de fer una defensa a capa i espasa de la unitat d’Espanya. No s’adonen, diu, que amb aquesta estratègia son els màxims generadors d’opinions independentistes. Al acabar destaca que la Constitució té punts obsolets, perquè té 36 anys, prové d’una època en la qual no existien telèfons mòbils i avui hi ha molta més gent viva que no va votar-la que tot el contrari.

Juan M. Mena, després de contestar al PP, és l’únic que es dirigeix al portaveu del PSC. L’únic canvi efectiu avui a la Constitució, diu, seria incorporar el dret a l’autodeterminació. Es pot fer en 48 hores, afirma, hi ha precedents però no hi ha voluntat política del Sr. Rajoy i ni del Sr. Sánchez, que són el mateixos interessos amb diferent cara.

Esteban Gesa, sense arguments polítics, per sustentar les seves tesis d’una actuació antidemocràtica per part dels partits convocants pregunta: què faran si el Tribunal Constitucional declara il·legal la Llei de Consultes. Així doncs, no baixa l’escut legal per a res i com qui ha descobert la sopa d’all diu que en democràcia per canviar les lleis s’han d’obtenir majories. Però omet un petit detall... cal poder votar.

El portaveu socialista, no afegeix res de nou, torna a esmentar els seus dubtes en la legalitat de la consulta i repeteix que avui, gràcies a ells, molts municipis a Catalunya podran aprovar aquesta moció.

En el moment de procedir a la votació CiU, a l’empara del Reglament Orgànic Municipal, demana que sigui nominal. Tal com es preveia, la moció queda aprovada pels 11 vots a favor i les 10 abstencions dels regidors/res del PSC presents. I a l’uníson els clams d’independència ressonen com mai a la sala de plens.

POST DATA: Quan després del Ple són convocats els Ajuntaments de Catalunya al Palau de la Generalitat per a lliurar totes les adhesions aprovades, podem constatar la quantitat de fum amb què estaven carregades les paraules de l’alcalde en la seva intervenció en defensa de la idiosincràsia de Catalunya i la lleugeresa amb que cedeix la vara de la ciutat.

Els criteris de partit s’anteposen a la rellevància d’una moció aprovada pel Consistori i la ciutat no és representada pel seu ALCALDE, president del Ple i portaveu de Sabadell, ni per cap dels tres tinents d’alcalde del govern municipal, els únics que el poden representar en absència d’aquest.

Controvertint la tan esmentada legalitat l’alcalde permet que en un fet històric, com hem convingut a l’inici d’aquesta crònica, representi a la ciutat el Carles Rossinyol, que només és això, simplement el portaveu de CiU, el representant d’una part de la ciutadania sabadellenca.

Senyor Juan Carlos Sánchez, fins ara l’he considerat el meu alcalde tot i les profundes divergències polítiques que ens separen. Avui ha deixat de ser-ho, perquè ha demostrat ser un encastat més a les institucions, una persona que fa prevaldre les consignes de partit per damunt dels atributs democràtics del càrrec institucional que ostenta.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :