Cròniques del ple

2

09

2014

Ple de setembre: Entesa a vessar

Per Sebastià Ribes i Garolera

Cròniques del ple

EL PREU DE SER AJUNTAMENT DEUTOR

Si ens miréssim el ple a vol d’ocell i ens imaginéssim a cada grup municipal damunt d’un veler amb tants canons com càrrecs electes, no tardaríem a adonar-nos de qui va dominar i mantenir a ratlla les canonades del govern municipal durant les quatre hores del Ple. Cal dir que l’artilleria del govern, a banda dels tres canons inutilitzats, mostra un desgast que ja ratlla l’apatia. Però el fet és que la majoria de l’oposició o duia la pólvora mullada, per la ressaca estival, o no volia danyar els seus possibles aliats en els afers econòmics.

Només un grup es va significar per disparar més sovint i amb més intensitat a pesar de disposar només de dos canons. Alhora, va ser capaç de convèncer i unificar l’opinió de tota l’esquadra a l’entorn d’un tema relacionat amb una ordre d’enderroc, presumiblement improcedent, signada per l’home sense paraula (Tornem-hi?!), quan ostentava les “incompetències” d’urbanisme. Bé, però no avancem esdeveniments.

Comença el Ple. El primer tema significatiu és aprovar per sisena vegada la modificació del pressupost del 2013 per no disposar el govern del corresponent a l’any en curs. El ponent, Josep Ayuso, fa una lectura de la proposta tant convencional i despolititzada que ni estimula els micròfons, els quals a mitja veu s’esforcen perquè des del públic siguin incomprensibles els mots de l’home sense paraula.

La portaveu d’EUiA, Maria Sol Martínez, sense nova munició, utilitza la pólvora de fogueig que sempre porta damunt, suficient per fer soroll, però sense cap concreció nova respecte la proposta. La sorpresa, però, arriba dels canons d’ICV els quals fan una petita descàrrega que cau arran del propi vaixell i queden muts. No voldríem pensar-ho, però sembla que sense l’exregidora Carmen Garcia ICV ha perdut intensitat de foc.

La portaveu de l’Entesa per Sabadell, dispara amb dades no facilitades pel ponent: el crèdit subscrit el 2012, a instància del PP, de 22 milions per pagar factures pendents ha estat amb un interès escandalós del 5,9% quan la banca obté el diner al 1% i durant aquest període només s’han pagat els interessos. La Virgínia Domínguez afegeix que rebaixar-los ara és positiu, però lamenta desconèixer el nou l’interès que s’aplicarà.

El portaveu del PP, aixeca l’escut protector, el govern no obligava, diu, ha estat l’Ajuntament qui s’hi va acollir. CiU dirigeix el tret cap una altra banda quan exposa la possibilitat de negociar directament amb la banca i aconseguir crèdit a més baix interès.

A partir d’aquí ja només dispara Entesa i CiU. El Josep Ayuso es justifica amb l’afirmació que el crèdit era per a tots els ajuntaments. La Virgínia Domínguez puntualitza que només era pels ajuntaments deutors, els que han administrat malament. CiU insisteix en la seva proposta de finançament directe i el ponent Josep Ayuso, sense foguerada, repeteix els arguments. A pesar de tot, la modificació, és acceptada pels vots del PSC i del PP i l’abstenció de la resta.

UN COMPTE GENERAL TACAT

El punt següent, també és econòmic. Cal aprovar el Compte General del 2013. El grau d’intervenció de cada grup és molt similar al punt anterior. EUiA amb un colorit fogueig. ICV llança un projectil de curta volada.

La portaveu de l’Entesa dispara amb un “no acord” que crida l’atenció de tota la mesa de la presidència. Las justificacions de la Virgínia Domínguez són contundents i se segueixen amb atenció: és l’exercici relacionat amb el cas Mercuri i rebutjat pel ple l’any 2012; aprovat el maig següent amb l’ajut de CiU perquè se suposava que l’alcalde podria navegar sol; conté el pla d’ajust econòmic i de serveis seguint les directrius de Rajoy; no inclou cap novetat ni aporta informació respecte el compliment d’objectius. I posa exemples que esclaten pel seu pes.

Per segona vegada, després de la intervenció de CiU, els trets tornen a ser entre la portaveu de l’Entesa i el ponent, l’home sense paraula. La resta de grups no tenen esma per dedicar-hi més munició. Finalment, amb el vot en contra de l’Entesa, per l’abstenció d’ICV, EUiA, CiU i PP s’aproven els comptes del 2013.

EL CONVENI FANTASMA

Per unanimitat, sense activar cap boca de canó, s’aprova que l’Aplec de la Salut i la Festa major de 2015 seran respectivament: l’11 de maig i el 7 de setembre.

El punt setè és acceptar ser ens col·laborador al Cercle de Turisme de la Diputació. Es defensa la proposta des de l’artiller de comerç, Carles Bosch, el qual explica la finalitat del nou servei que ha posat en marxa la Diputació. ICV, EUiA i PP, mantenen els canons freds, no llencen cap argument a favor o en contra. Només la Virgínia Domínguez i el Carles Rossinyol de CiU intervenen. La primera per a queixar-se què a l’expedient no hi ha cap documentació sobre el tema, ni tan sols la proposta de conveni, dit d’una altra manera, li han escamotejat la munició. El portaveu de CiU destaca que el servei és una mostra de les polítiques de CiU pels ajuntaments. El fet arrenca rialles entre el públic.

En la rèplica el Carles Bosch arriba a plantejar la possibilitat de poder ajudar a sufragar les despeses de la pista coberta amb l’activitat d’aquest servei.

Què diu? Veritablement n’està convençut?

El vot a favor del PSC i del PP (dos vaixells que, amb o sense Mercuri, ja fa temps marxen junts) fan possible aquesta col·laboració amb la Diputació. La resta de grups s’abstenen, tot i la intervenció favorable de CiU.

PLA GENERAL SERVIT A CONVENIÈNCIA

Ara es disposen a fer l’aprovació inicial de la Modificació del Pla General per a l’actualització dels sòls industrials. És un tema que ja es va debatre el mes de març, avui l’única novetat és resoldre les tres al·legacions presentades, de les quals només una prové de l’oposició, tramitada per l’Entesa per Sabadell. Al·legació que inicialment “es va perdre”, i va obligar a retirar aquest punt de l’ordre del dia del Ple anterior.

L’artiller del govern, Ramon Burgués, explica com es resolen les al•legacions i anuncia que es recull l’observació feta per l’Entesa. Fet que obliga a intervenir al Maties Serracant, per matisar i argumentar que a pesar de tot, la modificació encara es troba lluny de la proposta de la seva formació.

Entesa, ICV i EUiA, repeteixen les crítiques de mesos endarrere, sobre els canvis que realitza el govern en el Pla General: s’està desordenant el planejament, es perd sòl industrial, es desdibuixa el model de ciutat i es canvien les qualificacions de sòl segons els interessos privats obviant l’interès públic.

Pel que sembla el ponent disposa d’una potent ullera de llarga vista, perquè en la rèplica argumenta la prioritat d’obrir portes doncs “es veuen senyals d’activació econòmica i hem d’estar preparats”. El PP i CiU secunden la proposta, fet que complau al Ramon Burgués perquè les dues formacions, diu, han entès la política del govern municipal.

Ei! Trampa. És tot el contrari, ha estat el PSC qui d’uns anys ençà ha virat directament cap a les polítiques desreguladores del PP i CiU amb l’abandó polític de gestionar el bé col·lectiu com un valor públic i al fer-ho ha eixamplat el pas a les quilles dels bucs privats.

A pesar de l’oposició de l’Entesa, ICV i EUiA, la modificació del Pla seguirà inexorablement el seu curs arrossegat pel PSC, PP, CiU i l’abstenció del regidor no adscrit.

FESTA MAJOR SENSE PLA DE PROTECCIÓ CIVIL

Unanimitat és el resultat que obté la Marta Farrés després d’argumentar perquè es consideren d’especial interès les obres per a la construcció d’un ascensor en el centre d’usuaris disminuïts psíquics gestionat per la Fundació Privada Atendis. L’acord permetrà que la instal·lació quedi exempta de la taxa de la llicència d’obres i gaudeixi d’una bonificació del 95% de l’impost de construccions.

Segurament el dictamen següent hauria seguit el mateix camí a no ser per una única intervenció... de l’Entesa. Es demana el vistiplau del Ple al Pla Municipal de Protecció Civil que ha de regir durant la Festa Major.

Compte! Comença d’aquí a tres dies.

Després de la intervenció formal del Ramon Burgués, el Maties Serracant de l’Entesa li fa observar que el tràmit ha estat massa ajustat en el temps, doncs avui es porta a Ple perquè no hi ha hagut al·legacions. Cas contrari, diu, els terminis per a la resolució no farien possible disposar d’aquest pla durant la Festa Major. També es pregunta per què no hi ha l’informe de la Comissió Local de Protecció Civil i posa en dubte la disponibilitat legal del Pla per la presumible dificultat de ser homologat, en tres dies, per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

L’artificier del PSC no s’esperava aquestes andanades i mentre replica posa en evidència com el govern només gasta la pólvora en salves. Explica que la Comissió de Protecció Civil, avui, no està constituïda. (Com? Però si és preceptiu per a una ciutat com Sabadell).

Si no hi ha Comissió, diu, no cal informe i es queda així d’ample. Sobre les altres dues reflexions de l’Entesa, ja no sap què contestar i utilitza el recurs propi dels polítics que no saben què es porten entre mans, “confio plenament en els serveis tècnics de l’Ajuntament.” Amb això dóna a entendre que el Pla serà homologat per la Comissió Civil de Catalunya abans de la Festa Major. Però el Maties Serracant li replica que ho veu molt difícil perquè l’esmentada comissió només es reuneix quatre cops l’any. (Tocat i enfonsat)

El Pla rep els vots a favor de tothom excepte l’abstenció de l’Entesa.

UN ESTALVI FOSC

Ara toca aprovar o no, dos expedients del departament d’Espai Públic. El primer busca realitzar l’estalvi energètic a dotze equipaments finançant les inversions necessàries amb els guanys de l’estalvi i amb la possibilitat de revertir uns romanents a l’Ajuntament. Tot i ser una bona proposta la seva gestió ens revela l’estat de la “maquinària” municipal.

Des del PSC en Cristian Sánchez, regidor d’Espai Públic, dóna el tret de sortida. Ens explica com s’ha elaborat la proposta i esmenta els dotze equipaments sobre els quals s’intervindrà. Matisa, la viabilitat del projecte és amb la condició que el contracte quedi fixat en 10 anys per fer rentable la inversió.

En Juan M. Mena reclama aturar les externalitzacions i municipalitzar els serveis. Raons en té però, sense entrar en consideracions, utilitza la munició de sempre, Forma fàcil de ser present en el sarau i no menester l’esforç de localitzar la diana.

El vaixell d’ICV, quasi aturat, es limita a proclamar una obvietat: reduir el cost energètic és una bona proposta. La seva única objecció és el retard en la realització..

És l’Entesa per Sabadell, una vegada més, qui fa foc creuat amb el govern. En Maties Serracant comença explicitant una anomalia: en l’expedient no hi havia tota la informació que determina el Plec de Condicions. Sembla ser l’únic que se l’ha mirat. Alhora agraeix la rapidesa amb que s’ha corregit l’anomalia.

Després de constatar la bondat de la proposta, posa en qüestió la capacitat de seguiment i control de la inversió des de l’administració municipal i precisament posa d’exemple el contracte per l’estalvi en l’enllumenat de l’any 2012. Es queixa del criteri de contractació perquè contempla fer-ho en un sol plec, el volum del qual exclou la possibilitat que empreses locals, de petita o mitjana dimensió, pugin accedir al contracte (Algú vetlla pels industrials de Sabadell).

Recorda com l’Entesa, l’any 2010, va portar a ple i es va aprovar per unanimitat, una moció per elaborar auditories energètiques als edificis municipals abans de finalitzar l’any 2011. Acaba amb el llançament de dues preguntes: si les auditories utilitzades són de l’any 2010, amb dades i consums de fa cinc anys, per què no s’ha fet abans la contractació? Per què es proposa més del doble d’inversió i alhora es preveuen resultats per sota de la meitat de la previsió de les auditories?

El ponent, després de constatar que ni CiU ni PP obriran foc, amb to afable i gens prepotent, replica a EUiA que el PSC no ha estat el primer en externalitzar serveis (per a navegants a la deriva: és una referència a l’època Farrés). Respecte a la desigualtat entre les auditories i la proposta, afirma que s’han de posar límits amb un certa precaució per no haver-hi referents pràctics d’una actuació com aquesta, per ser el primer ajuntament en aplicar-la.

EUiA replica immediatament les paraules del Cristian Sánchez, amb un to més dur que no les ha rebut. Es justifica remarcant que estem en una altra època i en una conjuntura econòmica que implica la recerca d’altres solucions. I el Maties Serracant insisteix en la tardança en fer coses que, segons els acords de ple, ja fa temps haurien d’estar fetes. I afegeix l’afirmació de no ser conegudes de forma clara les propostes del 2010 que s’impulsen.

En la votació l’Entesa i CiU s’abstenen, EUiA vota en contra. Així doncs, és el tàndem PSC-PP acompanyat d’ICV i el regidor no adscrit qui decideix endegar les actuacions d’estalvi. Alhora però, serà una activitat amb l’àncora al fons durant deu anys. Una despesa més de les que trobarà compromeses el nou govern municipal del proper mandat.

El segon dictamen fa referència al contracte per arrendar els equips per implementar un nou sistema de comunicacions a la Policia Municipal. L’Entesa i la resta de l’oposició no fan cap objecció, tret del PP el qual demana una actuació diligent per a resoldre els greus problemes de comunicació que suporta la Policia Municipal. Així, desprès de l’explicació, el ponent troba el vot favorable de tota l’oposició excepte d’EUiA i CiU que s’abstenen, però no sabem per què.

LA FMC QUESTIONADA ARRAN DEL CAS MERCURI

Després de dues hores de ple, un cop fet el recés, es reprèn la sessió amb la moció presentada pel PP. És una d’aquelles propostes bàsiques, carregades de lògica, perquè milloren la gestió i són acceptades per a tothom. No caldria presentar-les a un Ple, tal com fa observar el Maties Serracant de l’Entesa per Sabadell. Concretament es demana que el pagament de la zona blava i els aparcaments subterranis es pugi fer per telèfon i així evitar desplaçaments i casos d’impagats. La moció és acceptada per unanimitat.

La següent és una atrevida proposta de l’Entesa, la qual demana suspendre temporalment la participació de l’Ajuntament a la (FMC) Federació de Municipis de Catalunya fins que no quedi aclarit l’afer de les retribucions anòmales, destapat pel cas Mercuri, que afecta a 44 alcaldes i alcaldesses.

La portaveu Virginia Domínguez explica com s’han conegut els pagaments irregulars en el si de la FMC, la qual, diu, ha manifestat una reacció tímida només cessant el secretari però sense abordar una investigació a fons dels fets. Recorda que la FMC se sosté amb fons públics i posa com a exemple la presència de Sabadell, que significa per aquest organisme un ingrés fix de 84.500 euros anuals. És doncs pel descrèdit de l’entitat que el seu grup fa la proposta.

Amb aquesta moció l’Entesa provoca una reacció poques vegades vista, tots els grups municipals es manifesten rotundament contra la moció. A l’uníson, els vaixells dels grups viren de cara el grup de l’Entesa i comencen a disparar.

Obre foc amb una extensa exposició el representant d’EUiA, Juan M. Mena, el qual amb un to contingut —és una de les poques ocasions, durant el mandat, que pot atacar les posicions de l’Entesa— reclama la necessitat d’un lloc des d’on defensar el municipalisme, i més ara, davant les propostes aclaparadores pel món local desenvolupades pel PP. Cal netejar la FMC però sense tancar-la, afirma (ningú ha parlat de tancar-la). I posa exemples de casos de corrupció on els fets no han significat suspendre les institucions, sigui a la Generalitat amb el cas Pujol o el nostre Ajuntament amb l’afer Bustos.

En general uns arguments plausibles acompanyats d’uns exemples agafats amb pinces. Segueix una modesta tronada feta des d’ICV, llançada pel seu nou representant Aurelio Calvo. Amb arguments calcats d’EUiA, però de menor calibre, llança un tret fora de lloc al dir que ells balden per la fusió de les dues entitats municipalistes, FMC i ACM (Associació Catalana de Municipis), fer-ne una de nova i millorar-ne la transparència.

El PP ens il·lustra amb un tret de bengala, d’aquells que il•luminen a qui dispara, sobre la magnitud i objectius de la FMC. Una institució, diu, formada per 200 municipis associats, que representen el 91% de la població catalana, per a defensar-se davant de la Generalitat i l’Estat. Emulant la trajectòria dels seus antecessors, insisteix en la petició de diferenciar les persones de les institucions.

CiU per veu del seu representant, Antoni Font, estrena munició. Després d’apuntar al mateix blanc, diu no ser el moment de prescindir de la FMC quan l’autonomia municipal es veu amenaçada pel PP i afegeix altres reflexions: a la FMC si hi és o no si hi és, suspendre la nostra presència no té sentit ara que ja hem pagat la quota d’enguany (ens ha sortit el Sr. Esteve), en tot cas caldria qüestionar-ho en el moment d’actualitzar-la. I dos arguments més dins de l’espai de l’ètica: uns fets ocorreguts entre 2010 i 2011 no tenen que prejutjar el comportament de la FMC fins avui; al nou secretari de l’entitat, persona de prestigi, cal fer-li confiança.

Des del PSC el Ramon Burgués, intenta fer un embolcall amb trets per elevació. Justifica la postura en contra amb una defensa acèrrima a favor del municipalisme, concepció política que l’Entesa mai ha qüestionat. Defensa la feina feta per l’alcalde Salvador Esteve, president de l’ACM, i el Sr. Bustos per avançar en la confluència d’una sola organització (No passarà mai, perquè un del dos hauria de deixar la presidència... paraules de cara a la galeria). Acaba amb l’afirmació que deixar la FMC seria debilitar la capacitat de coordinació de l’Ajuntament i es faria un tort al municipalisme sinó pogués comptar amb la magnitud d’un municipi com Sabadell.

Els arguments del portaveu socialista són reforçats per la intervenció de l`artiller major, l’alcalde Juan Carlos Sánchez, abans del torn de rèplica. Insisteix en allò que fa dos anys repeteix: cal fer prevaldre la concepció jurídica de la innocència... per damunt de l’ètica política. Fa una lloança a la direcció feta pel Sr. Bustos en el sí la FMC, només comparable a l’època de l’alcalde de Girona, Joaquin Nadal, (Fuaaa!) i destaca la utilitat de l’entitat per l’Ajuntament de Sabadell i el municipalisme en general.

És evident, el vaixell de l’Entesa està tocat i la portaveu s’apressa a tapar les vies d’aigua. No ens sentim defensats per una entitat qüestionada per investigacions judicials, parlem de responsabilitats polítiques no jurídiques, afirma. No plantegem tancar la FMC, qui s’hi senti còmode pot seguir-hi, i continua, ja tenim altres institucions per a defensar els interessos locals com ara la Diputació i fins hi tot la Generalitat.

La nau de l’Entesa encanona a EUiA. Li diu que els exemples esmentats tenen trampa perquè les institucions públiques no tenen res a veure amb una entitat d’adscripció voluntària finançada amb diner públic on hi ha dubtes de la seva defensa de l’interès local. Seguidament vira cap a CiU i remarca la incoherència que a Sant Celoni, en una moció similar, han comptat amb el vot favorable de CiU i l’abstenció d’ICV-EUiA. Defensa que un vot des de Sabadell encara té més sentit per la responsabilitat implícita que tenim en el cas Mercuri. I apuntant al PSC fa observar que no es posa en qüestió el municipalisme sinó la dificultat de conèixer que ha passat des del 2004 a si de la FMC, perquè només es parla d’allò que està en via judicial, un període molt curt, i no es fa res per a clarificar la resta.

A la rèplica les intervencions s’allarguen, algunes aconsegueixen bombeta vermella, i alhora es produeixen trets creuats. Per exemple la intervenció del representant d’EUiA contra l’alcalde on assegura que l’únic mèrit del Sr. Bustos ha estat tacar a la FMC per la seva forma de fer. ICV explica que han demanat al nou secretari de la FMC la investigació dels fets. CiU torna al camp ètic quan diu que un fets ocorreguts entre 2010 i 2011 no poden donar entendre que l’entitat és corrupta, seria estendre una falsa imatge i una desconfiança que no està bé ni és justa. I el portaveu del PSC en defensa del Bustos, matisa que la direcció de la FMC és col·legiada (Com? Així la implicació jurídica dels alcaldes és més profunda del què es diu) i ens recorda que les dietes s’aplicaven amb els mateixos criteris fets des dels ajuntaments (Foc enganyós perquè la finalitat no era la mateixa).

La ponent de la moció, Virginia Domínguez, insisteix estoicament. Fins que no s’arribi als fons de la investigació judicial sobre l’afer de les dietes, diu, nosaltres no volem formar part d’aquesta organització.

A la votació, els 24 vots en contra enfonsen formalment la proposta de l’Entesa per Sabadell.

L’ENDERROC DEL DESPATX COROMINES

L’última moció de l’ordre del dia també és presentada per l’Entesa per Sabadell i fa referència al patrimoni arquitectònic. Amb la proposta de tres acords demana: elaborar un informe tècnic per determinar si s’han produït irregularitats; instar a la reconstrucció dels edificis enderrocats dins el conjunt del Despatx Coromines; i convocar una sessió informativa extraordinària amb tots els grups municipals.

La Virgínia Domínguez, amb tota l’esquadra atenta a les seves explicacions exposa els antecedents. Des de la protecció del Despatx Coromines a les gestions realitzades per l’Entesa fins cerciorar-se de les irregularitats comeses. La moció inicial constava de cinc punts, diu, on es demanava la nul·litat de les llicències, però a petició de l’alcalde dos van ser retirats a l’espera dels informes tècnics. Proposta que l’Entesa va trobar raonable, afirma, amb la reserva de presentar-los el proper mes si s’escau.

L’Alcalde intervé amb una salva per agrair la modificació i anuncia que en quinze dies ja es disposarà dels esmentats informes. A partir d’aquí el foc, des de cada grup, ja és de baixa intensitat.

EUiA també celebra l’acord i recorda la poca sensibilitat amb el patrimoni mostrada pel govern municipal. ICV destaca la prudència que significa l’acord. Diu que no es pot negar desconeixement després del reiterats advertiments de l’Entesa sobre aquest tema i destaca les responsabilitats polítiques i tècniques, perquè la propietat malgrat no poder al·legar desconeixement, ha actuat amb les corresponents llicències.

El PP demana clarificar els dubtes i es manifesta a favor de la moció a l’espera dels informes. En la mateixa direcció s’expressa el representant de CiU i explica com la modificació de la moció els hi ha fet canviar el seu vot.

El portaveu del PSC comenta com ara el contingut de la moció s’ajusta més a les finalitats del Ple, altra cosa seria intervenir en un procediment de caràcter administratiu. Anuncia una pròxima reunió informativa per a clarificar les gestió d’aquestes llicències i anuncia el vot a favor.

La portaveu de l’Entesa per Sabadell agraeix el posicionament a favor de tots els grups. Afegeix que són conscients de les conseqüències econòmiques, en cas de confirmar-se les irregularitats, i per això malden per estar-ne ben segurs.

Així la moció és aprovada per unanimitat o sigui amb el vot favorable del 26 càrrecs electes presents al ple. Amb el canvi de vent el vaixell de l’Entesa es refà i surt del Ple amb les veles ben turgents.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :