Cròniques del ple

1

04

2014

Ple d’abril: del drama a la tragèdia

Per Sebastià Ribes i Garolera

Cròniques del ple

EL SÍNDIC DE LA CONXORXA

Són les sis de la tarda, comença el Ple amb un escenari excepcional. A banda i banda, com sempre, govern i oposició. Entremig, alineats a la banda del govern, els tres síndics i tres síndiques de greuges d’altres poblacions que acompanyen a qui fa de síndic a Sabadell durant la lectura del seu informe anual, els quals donen un aire de rigor institucional.

Entre el públic l’ambient és un altre. Hi ha el col·lectiu d’afectats pels acomiadaments de Vimusa que exhibeix unes ostentoses frases, la cal·ligrafia de les quals dóna a entendre que entre les persones afectades hi ha tècnics, i els representants de la Plataforma Soterrament Ara, tan habituals com els mitjans de comunicació o el grupet dels càrrecs de confiança. En el govern persisteix el misteriós desplaçament del Joan Manau, cap a l’esquerra del seu grup, ja observat en el Ple anterior.

Vist això m’envaeixen dues reflexions: si tal com va dir el president Jordi Pujol “el protocol és la posta en escena del poder” suposo que el fet d’estar tots els síndics “tocant govern”, com qui fuig de l’oposició, no vol dir res, només és un efecte protocol·lari mal resolt; a banda, al comprovar que la moció sobre el personal de Vimusa està en l’últim punt de l’ordre del dia em pregunto si aguantaran una sessió que promet acabar tard, perquè a més d’un ordre del dia carregat, s’hi afegeix de forma extraordinària la intervenció de qui cobra per fer de síndic i el donar compte per part del govern del compliment de les mocions aprovades durant l’any 2013.

Com cada any “s’il·lustríssim” llegeix el seu l’informe abans d’iniciar-se formalment el Ple. Aquesta vegada però el to és diferent a fa dos anys, quan es llençaven floretes infantils amb el Bustos a l’afirmar un i l’altre que no s’havien exercit pressions mútuament, o com l’any passat on va fer un informe amb un to equilibrat on evitava fissures que poguessin qüestionar al govern.

Ara es mostra més crític, sovint objectiva allà on abans emprava genèrics: “l’Administració ha de procurar…” ara diu “l’Ajuntament no pot…”. En el seu conjunt del discurs llisca la sensació que és un bon síndic perquè l’Ajuntament no respon a les seves demandes. Però si recordem els seus orígens, el deute que té amb el seu mentor, tot plegat sona a lleig, a fals. Què passa?

La memòria no ens falla. Exerceix de síndic per la imposició del Bustos fins el punt que el portaveu de CiU, manifestant el sentir de la majoria de l’oposició, va demanar que no es fes una alcaldada a les portes d’unes eleccions municipals. Va ser ratificat amb els vots del PSC, del PP i la despistada d’ERC. Ara sabem que els Bustos i el Soriano feien conxorxa, així doncs és un fruit incestuós del cas Mercuri.

Davant d’això segurament se sent massa “home” Bustos i tot plegat és un intent de blanquejar els seus orígens, ara associats a un dels imputats silenciosos presents a la sala.

VIMUSA SENSE EMPARA

Sense els síndics i refeta la sala, comença formalment el Ple. Els vuit primers punts es voten per unanimitat: l’acta del ple anterior, les subvencions als espectacles de Rialles i al curs de joves cantants d’òpera, els ajuts per l’adquisició de llibres de text i com atorgar beques per l’estudi de l’anglès, el conveni amb l’entitat Obrir-se al Món, la designació dels vocals del Consell plenari de la Gent Gran i els nous nomenaments als organismes amb representació municipal.

Per majoria s’aproven els dos següents: interposar recurs davant del Tribunal Superior de Justícia perquè la Generalitat no contempla cap aportació a Sabadell en el Fons de cooperació local de Catalunya (CiU vota en contra) i el nomenament de les persones per la comissió de delimitació territorial amb Castellar (CiU s’absté).

Sembla que alguna mà negra hagi confeccionat l’ordre del dia perquè el govern perdi gradualment el suport. Durant els tres dictàmens següents el govern acaba sol i necessita una crossa per avançar. Així, la modificació de les ordenances fiscals encara compta amb l’abstenció del PP, d’ICV, l’Entesa, però la modificació del pressupost prorrogat del 2013 i el reconeixement de crèdits només surt endavant pels vots a favor del PP, la crossa del PSC.

El paquet econòmic es clou amb un dictamen on es sol·licita concertar una operació de crèdit a favor d’Habitatges Municipals, SA (VIMUSA). L’empresa municipal no s’escapa de la crisi immobiliària i el fet de no poder executar la venda dels habitatges socials realitzats la situa en una conjuntura difícil. A pesar de la quantia del crèdit, 3 milions d’euros, el govern nega una explicació al públic, doncs ningú defensa com a ponent la proposta. Cal suposar que l’oposició n’és coneixedora, més enllà d’allò exposat a l’enunciat de l’ordre del dia.

La primera intervenció, però, la del Juan M. Mena d’EUiA, no ho dóna a entendre. Fa una pinzellada genèrica sobre la crisi immobiliària on s’ha situat a VIMUSA, amb paraules força sonants que fan pressuposar el seu vot en contra. Tot el temps restant el dedica a parlar de la política de personal seguida per l’empresa, fins el punt que quan acaba l’alcalde li recorda la inclusió en l’ordre del dia d’una moció específica sobre aquest tema. Pel que sembla EUiA no ha fet el seguiment de l’evolució econòmica de l’empresa. La portaveu d‘ICV, es mostra més coneixedora de la situació quan anuncia d’entrada l’abstenció del seu grup per no agreujar el problema de VIMUSA, doncs de no aprovar-se el crèdit, diu, l’empresa municipal es col·locaria en un carreró sense sortida. Ens parla de la informació rebuda en el si del Consell d’Administració de VIMUSA, i relaciona les causes que fan imprescindible el crèdit amb la moció sobre el personal acomiadat que es debatrà posteriorment.

Tanmateix qui situa el tema en detall, com si fos el ponent del dictamen, és el Maties Serracant de l’Entesa per Sabadell. Reconeix que el canvi de context econòmic és responsable de la situació de l’empresa d’habitatges, però cal afegir-hi diu, la substitució de la Caixa Sabadell pel BBVA, els deutes de l’Ajuntament i la Generalitat amb VIMUSA, i les feines que ha fet per la ciutat i no han estat reconegudes. Fa una defensa de la utilitat de l’empresa municipal, esmenta la poca atenció que ha rebut des del govern i anuncia l’abstenció del seu grup.

CiU és breu, intervé per reiterar la seva discrepància respecte la seva gestió feta i anuncien l’abstenció per responsabilitat.

El govern continua sense aparèixer, cap integrant del PSC comenta o qüestiona les intervencions de l’oposició, els gestors de VIMUSA semblen esfumats. Això protocol·làriament impedeix una segona ronda d’intervencions i es passa a la votació.

Tots els grups de l’oposició, des del més “verbal” fins el mut, s’abstenen. Així el crèdit de VIMUSA, gestionat per un fantasma, anirà endavant. Esperem, però, que el llençol d’aquest no sigui la seva mortalla.

NOU LOCAL PER A LA JOVENTUT DE LA FARÀNDULA

Cal aprovar l’inici del procediment per a la cessió d’un local a la Joventut de la Faràndula. El Josep Ayuso, només començar la seva exposició com a ponent, des de la mesa de la presidència saluda (aixeca la mà) al Salvador Peig, president de l’entitat, i als altres membres de la junta directiva presents entre el públic de la sala.

Aquesta obsessió de l’home sense paraula per fer-se notar, des del seu nomenament com a cap de llista pel PSC local, el porta a perdre les formes, com qui està en un programa de ràdio pintoresc i sent l’impuls de saludar a la “família”, obviant on és, què representa i que a la sala s’hi troben moltes més persones mereixedores d’aquesta atenció des de la mesa, si més no per la seva presència habitual als plens i no de caràcter circumstancial o interessat com és el lògic cas de la Joventut de la Faràndula. Cal dir però, que aquest fer de “no saber estat” i devaluar la sessió del Ple, també l’hem vist més d’una vegada en alguns càrrecs electes de l’oposició.

Després de saludar-los les paraules que segueixen ja són odontològiques:”… estan entre nosaltres, en un moment en què la ciutat demostra una vegada més el seu compromís amb la cultura i amb les entitats, en aquest cas, culturals, de Sabadell; portem a aquest Ple l’aprovació inicial del procediment de cessió del local… a favor de la Joventut de la Faràndula”

La portaveu d’EUiA, Maria Sol Martínez, sense qüestionar la proposta reclama una vegada més l’existència d’un reglament de cessió de locals a les entitats. Moltes vegades s’ha sol·licitat aprovar una normativa al respecte, però el govern es resisteix a tramitar-la perquè la considera com una pèrdua de la seva capacitat de “repartir”.

Les primeres paraules del representant d’ICV, Carles Marlés, són tan efusives que semblen un intent de competir, amb l’home sense paraula, en fer la rosca als farandulers. Tanca la seva intervenció expressant el convenciment que el nou local farà un gran servei a la Joventut La Faràndula.

De la intervenció d’ICV es pot interpretar que l’entitat està en una situació precària i de cop i volta pot gaudir d’un local facilitat per l’Ajuntament. Aquest, però, no és el cas d’avui. En cap moment s’ha dit que la Joventut de la Faràndula hagi sol·licitat un local nou. Això no passa desapercebut al representant de l’Entesa per Sabadell, Maties Serracant, el qual pregunta al ponent sobre l’origen d’aquest canvi de local i per què la cessió té una durada de 25 anys, fet incoherent respecte altres cessions similars, més quan l’entitat no ha de fer-hi inversions significatives.

La postura de CiU és simple: li sembla bé, perquè millor un local ocupat que un local buit; el PP no es pronuncia, em fa pensar que segurament no coneix els orígens de l’entitat.

El Josep Ayuso fixa la vista en el president de la Joventut de la Faràndula, com si la interpel·lació sobre les preguntes fos originària d’ell, i explica que el canvi de local és conseqüència de les necessitats actuals del Teatre de la Faràndula, és a dir, és una decisió del govern municipal, no una petició de l’entitat. L’explicació sobre els 25 anys ja queda més confusa, la justifica des de la trajectòria de l’entitat, la vocació de continuïtat i de permanència a la ciutat.

Vocacions que podem fer extensibles a la majoria d’entitats de la ciutat. Si aquests són els arguments oficials, és de suposar que els veurem exposats en l’esperat reglament de cessió de locals pel gaudi de les concessions a 25 anys.

Només amb l’abstenció d’Antonio Vega, l’únic regidor del grup mut, queda aprovat l’inici del tràmit.

SABADELL I LA XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI

Seguim. Ara toca acordar la retirada de l’Ajuntament com a soci de ple dret a la Federació Europea d’Espais Naturals i Rurals Metropolitans i Periurbans i passar-se a soci observador. Simultàniament en el debat s’incorpora el dictamen següent on es proposa deixar de ser soci amb una qualitat de 35 vots i passar-se a valdre només 8 vots a la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT).

És una qüestió econòmica recalca el ponent del PSC, Lluís Monge. Entre les dues entitats s’estalviaran 2.300 euros a l’any des del departament de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes. Així de telegràfic, sense cap opinió sobre la feina o l’activitat municipal dins de les dues entitats.

Però Juan M. Mena, d’EUiA, encara utilitza menys paraules per lamentar que siguin motius econòmics i no un raonament sobre la seva utilitat allò que fa prendre la decisió. ICV s’ho ha mirat una mica més, en Carles Marlés també demana no emprar com a únic argument el factor econòmic i recorda els motius que van portar a l’adhesió de les dues entitats. Raona sobre la magnitud de Sabadell i la seva transcendència per les dues entitats i si és intranscendent, diu, cal preguntar-se si fins ara els diners han estat llençats.

Des de l’Entesa per Sabadell, Maties Serracant, destaca que des d’anys endarrere Sabadell ha estat reconeguda pel seu actiu paper sobre el rodal. Cita les actuacions i propostes fetes el 1987 i 1993 (anys anteriors als governs Bustos) i com posteriorment s’ha reforçat la Taula del Rodal amb noves entitats i fins hi tot es va proclamar “El Manifest de Sabadell” quan la XCT va organitzar una jornada sobre boscos a la ciutat. Si hi ha escassa voluntat política, diu, no és estrany el menyspreu per formar-ne part, allà on cal una mínima sensibilitat i voluntat de treballar en l’àmbit del rodal, sempre difícil. Acaba amb una defensa de la XCT i argumenta la transcendència que rebi el màxim suport de l’Ajuntament.

Ens abstindrem, diuen des de CiU, perquè no tenim prou informació per a valorar si és útil o no estar en aquestes entitats (uns altres que no han fet els deures). I raonen: si és útil el poc estalvi no mereix donar-se de baixa, argumenten, i si no és útil el millor seria donar-se de baixa totalment (brillant! Oi?). El PP no intervé, això de la defensa del territori li queda lluny. El ponent insisteix, no proposa marxar sinó reduir-ne l’aportació econòmica. Afirma que no s’ha llençat ni un euro perquè els regidors que l’han precedit “i puc dir-ho amb la boca ben gran” han tingut un paper actiu i decisiu a les dues entitats.

La boca serà gran però en aquest cas sense dents. Només cal fer el seguiment de l’activitat municipal en el si d’una de les entitats. A cap memòria de la XCT, a partir de 2005, es menciona alguna actuació decisiva per part de l’Ajuntament de Sabadell? No s’ha presentat cap ponència sobre les actuacions municipals a les reunions bianuals de l’entitat, només l’any 2012 n’hi ha una de l’ADENC sobre la seva activitat al Ripoll. La ciutat de Sabadell no està present, en el nucli actiu o com entitat observadora, en cap dels quatre grups de treball en què està organitzada la Xarxa. Ara mateix, entre els 24 municipis participants a la “2a Setmana Europea de la Custodia del Territori i 6a de la custòdia als Països Catalans”, el proper setembre, no hi ha cap aportació activa de l’Ajuntament de Sabadell. Només es pot relacionar Sabadell amb la XCT per la jornada sobre boscos de l’any 2011 esmentada pel regidor Maties Serracant.

Així la nostra ciutat, una de les rellevants de Catalunya, per deixadesa del govern municipal o perquè realment no té res per aportar, més greu encara, no és activament present en una de les entitats sobre el territori més significatives del país.

Maties Serracant i Carles Marlés tornen a reivindicar un paper dinamitzador i fer una valoració de resultats més enllà del cost econòmic. El ponent finalitza amb l’afirmació que el govern municipal seguirà mantenint el paper actiu a pesar de la retallada.

Malauradament, tal com hem vist, pel govern “paper actiu” vol dir només pagar regularment les quotes, fet que ja li permet sortir a la llista d’entitats associades i vendre la presumible bona imatge. Tal com dèiem, des de Sabadell, diners llençats. Les retallades s’aproven amb els vots en contra d’ICV i les abstencions de l’Entesa, EUiA, CiU i PP respecte la FEDENATUR, i els vots en contra d’ICV i Entesa respecta la XCT amb les abstencions de CiU, PP i EUiA.

VOTAR CONTRA ALLÒ QUE ÉS OBVI

S’ha fet el recés, es reprèn el Ple però el Bustos no es reincorpora. Per segon any consecutiu es dóna compte del grau de compliment de les mocions aprovades l’any 2013. Si als grups municipals se’ls hi fa difícil escollir els temes més rellevants en el transcurs d’un any i valorar l’actuació del govern, seguir-ho des del públic és ja impossible. La conclusió més clara és que tots els grups destaquen l’incompliment vers les tres mocions relacionades amb el cas Mercuri. Això força la intervenció de l’alcalde Juan Carlos Sánchez i una vegada més tenim ocasió de veure com un polític es val de la doctrina jurídica (presumpció d’innocència) per eludir acusacions greus de caràcter polític.

La primera moció ve de la mà del PP on el seu portaveu, Esteban Gesa, reclama el compliment del Principi de Legalitat en la cessió del padró municipal. Proposta inútil i absurda perquè l’Ajuntament està de facto obligat a complir la legalitat, però així emfatitzen el seu rebuig a la consulta del 9 de novembre en base d’una falsedat recollida en l’exposició de motius, fet que el posa en contra de la majoria de grups:

../.. Atès que el Govern de la Generalitat pretén realitzar una consulta il·legal, sense competència atribuïda per l’Estat democràtic de dret Espanyol, el pròxim mes de novembre per decidir el futur d’Espanya…/.. És per això que formulem al Ple Municipal el següent acord:
- Que l’Ajuntament de Sabadell compleixi les lleis vigents en matèria de cessió de dades del Padró Municipal a altres administracions, d’acord el principi de legalitat i, en particular, la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter personal.

En nom d’EUiA, Juan M. Mena, exigeix al PP que s’apliqui el compliment de la legalitat i respecti la Constitució. Demana que no amagui el pronunciament del Constitucional quan diu que el dret a decidir cap a la Constitució. Fer-ho, diu, posa en evidència l’interès del PP en provocar el debat sobre la consulta perquè així sostreu la polèmica respecte les demandes socials. La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, explica que al PP li cou la moció del mes anterior en la qual es va quedar sol i avui busca la complicitat del PSC fent-lo votar el contrari.

Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, recomana al PP que no pateixin perquè ni aquest alcalde ni aquest govern faran res contra la legalitat. I afegeix, potser (quan arribi el moment) el què caldrà serà una moció per reclamar la legalitat.

En Jordi Font, de CiU, amb una extensa intervenció argumenta l’absurditat de la moció. El tema de fons, explicita, és la possibilitat de la llei de consultes que s’està gestant en el Parlament. Només de pensar que els catalans poden ser consultats treu la son al PP. Avisa i justifica al PSC que si aproven la moció estan acceptant també l’exposició de motius.

El portaveu del govern, Ramon Burgués, remarca que la moció només parla de legalitat, però està atrapat en el dol i vol. No vol permetre que el PP l’acusi de no voler complir la legalitat però alhora sap que la consulta no es planteja des de la il·legalitat, tal com afirma l’exposició de motius. Això el porta a dir: dins de la legalitat, afirmo rotundament que deixarem el padró per realitzar la consulta.

L’alcalde, abans de tancar el debat el portaveu del PP, confirma les paraules del Ramon Burgués i recorda que el President de la Generalitat sempre ha manifestat que la consulta es convocaria dins del marc legal.

Per això encara es fa més contradictòria l’actitud final del PSC, el qual, quan es sotmet la proposició a votació, no dubta en emprar la seva cara PSOE per votar a favor del PP. La resta de grups, per imperatiu d’una falsedat del PP voten contra una obvietat.

1 - EL CAS MERCURI DESTAPA LES OBRES DE CA N’ALZINA

I arribem a la tragèdia política: la moció de l’Entesa per Sabadell on es demana anular la tramitació del Pla Especial de Ca n’Alzina.

Arran del cas Mercuri se sap de l’abocament il·legal de terres a la zona coneguda com a Can Xupa, on va intentar fer de pantalla una empresa administrada per una filla del Jordi Soriano, aleshores regidor del PP i un dels principals protagonistes de l’afer Mercuri.

A l’investigar, l’Entesa per Sabadell troba que els abocaments beneficien una de les finques de Ca n’Alzina, situada en una zona protegida d’alt valor agrari on s’han fet obres d’envergadura il·legals: ampliació de la masia, piscina, coberts, pistes cobertes d’equitació per a competició, urbanització d’espais, xarxa d’evacuació d’aigües residuals, pous, etc.

Com és possible que l’empresari de Ca n’Alzina faci una inversió tan enorme sense tenir garanties? I aquí neix la sospita. Algú, relacionat amb el cas Mercuri, li va assegurar que no tindria cap problema. Afirmació plausible en una època de prepotència del govern municipal.

Possiblement la intenció era aquesta “not problem”, perquè l’activitat va ser denunciada més d’una vegada per la policia municipal però el govern municipal no va tramitar cap sanció, ni va ordenar mai una aturada o enderroc de les obres. Ans tot el contrari, posà en marxa l’elaboració d’un Pla Especial amb el qual quedarien normalitzades les actuacions fetes.

Abans del Ple, l’Entesa ha denunciat els fets i ha posat a disposició de la fiscalia tota la informació obtinguda. Això ha provocat un “rifirrafe” mediàtic amb el govern, el qual l’ha tractat d’irresponsable. La moció d’avui és un intent més per aturar tots aquests despropòsits i treure a la llum els fets.

La sala continua plena i ocupada pel personal de Vimusa a l’espera del debat de l’última moció, relacionada amb els seus acomiadaments. L’alcalde dóna la paraula al Maties Serracant per exposar la moció. Assegut al costat de l’alcalde, el Josep Ayuso, l’home sense paraula, repassa els papers que té a les mans.

El regidor de l’Entesa exposa el fets, ens diu que fa deu anys s’estan fent actuacions il·legals, però la part més activa s’ha donat entre 2005 i 2010. Els serveis municipals en tenen coneixement, però no s’ha tramitat cap expedient sancionador. S’ha vulnerat la legalitat i l’obligació de l’executiu d’actuar amb diligència davant d’irregularitats. Per què aquesta inhibició d’actuació de l’administració?, es pregunta. Detalla com d’ençà de l’aparició del cas Mercuri s’accelera la concreció del Pla Especial el qual, diu, no es pot aprovar perquè pretén regularitzar actuacions fetes contra la normativa de l’àmbit del rodal.

El Josep Ayuso, capficat amb el repàs dels apunts, ni una sola vegada ha aixecat el cap per mostrar que escolta al ponent. Intervenen la resta de grups, les seves exposicions són senzilles, a favor de la moció defensen la transparència en la informació i accepten que les actuacions fetes son contra la legalitat vigent, però es nota que la complexitat del tema o la magnitud de la informació els té descol·locats.

Des de la mesa de la presidència, qui escolta amb atenció és l’alcalde. L’home sense paraula, primer amb un dit, després amb la mà i seguidament amb el puny s’aguanta el cap sense treure els ulls dels apunts. Està clar, la processó li va per dins.

Una vegada més, com qui veu les boires negres per damunt de la Mola, la intervenció del PP és el preludi del què farà i dirà el PSC. La regidora del grup fa un repàs dels expedients oberts i justifica les possibles irregularitats! Considera que poden ser regulades en el curs de l’aprovació del Pla Especial. Per l’argumentari carregat de detalls queda clar que han rebut assessorament directe del PSC. El PP, però, fa una lleugera crítica al govern, per fer les coses malament, i així justifiquen el vot d’abstenció. Són els perfectes “home de palla” perquè com tothom sap, l’abstenció permetrà al govern rebutjar la moció. CiU fa una intervenció curta amb una filosofia similar a la del PP però estan dolguts perquè el govern no ha comptat amb ells. Votaran a favor de la moció.

Ha arribat el moment del govern, l’alcalde dóna la paraula al Josep Ayuso. L’home sense paraula fa picar verticalment els papers sobre la taula i com qui finalment es decideix a llançar-se al buit, comença la intervenció memoritzada.

Ens explica com la llei obliga a tramitar els plans promoguts pels privats. Que no es va trobar cap motiu que tècnicament justifiqués la suspensió perquè des del Pla es pot determinar si les actuacions fetes a Ca n’Alzina poden ser o no legalitzades, si necessiten mesures correctores o s’ha de produir l’enderroc d’allò que no compleix normativa. Els mateixos arguments del PP amb mots diferents.

Sobre la part més dolorosa, diu que els expedients de disciplina estan en vigor perquè no caduquen i en la fase actual del tràmit del Pla estan a l’espera de diversos informes sectorials dels departaments de la Generalitat. Afirma disposar d’un informe dels serveis jurídics on es confirma la legalitat de tramitar el Pla Especial.

Fuig per la tangent perquè la legalitat ningú l’ha posada en dubte. Acaba amb un intent d’eludir les responsabilitats polítiques a l’afirmar que els professionals del departament d’urbanisme estan fora de tot dubte. Tant com insinuar que les responsabilitats, d’haver-n’hi, serien tècniques.

A partir d’aquí el debat se situa entre el Josep Ayuso i el ponent. El silenci domina la sala com si només fossin presents els dos regidors. El Maties Serracant, respectuós però amb un deix de fermesa, concreta la magnitud dels fets i apel·la a l’exemplaritat del consistori: “Gràcies per recordar-nos la llei d’Urbanisme, que òbviament ens hem llegit, però la llei diu que si el govern no és diligent en la fase d’aprovació o denegació actua el silenci administratiu, per això volem posar llum perquè no estem parlant d’unes infraccions menors, sinó de la pràctica urbanització d’un àmbit classificat com a no urbanitzable. No estem parlant de quatre camions de terres, parlem de 45.000 m3, de dies, de setmanes, de vintenes, de trentenes de camions, cada dia, entrant en un àmbit, amb coneixement d’aquesta administració municipal, sense que aquí ningú aturés una activitat que era coneguda, sobre la qual no hi havia llicència, i sobre la qual aquest Pla Especial no en fa ni menció”.

Les paraules del representant de l’Entesa cauen com una galleda d’aigua freda damunt del govern. L’acostumada impassibilitat facial de l’alcalde s’altera, l’home sense paraula ja no sap per on mirar els papers. El Maties Serracant continua: “… aquest Consistori no es pot permetre fer veure que aquí no ha passat res,… que durant 10 anys s’han construït tots aquests equipaments que hem dit… i s’han iniciat expedients sancionadors que no s’han tramitat; perquè? Quin exemple estem donant de la voluntat d’aquest Consistori, d’aquesta administració municipal, de vetllar pel compliment de la legalitat, d’un urbanisme, d’una llei? Quin exemple donarem si després d’haver fet el que han volgut, resulta que a més els hi modifiquem la llei, els hi modifiquem el Pla, i adaptem el sòl no urbanitzable perquè aquesta activitat es pugui continuar realitzant?…”

A pesar de la rotunditat en la intervenció obre una porta al govern quan acaba: “Voldríem pensar, doncs, que això que ha passat, …no té res a veure amb el cas Mercuri, …voldríem pensar-ho, però, necessitem informació, necessitem respostes a les preguntes que hem fet. No podran tenir la nostra connivència en tramitar un Pla Especial com aquest … i per això portem, per responsabilitat, avui, aquesta moció al Ple.”

Josep Ayuso, abans de replicar es grata el cap,… reconeix que han passat coses a Ca n’Alzina, per això hi ha sis expedients en marxa, remarca. “Dir que no s’ha fet res és faltar a la veritat”, i amb un lleuger gest amb la mà, com qui agafa l’últim alè afegeix: “Avui s’ha procedit a precintar les instal·lacions” Es mira l’alcalde i aquest, que esperava el cop d’aire, fa un doble assentiment amb el cap.

L’Entesa i la resta de l’oposició es mostra sorpresa. L’home sense paraula respira, el nou oxigen el fa sentir valent, fins el punt de dir: “una altra resposta és el Pla Especial el qual ens permet fer aflorar tot el que hi ha… i el que no sigui legalitzable s’haurà d’enderrocar, al govern no li tremolarà el pols a l’hora de fer-ho”

El Maties Serracant remarca la subtilesa d’anunciar ara el precinte de les obres, però agraeix el fet de dir-ho públicament, quan a la informativa el mateix Josep Ayuso havia comentat que l’Ajuntament no té potestat per aturar una obra. Amb el cap l’home sense paraula ho nega, però el regidor de l’Entesa li recorda que està a l’acta.

Finalment la moció no s’aprova pels vots en contra del PSC i les dues abstencions del PP. Aquesta és l’exemplaritat de la majoria del consistori i el botó de mostra sobre la política general que estem patint: un bipartidisme on s’amaguen les vergonyes uns als altres i només es vetlla pels col·lectius més acabalats.

2-EL CAS MERCURI DESTAPA LES OBRES DE CA N’ALZINA Tot i perdre la moció, que hem explicat a l’apunt anterior, l’esforç d’investigació i denúncia de l’Entesa no ha tardat a donar resultats:
- 01/04/2014 – Efectivament, es va fer el precinte de les obres i de la maquinària. Tanmateix el que no va explicar el Josep Ayuso és que l’actuació va ser molt parcial sobre noves actuacions, i inexplicablement 19 dies després de signar-se el decret d’urgència, just quan acabaren les activitats programades d’un campionat internacional a Ca n’Alzina.
- 09/04/2014 – Cinc dies després del Ple, Josep Ayuso deixa les responsabilitats d’urbanisme. Deixa allò que cap aspirant a alcalde lliuraria, la cartera més rellevant després de l’alcaldia. Però aquest és un departament que el supera i la nefasta gestió urbanística a Ca n’Alzina podria enterbolir la imatge de qui somia governar la ciutat.
- 16/06/2014 – S’aixeca la suspensió de la tramitació de l’expedient de legalitat urbanística i en conseqüència es reactiven els expedients de disciplina urbanística, realitzats i aturats els anys 2005, 2007, 2009 i 2010.
- 22/07/2014 – El govern municipal exigeix la retirada de les terres abocades sense llicència a Can Xupa i a Ca n’Alzina publicant els decrets de notificació al BOPB davant la impossibilitat de fer-ho als diversos propietaris i a l’empresa promotora propietat de la família de l’exregidor del PP, Jordi Soriano.

GESTIÓ SANITÀRIA MÉS TRANSPARENT

Després de debatre sobre Ca n’Alzina, les intervencions sobre la següent moció semblen banals. Tanmateix el tema és transcendent perquè la Coordinadora per la Defensa de la Sanitat Pública, amb set propostes, demana posar a l’abast de tothom diversa informació sobre la gestió del Consorci Sanitari Parc Taulí. La proposta ha estat formalitzada al Ple per l’Entesa per Sabadell, ICV i EUiA i el rerefons és aconseguir més transparència i facilitar l’accés a la informació sobre la gestió d’un ens públic. Tothom està d’acord en aconseguir més transparència, però el debat es centra en si la informació que es demana ja està o no publicada entre les webs de diferents organismes. Entesa i ICV diuen haver fet recerca i amb molta dificultat han trobat alguns dels documents a la xarxa. EUiA explica que el seu grup parlamentari ha fet una petició, similar als continguts de la moció, al govern de la Generalitat.

L’Entesa hi afegeix que, a banda de conèixer millor la gestió del servei, la informació pot ser molt útil per avaluar la manera de tornar a un model de gestió pública rigorosa, l’únic que pot garantir que tots els recursos es destinen a sanitat.

La mateixa moció el PSC l’ha votada a favor a Badia i Cerdanyola. El grup del govern, però, assegura que quasi totes les dades es poden trobar a la xarxa i la seva proposta és requerir que la informació es faci més assequible concentrant-la en una pàgina web del Taulí. La tesi del PP va per un altre camí. L’actual derivació de serveis sanitaris a clíniques privades funciona (millora el servei sanitari vol dir) només ens falta que la Generalitat no faci retallades. Ep! La moció va d’un altre tema…!

CiU recupera el debat quan comenta que la informació és a les webs i no cal duplicar esforços. Així, una vegada més, la proposta de la Coordinadora només compta amb el suport de l’Entesa, ICV i EUiA. Els tres grossos PSC, CiU i PP, amb arguments diferents, han protagonitzat la mateixa fotografia, votar en contra.

El suggeriment fet pel PSC era força raonable però la moció, proposada per la Coordinadora no es podia canviar. Això fa pensar que els grups haurien d’acceptar aquestes mocions externes amb una certa capacitat de negociació o demanar fer-les amb suficient temps perquè qui la proposi pugui negociar-la directament amb els grups municipals. Així no es facilitarien excuses i la fotografia seria ben nítida.

Que la proposta del PSC sigui assenyada no detreu de pensar que ha estat conseqüent amb el seu rebuig a tot allò que ve de la Coordinadora. Doncs la seva diferència d’opinió es sustentava en una millora tècnica, no un argument polític. Si fos mínimament sensible respecte aquest col·lectiu, amb una abstenció hauria estat suficient i la moció només hauria estat rebutjada per un vot.

SAGNANT VIMUSA

Finalment ha arribat l’hora de parlar de la tragèdia laboral de Vimusa. Les persones acomiadades han estat presents durant les cinc hores de la sessió per veure en primera persona com el consistori tractava el seu cas. Conjuntament, els tres grups municipals l’Entesa, ICV i EUiA, han presentat una moció on es demana la seva readmissió i es reclama allò obvi en la gestió de tota empresa: un pla de viabilitat i alhora reorientar l’activitat de Vimusa.

El mes passat la presidència i la gerència de l’empresa van decidir els acomiadaments (una desvinculació de plantilla en diuen ells) sense sotmetre-la a consideració del Consell d’Administració on hi són representats tots els grups municipals. Els acomiadaments s’han presentat com una mesura de viabilitat de Vimusa, però els problemes econòmics de l’empresa municipal són de més envergadura i precisament la majoria de persones despatxades coincideixen amb els sous més baixos.

La primera intervenció protagonitzada per la Maria Sol Martínez, portaveu d’EUiA, és duríssima en el to i el contingut. Fa un repàs del govern Bustos des del 2008, l’inici de la crisi, i amb dades a la mà demostra la lleugeresa amb que s’ha gestionat Vimusa dins d’aquest període. Per explicar la dificultat de vendre habitatge, exposa dades comparatives com ara: a Sabadell el boom immobiliari va ser amb un 18,3% d’habitatges nous, mentre a la resta de Catalunya era d’un 7,3%, afirma. Reclama no fer recaure les conseqüències d’una gestió deficient sobre el personal i demana responsabilitats a qui te la potestat de la gestió.

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, repeteix les peticions recollides a la moció i fa una defensa (sembla més una autodefensa) del perquè han presentat aquesta moció. Es mostra queixosa de no haver-se exposat els acomiadaments al Consell d’Administració. Fa una llarga exposició d’allò que Sabadell ha obtingut gràcies a Vimusa, esmenta un seguit d’elements externs que al seu parer també han afectat a l’empresa i finalment demana la readmissió i el pla de viabilitat de Vimusa on es puguin determinar les decisions a prendre.

Segueix el torn de les intervencions de menor a major. Fa la seva exposició la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell. La regidora també denuncia les formes i l’opacitat per haver-se fet els acomiadaments d’esquena a l’oposició i als sindicats. Lamenta, diu, aquest tarannà del PSC contrari a la negociació, a gestionar les dificultats i sovint mostrar-se amb actituds d’imposició. Reconeix el mal tràngol pel que està passant Vimusa però a banda de la crisi, assegura, una bona part és conseqüència de la nefasta gestió i la incapacitat del govern municipal per reorientar a l’empresa cap a altres àmbits d’actuació, tal com ja va proposar la pròpia plantilla temps endarrere.

Després de descriure el perfil personal de les persones acomiadades, cinc d’elles dones i tres majors de 55 anys, explica la petició d’empara feta al regidor de Drets Civils, Joaquim Carné, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, però aquest ni tant sols es va molestar en respondre.

El regidor, al sentir el seu nom, aixeca el cap i amb gestos indica que no és veritat, però la regidora assegura que ho pot demostrar. La portaveu acaba apel·lant a la sensibilitat del govern municipal i als altres grups, perquè reconduir aquesta decisió, afirma, està a les seves mans.

Segons la Consuelo Santos, regidora del PP, el seu grup es solidaritza amb les persones que han perdut el lloc de treball, però estan convençuts que la decisió es va prendre després d’un exhaustiu estudi de la situació econòmica de l’empresa. Pensen que la mesura no resol el veritable problema, però confien que el govern municipal serà capaç de fer l’empresa viable i ben aviat es podran readmetre les persones acomiadades.

El PP continua amb el paper d’espantaocells del PSC que ha fet durant tot el Ple. Per escenificar-ho exposa el seu desacord amb el primer punt de la moció, allà on es demana la readmissió del personal, perquè és responsabilitat del govern prendre aquestes decisions, diu, per això s’abstindran. CiU fa de company del PP, millora els arguments i utilitza paraules més acurades, parla de la falta d’una administració proactiva, de fatalitats, però acaba amb la mateixa intenció de vot.

La situació actual de Vimusa és el resultat de la gestió dels darrers anys, feta per altres regidors del govern, els quals en el temps no han estat capaços d’encertar en la direcció de l‘empresa municipal davant les adversitats de la crisi. Avui és la Marta Farrés, que només porta un mes davant d’aquesta responsabilitat, qui li toca l’os de defensar en nom del govern del PSC els acomiadaments.

Dirigint-se a l’oposició, justifica la situació de Vimusa a través de la crisi actual. Dóna dades sobre la variació de la construcció del 2006 al 2013, de la baixada de la inversió pública, del canvi de legislació on s’obliga a comptar amb serveis rendibles i agraeix a la Carmen Garcia haver-ho esmentat. Tot plegat, afirma, posa en qüestió el futur de Vimusa més enllà de la gestió del govern.

No es mira el públic, mentre parla el seu esguard sempre es dirigeix a l’oposició. De fet poques cares podria veure perquè s’han aixecat altra vegada grans cartells amb frases com: “Sabies que Vimusa paga més amb interessos bancaris que amb salaris de treballadors?”; “L’Ajuntament vulnera els drets de les dones fent fora una treballadora embarassada”; “Acomiadaments exprés, sexistes i discriminatoris”, etc. Quin contrast, l’actitud de la regidora del PSC, amb el numeret del Josep Ayuso, a l’inici del Ple, quan des de la mateixa presidència es dirigia personalment al president de la Joventut de la Faràndula.

La Marta Farrés nega que no s’hagin pres decisions, recorda que des de l’any 2010 no s’han substituït les baixes de personal, s’ha reduït el sou de la gerència, s’han fet plans de vendes però no s’han complert. Últimament, afegeix, s’han buscat noves vies de negoci, però tot plegat no ha estat suficient i hem hagut de prendre aquesta solució més dura.

No ha fet cap esment del pla de viabilitat que es demana, ni ha detallat quines han estat les noves vies de negoci fallides, suposadament no coincidents amb les proposades a la moció: la rehabilitació d’habitatges i de patrimoni històric, l’ampliació de serveis a les comunitats de veïns, les auditories energètiques o la promoció de les energies renovables.

La portaveu d’EUiA replica amb la petició d’esgotar totes les possibilitats abans dels acomiadaments i les anomena: fer el pla de viabilitat, demanar baixes voluntàries, estudiar un pla de jubilació, la possibilitat d’una reducció horària i fer tot això a l’entorn d’una negociació col·lectiva. Fins a les hores no podrem dir que s’han esgotat totes les vies abans d’acomiadar.

Des d’ICV, la Carmen Garcia, amb una llarga intervenció desenvolupa arguments paral·lels als del govern (sic) i en conseqüència arriba a raonaments finals pròxims al PP i CiU: són el fets externs i només els externs, els que han propiciat la situació actual de Vimusa… i ens han portat a una situació d’acomiadaments. Els quals, afirma, són un respir puntual, el debat ara és: què hem de fer amb Vimusa?

La Virgínia Domínguez, és l’única que contesta els arguments del PP i CiU i en qüestiona la seva decisió. Pregunta a la Consuelo Santos si ha vist els estudis o pla de viabilitat on es justifica posar al carrer a set persones. Es dirigeix al Carles Rossinyol per dir-li que l’Entesa també està d’acord en aplicar mesures proactives, però les conseqüències de la inanició no les han de pagar aquets treballadors ni els que vindran, perquè no hi ha cap estratègia de futur. Acaba ressaltant la falsedat de dir que es solidaritzen amb les afectades però alhora impedeixen que la moció prosperi amb al seva abstenció.

La portaveu de l’Entesa reconeix la situació difícil de Vimusa des de fa temps, però insisteix, ha faltat previsió, informació i negociació. No és forma de fer les coses, diu, informar a l’oposició i als sindicats quan ja s’havia anunciat el comunicat de premsa. Demana que s’expliqui per què ara posaran a mans d’una ETT a les persones acomiadades i en pagaran 14.000 euros, tot això d’esquena als sindicats.

La Marta Farrés, afluixa el to i assumeix algunes de les crítiques quan reconeix que Vimusa ha de passar a ser una empresa gestora, que el nou escenari s’ha de discutir i s’han d’explorar altres possibilitats. Però insisteix, per poder fer-ho hem de prendre aquesta decisió, de no prendre-la, ni tan sols podríem parlar-ne perquè no tindríem futur com empresa.

Segons el govern doncs, sense els acomiadaments s’ensorra Vimusa. Els tres grups proposants demanen una vegada més aturar-los. Repeteixen els arguments, i demanen una rectificació la govern perquè el futur de Vimusa no es construeix acomiadant gent.

Resultat: el govern acomiada a set persones i el Ple ho ratifica amb els vots del PP i CiU. Per alguna cosa aquests tres grups municipals s’autoanomenen “grups de govern”.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :