Cròniques del ple

4

02

2014

Ple de febrer: Sense el Bustos el PP també és una bona crossa

Per Sebastià Ribes i Garolera

Cròniques del ple

LES VACANCES DE LA GENT GRAN

Arrenca el ple amb una novetat i un matís. La novetat és la incorporació del Maties Serracant, amb la promesa de lleialtat al Rei només per imperatiu legal, en substitució del Julià Moltó de l’Entesa per Sabadell. El matís és que el Bustos no hi és i en conseqüència caldran dos vots de l’oposició, a favor o amb abstenció, perquè el PSC pugui tirar endavant les seves propostes.

Tot just començar, en el punt on es tracten les subvencions als casals d’estiu, la Virgínia Domínguez interpel·la al ponent, Ramon Burgués, del PSC, el qual amb un gest denota que no s’esperava la intervenció de la portaveu de l’Entesa per Sabadell. Aquesta li recorda el seu compromís al Consell Escolar Municipal d’octubre en el sentit de replantejar els criteris perquè les AMPAS també puguin rebre ajuts per realitzar els casals i li retreu que en la proposta actual no es contempli.

El ponent, atrapat, dóna la raó a la Virginia Domínguez i assegura que és un tema pendent d’estudiar. Ella, però, li matisa que el seu compromís va ser “replantejar” i li demana donar explicacions per no haver-ho fet, en el proper Consell Escolar. Mentre, afegeix, el seu grup s’abstindrà. Si el govern pressuposava comptar amb el vistiplau de tots els grups, ara només rep l’aprovació del PP i CiU perquè la resta s’absté.

El següent dictamen ja és un clàssic i genera el mateix debat cada any: les tarifes del programa de vacances de la gent gran. El model i els criteris són els mateixos de sempre, només es retoca la magnitud i característiques de l’oferta en funció de la demanda condicionada per la crisi. Tanmateix, tal com diu la portaveu d’EUiA, no es busca equilibrar injustícies sinó el vot d’agraïment de les persones beneficiàries, tics i maneres pròpies del “bustisme” les quals prevaldran mentre no desaparegui aquesta malaltia.

La Carmen Garcia d’ICV posa èmfasi en l’adjudicació feta entre les quatre empreses que s’han presentat. Manifesta dubtes sobre si s’ha respectat la garantia d’igualtat d’oportunitats, doncs l’empresa guanyadora, la mateixa de sempre, rep l’adjudicació només per una dècima de diferència amb la següent millor valorada, però els preus dels viatges a pagar per la gent gran són els més cars de les quatre ofertes.

La ponent, Cristina Moreno, li replica que no tot és redueix al concepte econòmic, també ha de prevaldre la qualitat del servei i té raó, perquè les ofertes contemplen disset ítems de valoració. Però la pudor de socarrimat que es desprèn dels dubtes de la portaveu d’ICV no s’esvaeix, la ponent no justifica perquè any rere any és la mateixa empresa la guanyadora del concurs. La presència de l’empresa es remunta a una època on la gestió política està en via judicial, seria oportuna una mica més de concreció per part de la ponent.

La Virgínia Domínguez diu que el tema de fons és el model, no si s’ha de cobrar més o menys. És de l’opinió d’organitzar vacances per les persones que per diferents motius no se les poden permetre i no per aquelles amb altres possibilitats. També defensa una gestió feta des de l’Ajuntament en comptes de cedir-la a una empresa la qual legítimament aspira a obtenir beneficis arran d’un increment del cost.

Durant l’exposició la ponent del PSC, ha destacat dues bondats de la proposta: es prioritza a les persones que no hi han anat mai i les persones amb ingressos inferiors a 570 euros són subvencionades per l’empresa amb el 50% del cost del viatge. Aquesta última ens delata la lleugeresa amb què la regidora tracta aquests temes. L’empresa no subvenciona res, com qualsevol activitat comercial, només procura que el global dels costos, incloses les despeses de les bonificacions, quedi compensat amb els ingressos i els corresponents guanys. A més, la Virgínia Domínguez ens mostra l’abast real i la contradictòria evolució d’aquesta “subvenció” empresarial: l’any 2010 es bonificaren 284 viatges, el 2011 foren 182, i el 2013 només 156. A mesura que la crisi incrementa el conjunt de persones amb pocs recursos baixa el nombre de bonificacions...

Al PP també li preocupa la diferència d’una dècima (una centèsima diu, fila més prim) en el varem d’adjudicació perquè fa possible una reclamació per part de l’empresa exclosa i CiU destaca com el nivell de persones que repeteixen és del 70%, opina que no cal organitzar viatges a l’estranger i afirma que tot plegat és una gestió de caire electoralista. Per tot això el primer grup s’abstindrà i el segon votarà en contra.

Finalment les noves tarifes de preus queden aprovades amb l’abstenció del PP i el regidor no adscrit. Hi voten en contra la resta de grups. Ara el PSC ja pot fer córrer aquella infàmia que va utilitzar entre la gent gran a les passades eleccions municipals: si guanya l’oposició us eliminarà els viatges de vacances.

MATIES SERRACANT S’ESTRENA

Entrem en els temes d’urbanisme, el primer sembla només de tràmit per endreçar l’entorn del Ripoll. Així ho porta escrit el Josep Ayuso i així ho respira tota l’oposició. Bé, tota no, algú s’ho ha mirat i ens il·lustra sobre la situació real. Però no avancem els fets.

El ponent, l’home sense paraula, durant la lectura ens diu que la finalitat de la proposta és passar alguns espais de la zona del Ripoll de sòl urbà a sòl no urbanitzable. S’afecta així tota la llera del riu, zones d’horta, al Parc Periurbà, i talussos. Uns terrenys on el 54% són de titularitat pública i un 46% de titularitat privada. Ho explica tens però en un to de normalitat, com si evités donar rellevància al tema.

En Juan M Mena, d’EUiA, diu compartir la modificació perquè entenem que... i repeteix totes les característiques de millora ja expressades pel ponent. Però anuncia l’abstenció per ser una aprovació inicial.

Des d’ICV, en Carles Marlés no va més lluny. Sense incidir en el dictamen, el posa en un marc general. Saluda l’anada endavant d’aquesta modificació de Pla General perquè: tal com diu l’objecte principal d’aquesta modificació cal classificar com a sòls no urbanitzables els que veritablement no són urbanitzables... Fa esment que això passa en altres indrets del municipi i per tant hi ha molta feina per fer, com ara resoldre les al·legacions de la modificació aprovada en el Ple de novembre (?). Al ser una aprovació inicial, diu, el seu grup s’abstindrà.

En Maties Serracant, acabat d’incorporar com a regidor de l’Entesa per Sabadell, explicita el recel del seu grup. No pels objectius, clarifica, sinó per les formes i els fonaments. Per què ara i amb tanta pressa? Es pregunta. Què motiva fer saltar els protocols del procediment administratiu? Recorda com fa només quinze dies de la finalització del període d’al·legacions als estudis previs necessaris per avalar la modificació d’avui, aprovats pel Ple de desembre. El document d’al·legació que va presentar l’Entesa, diu, lògicament encara no ha estat contestat. Allà dèiem: es tracta d’un document amb una anàlisi incomplerta i insuficient, excessivament descriptiu, i amb escassa visió estratègica, sense una anàlisi de les necessitats socials i territorials que justifiquin les propostes que se’n deriven. A l’espera de solucionar tot això vam demanar la suspensió de la tramitació i per tant la d’aprovacions com la d’avui.

A mesura que s’endinsa en el seu discurs les mirades es concentren en ell i s’intensifica el silenci a la sala: la falta d’una visió global que doni coherència a les diverses actuacions, va fer que el regidor Julià Moltó preguntés a la informativa d’Urbanisme: quin era l’objectiu final de tots aquests acords?

Doncs bé, davant d’aquesta pregunta, la Cap de Servei va respondre, i llegeixo textualment l’acta, que: ‘... a mida que es vagin explicant totes les modificacions que es faran, s’anirà veient més clar quin és l’objectiu d’aquestes modificacions’.

Alça! És la resposta pròpia d’un departament desorientat i una prova més que la incompetència política ara gestiona una de les àrees rellevants de l’Ajuntament.

Mostrant l’acta el regidor de l’Entesa conclou: considerem que aquesta és una resposta inacceptable, perquè com bé saben, tenim el deure de conèixer el que votem, i vostès, els membres del govern, tenen l’obligació de donar tota la informació del que pretenen que votem, i com ja hem exposat, aquest no és el cas d’avui, per tant, no tenim la informació suficient per poder votar en conseqüència, i per aquest motiu, li demano, Sr. Alcalde, que deixin aquest dictamen en suspens. Motiu: que resolguin en primer lloc les al·legacions als estudis previs.

L’expectativa generada i la petició del nou regidor obliga a l’alcalde a intervenir, el qual es justifica dient que tot això es pot esmenar (!) durant el nou període d’exposició pública.

A partir d’aquí les simples intervencions dels altres portaveus es fan ridícules i alhora alarmen al govern del PSC. El PP, és el més breu: això és una aprovació inicial i ens abstindrem. CiU hi dedica dos segons més per anunciar també l’abstenció al ser una aprovació inicial i mostrar-se d’acord en posar ordre en aquest tipus d’espais.

És ara quan salta la sorpresa. L’alcalde fa observar que segons les manifestacions de cada grup no hi ha el vot de qualitat per aprovar aquesta tramitació inicial i demana si en la segona volta es pot considerar la possibilitat de canviar el vot anunciat.

En la segona intervenció el responsable d’urbanisme, l’home sense paraula, ja no aporta res, ha deixat de llegir, amb expressions genèriques es limita a justificar els canvis d’un Pla General que amb aquesta ja ha patit 98 modificacions des de l’any 2000. Mentre el ponent parla, l’alcalde amb gestos insisteix al portaveu de CiU sobre el canvi de vot.

Juan M Mena i Carles Marlés reiteren l’abstenció perquè és el criteri habitual davant les aprovacions inicials. És a la informativa d’urbanisme on s’ha de donar resposta a les demandes d’informació, diu el Maties Serracant, no s’ha fet allà i ara no podem canviar el vot. I en contesta a l’alcalde afegeix que la finalitat dels tràmits d’exposició pública no és lliurar la informació requerida pels regidors.

El PP i CiU, que són molt i molt responsables, anuncien el canvi de vot a favor. Així el dictamen acaba a favor del PSC amb les abstencions d’ICV, EUiA i els vots en contra de l’Entesa. Tema aprovat però no exhaurit. En sentirem a parlar.

ARTÈXTIL: LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA PENDENT

A diferència del punt anterior, en aquest els regidors venen preparats i el govern s’ha mogut per a garantir-se el vot a favor. Això fa el debat punyent i en general en to de fermesa. Però al finalitzar, tenim la sorpresa de conèixer la resposta a la pregunta política que caldeja Sabadell i té pendents a tots els mitjans locals de comunicació: es presentarà l’actual alcalde a les primàries del PSC?

El més insegur, com sempre, l’home sense paraula. No es mou ni una coma de la “xuleta” escrita. Ens llegeix els antecedents que es remunten a un conveni de l’any 2007, aturat de forma inexplicable fins avui. Com si fos una premonició, posa èmfasi en dir-nos que el dictamen està acompanyat de tots els informes preceptius entre ells el d’Aviació Civil rebut al 2011, tres anys després d’iniciar-se el procés. Fet que justifica una part de la dilatació en l’execució del conveni.

La necessitat de l’informe ve donada perquè el projecte privat contempla la construcció d’una torre de pisos similar a la situada davant de la Fira Sabadell. Tanmateix ell no explica res de tot això, els privats no existeixen en el seu argumentari.

En resum proposa desqualificar 42.000 m2 de sòl industrial situat en dos àmbits, l’illa Artèxtil i l’esportiu de Sant Oleguer, i fer la requalificació de 4.000 m2 com a sòl residencial a la Gran Via acumulant el sostre edificable de la zona esportiva. Realment és una de les reconversions de més impacte a la ciutat gestionada per l’equip Bustos.

Per mostrar consolidada la proposta, explica que el 2008 només van presentar al·legacions l’Entesa i ERC, i van ser parcialment estimades les del primer grup. Acaba exposant les millores que al seu parer aportarà la requalificació: terreny per un institut, esponjarà el barri de Covadonga, habitatges protegits, protecció de patrimoni compaginat amb espai industrial per a noves tecnologies i un equipament esportiu de titularitat municipal a Sant Oleguer.

Vist així, la proposta sembla motivada per un interès general i la propietat en queda afectada, tanmateix cada portaveu va desgranant una realitat que en el seu conjunt es mostra ben diferent. La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, recorda que sis anys enrere l’Entesa ja va qualificar la proposta d’operació immobiliària molt ben maquillada. Ells van presentar una alternativa perquè l’institut pogués gaudir de la superfície reglamentada i així fos viable als ulls de la Generalitat, però de les al·legacions presentades no se’n va acceptar cap, ni una.

També destaca que la situació econòmica i les projeccions demogràfiques fetes al 2008 avui han canviat totalment i si aleshores era una operació amb més interessos privats que públics, avui no té cap interès públic. Ni tan sols l’institut serà una prioritat de la Generalitat. Demana on són el projecte multidisciplinar i el concurs d’arquitectura realitzat per la propietat, segons el conveni, perquè en l’expedient no hi ha cap referència. Així, en dos minuts, queden en entredit dues afirmacions fetes pel ponent.

La portaveu al tancar la intervenció diu que hi ha prous elements per no tirar endavant aquest projecte: un interès públic dubtós, el desconeixement del projecte creatiu que li donava sentit, l’incompliment del conveni, i el fet que els signants ja no es corresponen amb els actuals propietaris fa qüestionar-ne la validesa. Sr. Alcalde, li demanem, formalment, deixar sobre la taula aquesta modificació del Pla, i que s’analitzi la viabilitat de la pròpia operació, des del punt de vista de l’interès públic, i amb criteris d’aquest any 2014.

En nom d’ICV, Carles Marlés, explica com la passada setmana van demanar deixar sobre la taula el dictamen a fi de poder aclarir tots els dubtes. No s’entén aquesta pressa després de sis anys si el criteri és buscar acords amb l’oposició. S’han de refer els estudis de viabilitat i sostenibilitat perquè no han estat revisats i adaptats al context del 2014. Cal renovar els informes preceptius d’habitatge i fer-los coherents amb el Pla Local de l’Habitatge. No podem aprovar un l’expedient que presenta molta inseguretat jurídica sense un estudi més intens. Juan M Mena, d’EUiA, situa el debat en un context més ampli i denuncia que no s’hagi informat a l’Associació de Veïns de Covadonga. L’operació d’avui, gestada fa sis anys, és un exemple de les operacions de bombolla immobiliària, afirma, que ens ha portat a la crisi actual. Perdem sòl industrial, es requalifica sòl residencial i se’ns dóna un “caramelet” per un equipament educatiu la superfície del qual segurament no el farà possible. I afegeix que quan l’actual alcalde era regidor d’urbanisme, va defensar aquesta proposta a l’entorn del projecte Gran Via Digital, avui desaparegut i segurament podrint-se de pols i mercuri en un calaix. El govern no té un projecte de ciutat i si perdem tant sòl industrial acabarem la crisi amb menys possibilitats.

L’alcalde mira els dos de portaveus restants, cap demana intervenir. Sorprèn que en un tema d’aquesta magnitud CiU i PP deixin sol al PSC. Però ben mirat, la intenció és que el govern es carregui el mort en solitari executant una operació privada, tècnicament dubtosa, que en defensa del seus interessos de classe no poden qüestionar. El Juan Carlos Sánchez, doncs, dóna la paraula al Josep Ayuso per fer la rèplica.

En contra del que és habitual, l’home sense paraula, fa una intervenció concisa ben estructurada i no llegida, però sense noves aportacions. Repeteix els arguments anteriors sobre els guanys per a la ciutat de l’operació urbanística i altra vegada tenim l’enganyosa percepció d’estar davant d’una decisió del govern sobre un solar municipal.

A partir d’aquí, es fa palesa la incapacitat del Josep Ayuso per afrontar el debat polític. Al deixar sense contestar cada una de les objeccions fetes des de l’oposició, carrega de pedres la teulada amb la qual vol dissimular una operació immobiliària que enfosqueix mentre avança el debat. Tanmateix la teulada s’enfonsa quan la Virgínia Domínguez denuncia una altra incongruència: l’informe d’Aviació Civil va arribar el 2011 però segons consta en l’expedient, l’Ajuntament va sol·licitar-lo el gener del mateix any. Què ha passat entre 2008 i 2011? Han iniciat el debat excusant-se amb el retard d’un informe que no havien demanat. Sí, la regidora està carregada de raó quan diu: Penso que ens deu una explicació Sr. Ayuso.

La significació del tema, el contingut del debat i les peticions raonades de l’oposició (els tres grups que no fan de portant), així com la poca habilitat del Josep Ayuso (no sap què hi ha a l’expedient) obliga l’alcalde ha intervenir. Abans però, demana altra vegada si vol la paraula algun altre grup. Res! CiU i PP es mantenen muts. Ja t’ho faràs, deuen pensar. Seguidament el Juan Carlos Sánchez explica que els cossos jurídics garanteixen la legalitat dels processos administratius i per tant els dictàmens reuneixen les condicions legals per a poder-se tramitar (només faltaria!) i passa la paraula al ponent per a tancar el debat.

I res més? Per què assumeix com alcalde, una de les majors operacions urbanístiques feta a la ciutat amb tota l’oposició d’esquena? Per què no procura com a mínim actualitzar la informació del dictamen i desmuntar així un dels arguments més clars i generalitzats entre l’oposició? Què el fa actuar sense pal·liatius a favor dels interessos de CiU i PP, grups que li han donat políticament l’esquena? Davant d’una operació immobiliària d’aquesta magnitud, tan mal gestionada, no és capaç de deixar el dictamen sobre la taula fins el proper ple després de sis anys de retard?

Sols hi cap una explicació, esta lligat de peus i mans. Si tal com s’ha desenvolupat el debat, en d’un tema d’aquesta magnitud política, i a les portes d’unes eleccions internes al PSC, no ha pres la decisió d’ajornar-ho un mes, és perquè no es presenta a les primàries. Fa d’alcalde, no és l’Alcalde.

L’home sense paraula tanca el debat. Per tercera vegada explica les virtuts de l’operació: guanya la ciutat, guanya bla, bla, ... però la Virgínia Domínguez es queda sense una “explicació” i per extensió tothom es queda sense l’explicació que ens hauria de donar qui diu defensar els interessos de la ciutat però que ni tan sols s’ha mirat que inclou l’expedient que proposa aprovar.

Per acabar-ho d’adobar l’alcalde, com qui vol carregar-se de legalitat recorda que l’aprovació definitiva la dóna la Generalitat, si cal alguna rectificació ja es farà. Tant com dir que no li importa la imatge d’incompetència que pot projectar l’Ajuntament ni el nivell de consens en els grans temes de ciutat.

La votació a favor la protagonitzen el PSC, CiU, PP i el regidor no adscrit. Voten en contra els mateixos grups que al 2008 només es van abstenir. En comptes de sumar, la patètica gestió política ha restat.

CANAL 28 TV I LA FAMILIA BUSTOS La part deliberativa, allà on l’oposició presenta les seves iniciatives, s’inicia amb la proposta de CiU de contractar una assegurança per les activitats de les entitats a la ciutat, la qual és acceptada per unanimitat. A partir d’ara, fins al final de la sessió, el PP s’esforçarà en aixecar la crossa per dissimular el seu suport al PSC.El cas Mercuri ens ha il·lustrat sobre les bones intencions del Bustos perquè les televisions locals es facin un lloc en aquest món de llops dels canals digitals.

Primer ens vam assabentar com va batallar perquè el PSC votés a favor del “Canal català” en el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Després com va moure cel i terra perquè el propietari del canal TV40 pogués ser atès per aleshores consellera del govern andalús Susana Díaz, a través d’un telèfon facilitat per la Carmen Chacón. Cal dir que els seus contactes es van escapar d’una de bona, perquè la gestió fou un fracàs.

Ara pels mitjans de comunicació hem ampliat informació. El govern ha contractat publicitat institucional al minoritari Canal 28, sintonia televisiva no autoritzada, on sembla que el clan Bustos hi té interessos. Per aquest motiu EUiA ha presentat una moció perquè els dos germans donin explicacions a la informativa i es regulin els criteris per a contractar la publicitat municipal.

La portaveu d’EUiA explica, sense mencionar-lo, que el Diari de Sabadell és l’únic que no ha informat de l’afer. Comenta com alguns mitjans són fortament dependents de la publicitat institucional per a sobreviure, fet que ha permès una gestió arbitrària (forma fina d’evitar esmentar la paraula “xantatge”) per part del govern i posa d’exemple el cas del “Nou 9” el qual va patir la retirada de publicitat contractada perquè va publicar alguna cosa no agradable al Bustos. És per evitar aquestes formes de fer, diu, que proposem elaborar unes bases de regulació.

La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, anuncia que el govern no por al·legar desconeixement perquè el passat més d’octubre van adreçar-li preguntes sobre la legalitat de 28TV i aquest va respondre evitant comentar el tema de la llicència. No qüestionem l’activitat privada desenvolupada pels regidors, explica la regidora, vostès tinguin els negocis que vulguin i vagin als hotels que vulguin (en referència a l’afer de la targeta de la Montserrat Capdevila) però han de saber que a la més mínima sospita d’haver utilitzat influències o recursos públics serem bel·ligerants.

ICV és qüestiona la viabilitat de la proposta d’EUiA, opina que la compareixença dels dos germans no aportarà res de nou, tot i així anuncia el suport a la moció.

El PP anuncia que el Canal 28TV possiblement sigui objecte d’una sanció arran de la denúncia d’un altre mitjà. Hi ha una llei que regula els contractes de l’administració pública, fa observar, només ens cal dedicar-hi més atenció a la seva aplicació des dels grups municipals (prova clara què no ha entès la finalitat de la segona petició de la moció o no li agrada deixar concretats uns criteris).

CiU va més al gra. La legalitat no ens correspon, explicita, ja hi ha qui se n’ocupa. El que cal es transparència per a recuperar la confiança i una bona forma de fer-ho és saber a priori quins són els criteris que s’han d’aplicar per a contractar les campanyes de publicitat institucional.

És el torn del govern. El Ramon Burgués justifica l’absència del Bustos per un problema familiar greu. Juga amb els matisos de la contractació per afirmar que ells no han posat publicitat a 28TV, l’han posada a la pàgina web “Televisión Sabadell en Vivo” (mostrada a 28TV). A partir d’aquí justifica la legalitat del contracte segons la normativa esmentada pel PP (crossa sí, crossa no). Afirma que es contracta amb criteris i es queixa de la campanya de difamació que s’ha fet contra el Bustos.

La Maria Sol Martínez, replica. Diu ser coneixedora dels criteris (amb to de tracte de favor) i assegura que al Bustos no li cal cap campanya, es val sòl per a desprestigiar-se. Seguidament s’enceta una renyina entre ella i el portaveu del govern. Finalment després de la intervenció de l’alcalde insistint en la contractació d’una pàgina web, la votació es produeix a favor de la compareixença dels germans Bustos a la informativa. Tanmateix poca cosa en podem esperar, perquè tal com ha anunciat la Virgínia Domínguez l’especialitat del govern és no acatar els acords del Ple, perquè ja fa 63 dies que l’alcalde incompleix l’anterior moció sobre el cas Mercuri.

COM FER PREVALDRE EL DRET A L’HABITATGE

L’oficina més emblemàtica del BBVA a Sabadell, situada al carrer d’Alfons XIII ha estat ocupada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Aquesta és l’última notícia mediàtica que està a la ment de tothom i és reforçada per la presència en el ple dels activistes de la PAH. En aquest context s’inicia el debat de l’última moció, presentada per tots els grups municipals excepte el PP, on s’intenta obrir un forat legal per tal de pressionar perquè es faciliti més l’accés al parc d’habitatges que gestiona la banca.

És evident, cada dia que passa la situació s’agreuja, només cal llegir la informació recollida a l’exposició de la proposta: “Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l’Estat Espanyol, ja s’ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les quals 96.927 a Catalunya. Segons l’informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l’any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d’habitatge habitual per dia hàbil.

Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s’executen 45 llançaments al dia de mitjana.

Ens trobem doncs davant d’una situació d’emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Aquesta situació es veu agreujada pel fet que l’estat espanyol és el país d’Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 - i amb un parc social d’habitatge clarament insuficient - menys d’un 2% de l’habitatge existent.”

Els acords proposats són disposicions per verificar la permanència d’habitatges buits i les mesures sancionadores aplicables si dins d’un termini no s’ha produït l’ocupació de l’immoble. En altres paraules, que disposar d’un habitatge buit tingui un cost dissuasori.

Abans de manifestar cada grup la seva opinió, l’alcalde dóna la paraula a la Dèbora Serrano, representant de la PAH, que és la promotora real de la moció, la qual a banda de repetir les dades ja presents a la introducció de la moció, explica com des de fa mesos reclamen al govern municipal mesures com les que avui es proposen i aquest s’ha excusat sempre en una suposada impossibilitat legal per tal de no dur-la a terme. Han estat les sancions aprovades pel consistori de Terrassa que han deixat en evidència la inacció del nostre Ajuntament i la falta d’un mínim de valentia política. I acaba amb una proclama: Ni gent sense cases, ni cases sense gent. Mai més soles.

Entesa per Sabadell, EUiA i ICV recorden i lamenten que el govern es vagi negar a incloure una proposta similar en el debat de les ordenances municipals, ara seria feina feta. CiU en un canvi de postura respecte plens anteriors, on deia que desnonaments sempre se n’havien fet i que era un tema entre particulars, ara reconeix la gravetat de la situació i explica que la Generalitat també està estudiant l’aplicació d’una taxa pels pisos buits. Des del govern, el PSC reconeix no haver fet res abans perquè no se sabia com fer-ho fins que Terrassa ha mostrat un possible camí. Camí que els portarà a contenciosos i per aquest motiu han demanat dictàmens a la UAB i a la UB.

La intervenció de l’únic grup que no signa la proposta s’escolta amb atenció. El públic es manté amb un respectuós silenci a pesar de l’escarni de les xifres a nivell d’estat, que llegeix la regidora amb to d’èxit: les entitats financeres han aturat 1500 desnonaments, han fet 1.200 reestructuracions de deute hipotecari i 400 dacions en pagament arran del codi de bones pràctiques instaurat pel govern central l’any 2012. Afegeix el seu desacord amb les propostes de sanció recollides a la moció, les consideren il·legals, i per aquest motiu s’abstindran.

Al finalitzar la intervenció es produeix un rau-rau entre el públic, fet que fa intervenir a l’alcalde per demanar silenci. El públic no pot intervenir, però l’oposició aprofita la rèplica per arrissar a la regidora del PP i qüestionar a la portaveu socialista. Aquesta última es compromet a disposar d’una proposta en ferm pel mes proper. No tindrà excusa perquè la moció és aprovada per a tots els grups, excepte l’abstenció del PP.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :