Cròniques del ple

9

07

2013

Ple de Juliol: La continuïtat es fa evident

Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera

Cròniques del ple

EL CAC DECIDEIX A RÀDIO SABADELL

A diferència del ple anterior, l’ordre del dia d’avui és extens i amb temes punyents. Tot just començar, ja s’enceta el primer punt calent, nomenar la nova persona que ha de dirigir Ràdio Sabadell. Arran de l’adaptació de l’emissora local a la nova llei audiovisual i amb tot el desgavell propiciat pel cas Mercuri, durant el qual es va fer palesa una utilització extremadament interessada de la Ràdio per part del govern, l’oposició va poder forçar el canvi de la direcció. Avui cal votar entre dos finalistes.

Per arribar fins aquí ha estat necessari un procés de selecció, el recorregut del qual ha posat en evidència la poca voluntat del govern municipal per realitzar-lo de forma objectiva. El fet no és cap novetat. Així és com el govern ha reaccionat sempre davant del pànic que l’envaeix imaginant un ens municipal professionalitzat, lluny del control polític. Amb l’estrenada alcaldia, els rumors de canvi havien generat noves expectatives. Però, una vegada més, el govern del PSC ja comptava amb un as a la màniga i només s’ha preocupat d’assegurar-ne, sigui com sigui, el seu nomenament.

El portaveu del govern, Ramon Burgués, durant la presentació s’escarrassa en detallar tot el procés fins arribar a les dues persones finalistes. Ens ho explica com si detallar fos sinònim transparència. Seguidament, en un abús del temps disponible com a ponent, fa una exhaustiva defensa de Manuel Garrido pel model de continuïtat que proposa per a la ràdio municipal.

Quan sentim la intervenció de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, sembla que assistim a l’explicació d’uns fets rotundament diferents. Al públic que assisteix no li cal ser especialista en selecció de personal per copsar la intencionalitat política amagada en el procés:

“...Així, els mèrits dels quinze candidats i candidates que s’hi van presentar van ser ignorats des del primer dia i, en comptes de plantejar una taula de puntuacions transparent, la presidència de Ràdio Sabadell, el Sr. Burgués, i el gerent de l’empresa, van proposar que cadascú apuntés en un paperet els noms que li agradessin més. No es va tenir en compte ni l’experiència, ni la titulació, ni els mestratges, ni cap dels mèrits a valorar. Amb aquest nivell d’arbitrarietat van quedar fora bons candidats i candidates amb bons currículums que ni tan sols es van arribar a avaluar.

Però, bé, de fet, això tampoc no va ser una sorpresa, perquè tal com s’havien plantejat les bases, que no requerien ni estar en possessió d’un títol universitari ni acreditar el nivell C de català, ja podíem esperar qualsevol cosa.

Com pot un govern democràtic defensar que el director d’una Ràdio pública a Catalunya no tingui cap titulació en ple segle XXI ni hagi de conèixer la llengua pròpia de Catalunya? Aquest poc interès per tenir un director ben format ja feia olor de socarrim. Però lamentablement no va ser només el PSC, sinó també el PP i ICV els que van donar llum verda a aquestes bases al consell d’administració, amb l’abstenció de CiU. Un fet que lamentem.

El mateix podem dir del sou astronòmic proposat per a aquest càrrec, 56.000 €, que no està justificat i que és profundament injust en una emissora on els periodistes (a aquests sí que se’ls hi exigeix titulació i nivell de català, és clar), cobren només 16.000 €. Això ho van aprovar tots els consellers, excepte l’Entesa i EUiA.

Però tornant al punt en què som avui, després de fer unes bases a mida del candidat del govern, van pretendre que el Consell consultiu aprovés un dictamen en què el proposava al ple, però aquesta maniobra va ser tan evident que fins i tot el Consultiu s’hi va negar. Ens trobem, doncs, amb dos candidats sotmesos a votació del ple, cap dels quals no obtindrà dos terços dels vots i per tant hi haurà d’intervenir el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

...Ens trobem ara davant de dos candidats. Un té un currículum mediocre, l’altra un currículum impressionant. Un té valoracions negatives de diversos membres del consell consultiu. De l’altra, 14 dels 18 membres diuen coses molt positives, fins i tot alguns que no la van votar. Un candidat representa el passat i la continuïtat. L’altra representa el futur i la regeneració democràtica... Nosaltres entenem que el que havíem de buscar era el millor professional per dirigir la nostra ràdio, però vostès s’han posat en evidència i han demostrat que l’únic que volen és tenir el control.”

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, fa una exposició més genèrica. També es queixa de com finalment s’ha desenvolupat el procés, reclama renovació i anuncia la voluntat de defensar a la finalista Montserrat Pérez. Amb una intervenció curta la portaveu d’EUiA anuncia la mateixa intenció.

CiU i PP tampoc no entren en el detall del procediment, possiblement perquè han estat còmplices directes o indirectes del seu desenvolupament i ara es veuen atrapats. Els primers entre la disjuntiva de canvi o continuïtat optem per la primera opció i els segons anuncien el seu suport a la continuïtat del model.

En el torn de rèplica el ponent Ramon Burgués insisteix en la defensa del model continuista de la Ràdio i fa elogis dels resultats obtinguts per l’emissora fins el moment. En un intent de desprestigiar les paraules anteriors de la Virgínia Domínguez, l’acusa de no creure en la participació que ha permès escollir el dos millors candidats i de només fer cas de la titulació en la qualificació professional d’una persona.

La portaveu de l’Entesa li clarifica que la llei demana 2/3 dels vots per provocar un consens el qual no han sabut gestionar. Reunir-se molt no vol dir consensuar, diu, i mostra l’informe enviat pel govern municipal al Consell consultiu on només es parla d’un candidat. El seu candidat, afegeix, quan l’altra té el gran valor de no ser candidata de ningú. Al finalitzar lamenta que sigui precisament el regidor d’educació qui digui que no cal cap titulació.

Tant parla el ponent de continuïtat que la Carmen Garcia no se’n pot estar i li retreu que no hagin apostat pel director actual. Quan hem parlat de canvi, diu, ho hem fet des de l’expectativa d’incorporar una persona de fora (Manuel Garrido ja treballa a l’emissora) per iniciar una nova etapa.

És evident que el portaveu del govern ha quedat entre l’espasa i la paret amb l’última intervenció de la Virginia Domínguez, perquè una mica alterat conclou el debat mostrant l’orgull d’haver aconseguir professionalment que determinats treballadors, sense formació reglada, els hi fossin reconegudes unes capacitacions arran de l’activitat laboral. Embolica que fa fort! El comentari que fa no té res a veure amb la crítica que ha rebut.

La votació dóna 15 vots a favor de Manuel Garrido i 11 vots a favor de la Montserrat Pérez. El regidor no adscrit s’absté en els dos casos. Calien un mínim de 18 vots, cap de les dues persones proposades els ha aconseguit. Ara l’expedient es trasllada al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) perquè decideixi.

El cos polític es queixa quan una nova normativa obvia la possibilitat de decisió dels ens locals. Però quan cal mostrar maduresa política per exercit l’autonomia municipal, sense cap pudor, opta perquè algú de fora ho resolgui. Per això aquest final no parla gens a favor de la nova alcaldia presidida pel Juan Carlos Sánchez.

En aquest cas concretament, el PSC vol fer prevaldre el seu interès polític per damunt del què hauria de ser l’inalienable dret a decidir de la corporació. El govern municipal està convençut de sortir-se’n amb la seva. Raons no li falten: ha pactat amb el PP perquè el seu candidat surti el més votat; l’expedient que rebrà el CAC recull asèpticament un procés, no mostra els arguments de l’oposició, no inclou l’acta del Ple; al CAC li falten antecedents per poder ponderar, és la primera vegada que s’ha de manifestar davant d’un cas així.

Bé. Consell de l’Audiovisual de Catalunya, tot teu...

LA CARA FOSCA DE LA FUNDACIÓ DE L’ESPORT

Després d’aprovar, amb l’abstenció de tots els grups, el resultat del concurs per adjudicar el servei dels menjadors escolars, s’encara el sisè i últim punt corresponent a la Comissió informativa de Presidència: Aprovar la renovació de l’Ajuntament com a patró de la Fundació Privada de l’Esport i designar-ne el representant.

En defensa de la proposta, Josep Ayuso es limita a repetir les mateixes paraules de l’alcalde a l’enunciar el dictamen, amb l’afegitó que ell mateix en serà el representant. Amb el to d’una reflexió en veu alta la portaveu d’EUiA, Marisol Martínez, exposa la necessitat de revisar el paper de l’Ajuntament en determinades fundacions i suggereix que una part de la gestió esportiva sigui promoguda directament des de la Casa Gran. Desconeixem el motiu, però estranyament ICV no fa cap intervenció sobre aquest tema.

Així, doncs, per segona vegada és la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, qui fa el paper d’oposició al govern i ens dóna elements per entendre des del públic quin tipus de gestió ha desenvolupat la Fundació.

La regidora defensa que l’Ajuntament no pot participar en una fundació on no s’actua amb transparència. Com a exemple explica que la memòria de l’entitat no recull qui fa aportacions ni la quantia. Alguns patrocinadors són concessionaris, això fa pensar que sigui una forma de peatge, diu, amb un sobre cost dels serveis. D’ençà del cas Mercuri sabem com funciona la Casa Gran, possiblement la regidora no va gaire desencaminada. Demana conèixer els criteris per a les subvencions de l’esport local de forma que no sembli una repartidora per a segons qui.

També recorda que el vicepresident del patronat (“el tiet”) i un tresorer estan imputats en el cas Mercuri i no han fet renúncia dels seus càrrecs. Després de justificar per què la Fundació no és transparent, en qüestiona el procediment. Pregunta per què la renovació com a patró, es proposa avui amb dos anys de retard, segons els estatuts de la Fundació. Caram! La portaveu sembla l’única que s’ha llegit els papers.

En Josep Ayuso s’esforça en explicar els grans números que envolten a la Fundació i a justificar allò que no se li qüestiona, la legalitat. Ens diu el nombre de patrocinadors, el volum de les subvencions, la quantitat de beques i de projectes en que intervé. I afirma que la gestió és transparent perquè compleix amb els requisits legals de la Generalitat. Ja!

Legalment a una fundació només se li exigeix presentar els comptes anuals i una memòria justificativa. Dipositar aquests documents asèptics a la Generalitat és complir la legalitat però mai serà sinònim de transparència i menys quan es gestiona el diner públic. En conseqüència si l’actual govern municipal vol fer una gestió transparent de l’esport i abandonar la política Bustos de fer i desfer al marge de l’oposició, ha de facilitar més informació i explicar com s’arriba a la síntesi dels dos documents preceptius.

En la rèplica la Virgínia Domínguez li retreu què a pesar de tot, no ha justificat el retard dels dos anys i la Marisol Martínez, ara més incisiva, compara la Fundació de l’Esport amb l’opacitat de la Fundació Barnola i exigeix un canvi de model on les decisions no les prenguin els patrons, sinó els regidors.

El ponent del govern justifica el retard perquè es suposava que ja era suficient el canvi de cartipàs per a renovar al patró i fent gala de com entén la transparència, remet a la regidora de l’oposició als altres patrons i a la Generalitat perquè li expliquin la feina feta i com es compleix la legalitat. El protocol d’intervencions ja no permet cap més rèplica des de l’oposició, però això no detreu la incapacitat del govern per foragitar la sensació d’una gestió de l’esport fosca i vinculada als serveis per concessionària.

El canvi de patró es fa efectiu amb la votació a favor del PSC, l’abstenció de tots els grups i el regidor no adscrit, amb l’única oposició d’EUiA i l’Entesa per Sabadell.

PD: La cirereta aquesta vegada la posa el Secretari de la corporació, el qual anuncia que la proposta no fa majoria suficient per ser aprovada. L’alcalde sorprès (com tothom) accepta el resultat i continua el Ple. Mentre el Josep Ayuso demana confirmació al Secretari. Aquest s’absenta i torna amb la Llei de Règim Local on comprova com legalment la majoria obtinguda és suficient. Sí, l’home sense paraula és el patró renovat de la Fundació de Privada l’Esport.

ELS SERVEIS DE NETEJA COM ECONOMIES D’ESCALA

En el setè punt es proposa iniciar l’expedient per a treure a concurs la contractació dels serveis de neteja dels equipaments municipals. La novetat rau en agrupar les tres contractacions actuals en una de sola, on el valor de sortida és a l’entorn dels 7 milions d’euros en dos anys. La Montserrat Capdevila, en nom del govern, fa la presentació formal. Seguidament la portaveu d’EUiA, fidel als postulats que sempre han defensat en els plens, anuncia l’oposició a la proposta per tractar-se d’una externalització de serveis. Tanmateix hi afegeix un nou element al queixar-se que les bases del concurs no contemplen una limitació a la baixa econòmica per tractar-se d’un servei amb predomini del cost de la mà d’obra.

Tal com la portaveu explica, els sindicats, les empreses i la Generalitat han signat un acord on s’estableixen recomanacions per limitar la baixa econòmica que una empresa pot presentar per a millorar la seva posició en el concurs. De fer-ho significaria que en serveis d’aquesta índole, on la major partida són els costos de personal, s’augmentaria significativament la precarietat laboral.

A la portaveu d’ICV li preocupa més els greus problemes que comportaria el fet de no aprovar-se avui la proposta, per això d’entrada anuncia l’abstenció del seu grup. Després d’explicitar que abans d’una postura definitiva (caldrà una segona aprovació un cop classificades les ofertes) faran consultes a la Diputació o a altres ajuntaments on governen per no caure en contradiccions, finalitza la intervenció amb la petició de dilatar al màxim el termini de presentació de les ofertes per garantir la lliure concurrència. Ens quedem sense conèixer quins són aquests problemes, ni entenem perquè els ha de resoldre el seu grup el qual no té responsabilitats de govern. Possiblement són coneixedors que la resta de grups votaran en contra? En qualsevol cas aquesta vegada no han fet els deures, perquè és avui quan es voten les condicions que han de determinar l’adjudicació.

La Virgínia Domínguez, en nom de l’Entesa per Sabadell, també demana que l’Ajuntament recuperi la gestió directa de la neteja dels equipaments i en cas d’optar, com ara, per l’externalització, que es faciliti la participació d’empreses petites o cooperatives. Tot el contrari de la proposta actual, diu, que amb la concentració només es dóna opció a les grans empreses on les condicions laborals no acostumem a ser les més òptimes. A l’acabar repeteix una pregunta que segons la regidora no li va ser resposta a la reunió informativa: per què un contracte d’aquesta magnitud només té un període de vigència de dos anys, amb tot el que significa de gestió prèvia i d’inestabilitat pel personal?

CiU i PP refusen intervenir, així doncs ja es pot suposar que s’abstindran o votaran a favor. En qualsevol cas l’equip de govern ja sap que té assegurada l’aprovació.

Al segon torn, en un to pausat com qui amb inseguretat busca les paraules adients, la ponent del govern justifica els dos anys pel context econòmic i les noves indicacions que condicionen les finances municipals. Això ens permetrà fer els ajustos oportuns i alhora la contracta finalitzarà al final del mandat, diu. També precisa que no hi haurà inestabilitat perquè el personal serà subrogat. Insisteix en que és suficient el marge del 30% per puntuar les ofertes a banda de la proposta econòmica on s’agrupa el 70% de l’import de la contracte i alhora retreu a EUiA que quan el seu partit governava (època Farrés) ja es feia aquest tipus d’externalització de serveis.

Aquest retret a EUiA ens ha sorprès, pensàvem que el govern ja havia abandonat el recurs infantil de remuntar-se a vint anys endarrere quan se sent incapaç de defensar amb criteris actuals les seves propostes.

La Marisol Martínez, però, no cau en la provocació. Amb fermesa insisteix en la seva preocupació per la possibilitat que les empreses puguin rebaixar fins un 25% la part econòmica. Serà a costa de les condicions laborals, diu, perquè no hi ha altre marge per fer-ho. S’estranya que no se segueixin les recomanacions acordades entre tots els agents socials esmentades inicialment. És al finalitzar quan amb un to tranquil, no habitual en ella, contesta a la ponent: “miri no sé quins motius van portar a la meva gent, en aquells anys a fer-ho. El que sí sé es que fa temps que hi ha una crisi tant important i forta, no sé si vostè ho sap, que requereix canviar les polítiques, en concret les d’externalització i privatització. Això és el que defensa EUiA arreu”.

A la portaveu de l’Entesa no se li ha escapat el comentari indolent de la Montserrat Capdevila, i destaca que parlar de possibles ajustos és molt perillós. Insisteix, és una paraula molt perillosa i demana un aclariment. De fet, per la forma com s’ha expressat la ponent del govern, cal suposar que contempla la hipòtesi d’aplicar mesures excepcionalment dures a curt termini. La Virgínia Domínguez explicita que fer coincidir a final de mandat una contracta, sense càrrega política, només representa un problema immediat pel nou govern, i clarifica a la portaveu del govern que també és inestabilitat si el personal, cada dos anys, no sap quines seran les noves exigències de l’empresa.

A la cloenda la Montserrat Capdevila cedeix a l’observació reiterada de la Marisol Martínez. Diu que donarà instruccions tècniques perquè siguin considerades les esmentades recomanacions acordades amb la Generalitat i s’eviti una baixa excessiva. Clarifica que l’agrupació de contractes només és una consideració d’economia d’escales i afirma que preservar la possibilitar de fer ajustos és per a poder actuar amb més flexibilitat, precisament per fer-ho a favor dels treballadors. Tot el contrari del què insinua la Virginia Domínguez, afegeix.

Esperem que aquestes últimes paraules, contradictòries amb el context de l’exposició inicial, no siguin simple retòrica. En qualsevol cas, dos anys és un període molt curt. Ens permetrà comprovar de primera mà si els temors de l’oposició són justificats o tot el contrari, veurem com la regidora manté el seu compromís. De moment, però, les bases pel concurs del contracte de neteja, en la seva versió d’economia d’escala, són aprovades amb l’abstenció de tots els grups de l’oposició i el vot en contra de l’Entesa i EUiA.

SI L’ADMINISTRACIÓ NO ES POT EXPLICAR: MARRAMIAU!

Ara toca resoldre (a favor o en contra) les al·legacions presentades a les ordenances i no admetre com a reclamacions les presentades al Pressupost General per EUiA. Així és com consta a l’ordre del dia. Quina perla! El llenguatge ens revela el sentir del govern, no hi ha opció, no es tracta de resoldre,... per què va, doncs, a Ple?

Són tres punts diferents, la resolució dels quals tancarà i donarà per aprovat el pressupost del 2013 ja discutit en el ple extraordinari de maig. La presidència avisa que els tres dictàmens es tractaran conjuntament però es votaran per separat. Seguidament el portaveu del govern municipal exposa com l’al·legació al pressupost presentada per EUiA no està dins els supòsits que contempla la llei i per tant no es pot admetre. Possiblement estarien d’acord en algunes de les propostes d’EUiA, afegeix, però la llei és taxativa.

Cal arribar fins a aquest nivell de desvergonyiment polític? No s’hi està d’acord i prou! Després d’haver fet el debat de pressupostos, dir ara que alguna cosa acceptarien si la normativa no ho impedís per estar en tràmit de les al·legacions, és una burla a les propostes de l’oposició.

Ramón Burgués segueix. Esmenta les organitzacions que han presentat al·legacions a les ordenances municipals i anuncia com s’han valorat sense entrar en els detalls. En acabar, però, posa de manifest la mateixa voluntat prepotent expressada en el ple anterior: parlarem amb qui faciliti l’aprovació de les ordenances i els pressupostos.

La majoria de grups de l’oposició coincideixen en que és inadmissible l’alteració en el redactat de l’ordenança sobre utilització de centres cívics en el sentit que ara no queda definit qui pagarà o no les taxes per a llogar els espais públics. La Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, ho explicita així: Ara, però, han introduït una modificació que obre la porta a una arbitrarietat que rebutgem de ple. Ara parlen d’una exempció “quan sigui en interès de la col·lectivitat”, és a dir, aquest dret quedarà subjecte a la valoració del regidor de torn o del tècnic de l’equipament? Potser els assajos del vídeo “Compra en Sabadell” deuen haver entrat ja en aquest apartat d’interès per la col·lectivitat, segons el regidor, és clar.

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, recorda que el seu grup es va abstenir en les ordenances però que l’actual modificació els obliga a canviar el seu vot. Incorporar un criteri aleatori pel lloguer dels espais públics és lapidar l’ordenança, afirma, i fa observar al ponent que quan l’administració és incapaç d’explicar el perquè d’una decisió: marramiau! En un to de dolguda li retreu al ponent la falsedat de dir que pactaran amb qui faciliti... Perquè no és una opció de l’oposició, són vostès els qui decideixen amb qui volen pactar, diu. I posa d’exemple l’esmentada ordenança, la qual va ser negociada durant molts mesos amb tots els grups i ara, de cop i volta l’han canviada per complaure a un grup concret.

La Marisol Martínez, portaveu d’EUiA, de forma resumida repeteix els mateixos arguments que van portar al seu grup a votar en contra dels pressupostos. Ja suposaven que no s’acceptarien les seves esmenes des de l’equip de govern, afirma, ja té el seu objectiu cobert. Ara però, en els pressupostos de sempre, a les ordenances de sempre hi afegeixen un matís, la possibilitat de no pagar per aquelles entitats que vostès decideixen: l’estil de sempre.

CiU i PP amb llargues exposicions justifiquen la seva postura respecte les ordenances, es mostren satisfets perquè s’han recollit algunes de les propostes, però tampoc es fan seves les ordenances, diuen. Cal no donar gaire màniga ampla al PSC, deuen pensar els dos grups municipals, perquè anuncien una abstenció amb la qual el govern ja en té prou.

Finalment, doncs, les esmenes a les dues modificacions de les ordenances compten amb l’abstenció de CiU, PP i el regidor no adscrit. Tal com estava anunciat, la proposta d’EUiA sobre el pressupost és rebutjada però rep la solidaritat de l’Entesa, ICV i del regidor no adscrit amb un vot d’abstenció.

Així doncs, el juliol, amb sis mesos de retard entre en vigor el pressupost municipal pel 2013.

UN DIRECTOR DE SEGURETAT CIUTADANA QÜESTIONAT

De fet, els enunciats de l’ordre del dia de la sessió retraten sucosament el tarannà del govern del PSC. Ara cal debatre (és un dir) el punt dotzè, on diu textualment: Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Sabadell per a l’exercici 2013.

Suposo que qualsevol persona lectora entendrà el mateix que nosaltres des del públic, amb un enunciat tan senzill i explícit. Doncs, s’equivoca. Per poder seguir les intervencions dels diferents grups municipals ens cal conèixer com seria un redactat transparent. Diria: Aprovar un lloc de treball de personal directiu professional amb la denominació de Director de Seguretat Ciutadana. Sisplau, lectors i lectores, sigueu condescendents, “només” és una errada d’interpretació administrativa.

El ponent, Ramon Burgués, fa una intervenció on prorroga tant com pot la manca de concreció de la proposta. Amb un discurs teòric sobre la modernització de l’administració, propi de l’època de les vaques grasses, ens explica que cal obtenir una administració més eficient, en l’inevitable procés de modernització de l’administració pública, etc, etc,... Per això cal dotar-se d’un professional amb funcions de gerent a la Policia Local (desconeix que a Sabadell, ja des d’abans d’un acord de Ple, l’anomenem Policia Municipal). Finalment ha destapat la proposta. Ara, s’esmerça en arguments per a convèncer que les feines de gerent no tenen res a veure amb les funcions de cap de la policia. Al finalitzar, en un to de sacrifici, diu: ho tenim clar, la situació demana canvis a tota l’administració.

Ep! Tot i ser un resum lliure dels quatre minuts d’intervenció, podem assegurar que ni una sola vegada ha fet referència a una modificació de la relació de llocs de treball. És més, ni tan sols ha explicitat les condicions laborals d’aquest nou lloc, les quals modificaran la previsió econòmica pel 2013.

El regidor no adscrit, Antonio Vega, a cada intervenció arriba a la mateixa conclusió: no veu la necessitat de posar un comandament entre el polític responsable i el cap de la policia, una despesa (?) gens justificada. La portaveu d’EUiA, amb una exposició molt breu, manifesta que seria una opció a considerar si anés acompanyada d’una dimissió. Es refereix a la del cap de la Policia Municipal, imputat en el cas Mercuri.

La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, fa una valoració més extensa. Després de considerar-lo un dels punts més rellevants del ple, comenta la necessitat de solucionar l’estat actual del cos de la policia. El tema ja fa massa temps que s’arrossega, diu, el cas Mercuri només ha fet agreujar la situació. ICV és de l’opinió de preveure una nova plaça d’intendent, la proposta d’un director tècnic no la consideren viable perquè no tindrà el comandament directe sobre el cos de la policia. Amb aquesta solució no tenim cap garantia que es resolgui el problema tot i els costos elevats (?) per a les arques municipals, perquè el cap continuarà fent de cap.

La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, primer ens explica que el govern del PSC, fent cas omís de l’acord contrari del ple de maig, ha fet una adscripció provisional a les persones amb rang de comandament intermedi per ells escollides. Ara, en comptes de resoldre el problema que tenen amb el cap de la policia, diu, originen un lloc de treball per controlar-lo amb un cost de 100.000 euros. (Finalment ens assabentem del preu de la proposta!) Afirma que ho considera una immoralitat davant la retallada de drets i sous dels treballadors municipals. I afegeix que si s’ha passat tants anys sense aquest càrrec, ara és el moment menys justificat per instaurar-lo. En una segona intervenció fa un repàs ràpid d’algunes de les funcions que s’atribueixen al nou gerent per mostrar que les possibles competències i les fixades per al cap de la policia no justifiquen el nou alt càrrec. Acaba amb la queixa que el tema no hagi estat tractat a la comissió sobre la policia municipal.

A la rèplica, Ramon Burgués, insisteix en el moment òptim per modernitzar les administracions públiques. Amb veu alta i en un to impositiu afirma que ens hem d’acostumar a la figura dels gerents. Com si el cap de la policia no existís, posa com exemple la Ràdio on hi ha un gerent i el nombre d’efectius és molt inferior als 250 agents del cos de policia.

Amb aquests arguments sembla que el govern vulgui contractar un gerent perquè ara és una necessitat tècnica pel bé de l’administració municipal. És evident que una despesa d’aquesta magnitud, en els moments actuals, respon a una situació escabrosa que el portaveu amaga. Tanmateix, si la proposta va tècnicament endavant, tenen moltes possibilitats de sortir-ne malparats i en realitat complicar molt més els problemes actuals a la Policia Municipal.

Diem tècnicament, perquè també podria donar-se els cas que l’única finalitat sigui incorporar a l’Ajuntament a una persona, actualment “despenjada”, relacionada amb el PSC. Ep! Sempre dins de la legalitat, per descomptat, com a Montcada.

Durant tot el debat el PP no ha piulat i CiU ha fet una intervenció insubstancial per a justificar l’abstenció. Recordem, qualitat de vot més que suficient perquè el govern municipal porti endavant les seves propostes. Ens ho ha fet observar la Carmen Garcia en el punt anterior, el govern ha triat amb qui pacta. Així, el nou càrrec anirà endavant per l’abstenció de CiU i PP. Amb l’oposició de l’Entesa, ICV, EUiA i del regidor no adscrit.

LA GESTIÓ FETA RETOPA AMB EL DRET A L’HABITATGE

El passat mes de març, en el discurs d’investidura, el nou alcalde Juan Carlos Sánchez va assenyalar com un objectiu rellevant fer front a la problemàtica social de l’habitatge amb una regidoria específica. Fins avui, aquesta voluntat no s’ha vist explicitada. Ni tan sols els pressupostos del 2013, recentment aprovats, concreten un programa per a garantir l’habitatge als sectors socials més perjudicats per la crisi.

Ara, però, es posa a la consideració del Ple un document on es recullen les accions en política municipal d’habitatge que el PSC vol prioritzar. La Marta Farrés, responsable d’Habitatge i Serveis Socials, amb fermesa, però sense prepotència, defensa la proposta. Lluny de l’actitud dels ponents anteriors, on el seu comportament denotava comptar d’antuvi amb la partida guanyada, desgrana el contingut del document: els àmbits d’incidència, els recursos disponibles i allò més significatiu, les limitacions previsibles. Parla ràpid i amb vehemència, sense llegir, propi de qui domina el tema perquè l’ha treballat amb una implicació personal molt directa.

En nom d’EUiA, Juan M. Mena “estripa” el document. Amb un to normal manifesta que la proposta arriba tard, és insuficient, depèn massa de les altres institucions, però sobretot és continuista i no incorpora mesures d’excepcionalitat per a la gent jove, per la gent gran, ni per les persones amb risc d’exclusió. Exigeix un pla de xoc i suggereix alguns punts a considerar, per exemple: fer la vida impossible a les entitats bancàries que no col·laborin en la mediació per evitar els desnonaments.

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, “se’l mira distant”. Fa una anàlisi de la situació a la ciutat. Destaca la contradicció entre les famílies sense habitatge i el gran nombre de pisos buits a mans dels promotors o entitats bancàries. Demana actuacions per gravar els habitatges buits i proposa que la Fundació Barnola, on hi estan implicats diversos regidors del PSC, també ofereixi habitatges de lloguer social. El document és la proposta del govern municipal, afirma, però s’han incorporat suggeriments d’ICV i en conseqüència facilitarem l’aprovació.

Des de l’Entesa per Sabadell, Julià Moltó “el declara nul”. Opina sobre la poca viabilitat de la proposta perquè la majoria d’accions recollides al document, diu, ja es porten a terme o depenen del finançament, no garantit, d’altres institucions. Considera que no respon a les expectatives generades per l’alcalde en el discurs d’investidura. Per tot plegat, anuncia que no donaran suport a un document sense utilitat real.

Pel PP parlar de gravar els habitatges buits és demagògic i opina que el document s’ha millorat, però encara tenen dubtes de la seva viabilitat. CiU lamenta que el retard obligui a aplicar un pla d’urgència, però tot i així li donaran suport.

A la rèplica la ponent, posa èmfasi en el contingut realista del document. Esmenta de memòria cada una de les xifres i afirma que els imports són reals, lluny de possibles subvencions, estan inclosos en el pressupost. Anuncia que les gestions amb les entitats bancàries s’han iniciat i expressa la voluntat d’incidir sobre els habitatges buits però cal la implicació legal de la Generalitat. Finalment, amb to dolgut, lamenta que després de l’esforç per a recollir la major part d’aportacions possibles i fer-ne una proposta aplicable, alguns encara continuïn amb la creuada contra tot (fa referència a la postura de l’Entesa i EUiA).

El comentari de la regidora motiva dues respostes ben diferents. Des d’EUiA el Juan M. Mena endureix el discurs i puja el to. Demana de forma rotunda i sense pal·liatius que si el govern del PSC no té possibilitat de fer garantir el dret de l’habitatge, que plegui. Si ara falten diners, afegeix, és per la gestió nefasta portada a terme en els darrers temps i posa d’exemple: el castell de Can Feu, la Pista d’Atletisme, etc.

En Julià Moltó destaca que l’Entesa també ha fet aportacions al document. Matisa no haver-se interpretat bé la postura del seu grup. No donar suport al document no vol dir que el rebutgin, tal com ha deduït la ponent ( i hem entès des del públic). S’abstindran.

Al concloure, la Marta Farrés es disculpa per la interpretació errònia del vot. Insisteix en l’esforç fet per arribar fins aquí. Detalla la procedència de les aportacions recollides i explicita, una vegada més, el convenciment que el repte del dret a l’habitatge no el poden encarar sols.

Finalment, el pla d’actuació recollit al document obté el vistiplau del Ple amb els vots favorables del PSC , CiU i el regidor no adscrit, l’abstenció de l’Entesa, ICV, PP i el rebuig d’EUiA.

EL GOVERN MUNICIPAL MANTÉ ELS SOBRESOUS

Encara que l’ordre del dia està carregat de temes transcendents, la sessió no s’allarga. Són les deu de la nit, s’ha fet el recés i ja comencem la part deliberativa, o sigui el debat de les mocions presentades pels diferents grups.

Les tres primeres són “dolces”, tots els grups hi estan d’acord, ja sigui pel tema o perquè han estat treballades conjuntament. Com ara la presentada per EUiA per a garantir que cap infant deixi de fer els tres àpats diaris, ja que durant el període estival no tenen el control o seguiment del menjador escolar.

La d’ICV demana més recursos, agilitat o més rigor per atendre les queixes sobre contaminació acústica. No és normal, diu el Carles Marlés, el gran nombre de queixes acumulades a l’oficina del Síndic de Greuges relacionades amb el soroll. Tampoc ho és, tal com destaca l’Entesa per Sabadell, arribar a l’extrem d’haver de presentar una moció per demanar que el govern compleixi amb la seva obligació: vetllar pel compliment de l’ordenança municipal contra el soroll.

Des de CiU es presenta una proposta en defensa dels afectats per les participacions preferents. Hi ha una mica de frec, perquè el Juan M. Mena explica com, en el Parlament, CiU i PP s’han posat d’acord per no fer declarar a persones relacionades amb la malversació a les caixes d’estalvis. Tot i així la moció, com les dues anteriors, rep el suport dels grups per unanimitat.

La quarta moció fa retornar la realitat política a la sala. Presentada per l’Entesa per Sabadell, demana que les dietes i retribucions en concepte de representació municipal reverteixin al pressupost municipal. La portaveu del grup, Virgínia Domínguez, amb una intervenció d’un minut, ho explicita molt clar: ja que els càrrecs electes i tècnics quan assisteixen a altres organismes representen a la ciutat, no haurien de cobrar res. Però en cas de percebre alguna retribució, seria ètic i just que revertís a les arques municipals i deixés de ser un sobresou personal. Hi ha antecedents, afegeix (fa referència a l’època Farrés).

EUiA, ICV i CiU, amb matisacions, mostren el seu acord. El PP hi veu problemes tècnics i anuncia l’abstenció. Així doncs les cartes estan jugades, la decisió queda a mans del govern. El seu portaveu, Ramon Burgués, manifesta l’acord amb el fons però en destaca dificultats tècniques: caldrà estudiar com modificar els estatuts d’algunes empreses i veure com es resol el caràcter personal que tenen les retribucions. Proposa primer fer aquestes gestions i després concretar la proposta.

La Virginia Domínguez, accepta el raonament del portaveu i demana el vot a favor amb la consideració de treballar-ho durant aquests mesos, amb la intenció de començar aplicar-ho al 2014. La reacció de la ponent no devia estar prevista pel govern, perquè, per sorpresa de tothom, immediatament pren la paraula l’alcalde per destacar que segons el redactat de la moció s’ha de decidir sobre la renúncia d’un dret individual de les persones (és tant com dir que no accepta esmenes).

Això provoca la intervenció de la portaveu d’ICV, la qual en defensa de la proposta emergent fa observar que amb la postura favorable de la majoria de grups i donada la conjuntura de crisi econòmica, s’obligarà a presentar altra vegada la proposta en cas de no sortir reeixida.

En Ramon Burgués insisteix en treballar les possibles solucions i després presentar-ho al Ple. La Virgínia Domínguez, seguint el procediment habitual en aquestes ocasions, accepta fer una esmena in voce que reculli l’aplaçament que demana el PSC per aprovar-la ara.

Per segona vegada l’alcalde intervé. Reafirma amb to tallant que es vota allò que diu la moció. Qualsevol canvi és una altra proposta a estudiar amb temps. Queda clar. S’havia subestimat l’actitud dialogant de la portaveu de l’Entesa, i alhora no hi ha interès en què prosperi una moció com aquesta.

A la cloenda la regidora de l’Entesa lamenta que entre el portaveu del PSC en actitud de diàleg i l’alcalde dient una altra cosa, la moció no prosperi. Sí, ja no hi ha cap dubte, alguna cosa els hi grinyola però qui mana, mana: la proposta és rebutjada pels vots en contra del PSC i el suport del PP des de l’abstenció. L’alcalde ha perdut una ocasió d’or per mostrar-se personalment lluny d’un interès econòmic (ara és ell qui cobra de la Companyia d’Aigües) i alhora fer palès un tarannà dialogant quan en el Ple es desenvolupa un veritable debat públic.

Quina llàstima! La ciutat ha perdut l’ocasió d’avançar cap a criteris de retribució política, ètics i transparents, més d’acord amb els temps actuals. Cal esperar, tal com anunciava la portaveu d’ICV, que el tema es remogui en un pròxim Ple.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :