Notes de premsa

19

04

2012

El gasoducte Martorell-Figueres: una inversió estratègicament i energèticament injustificada

Notes de premsa

El 2010 els transportistes i reguladors de gas francesos i espanyols no validaren la comercialitat del projecte Midcat i apostaren per la connexió interestatal pel Pirineu basc.

El Ministerio de Industria i Enagas han de donar explicacions públiques dels interessos a què respon un projecte que ja saben que està sobredimensionat. El caràcter estratègic de les inversions ha d’integrar principis d’eficiència i intensitat energètica, més en escenaris de crisi. Té sentit continuar apostant a llarg termini per polítiques de demanda en lloc d’apostar per fonts renovables de generació d’energia?

Els silencis de l’administració

120413 Resposta Ministeri obres GasoducteEl juliol de 2010, la Iniciativa Regional de Gas del Sud (ERGEG), grup consultiu independent de la Comissió Europea en les àrees d’electricitat i gas, amb l’objectiu de crear un mercat interior competitiu, eficient i sotenible d’electricitat i gas a Europa, i integrada pels organismes reguladors estatals com la Comisión Nacional de la Energía i la Commission de Régulationn de l’Énergie, va concloure textualment en el procediment Open Season 2015

“- La capacidad solicitada por los comercializadores en el proceso no fue suficiente para validar el desarrollo del proyecto MidCat.”

i

“La decisión de los transportistas franceses sobre las inversiones necesarias para el incremento de la interconexión Irún/Biriatou, así como la aprobación de dicha decisión por parte del regulador francés, CRE, se espera a finales de enero de 2011.”

Es confirmà per tant, el mes de juliol de 2010, que la connexió gasista amb França es produiria pel Pirineu oocidental, i concretament entre Irun i Biriatou, al País Basc.

Tenint en compte que aquests acords de la Iniciativa Regional de Gas del Sud són del juliol del 2010, que l’execució del gasoducte Martorell-Figueres s’inicià la tardor del 2011, i que el Ministerio de Indústria ha reconegut el març del 2012(consulteu la nostra darrera nota de premsa del passat 14 d’abril clicant aquí) que el Gasoducte Martorell-Figueres quedarà aturat a Hostalric sense data de continuïtat, ADENC, Entesa per Sabadell, L’AltraVeu de Castellar i UES denunciem amb rotunditat que:

- el dimensionat del gasoducte Martorell-Figueres és excessiu per les funcions que ha de complir

- els impactes territorials que es produeixen per la seva execució no estan justificats

- els requeriments tècnics, de seguretat i la traça escollida per la seva execució exigien una revisió profunda abans de l’inici de l’execució del projecte

- les informacions sobre les inversions d’Enagas a Catalunya fins al 2014 no s’ajusten a la realitat (veieu la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya o una informació periodística sobre aquestes previsions d’inversions)

Exigim respostes

ADENC, Entesa per Sabadell, L’AltraVeu de Castellar i UES exigim que el Ministerio de Industria i Enagas justifiquin perquè no s’aturà l’execució d’aquest gasoducte Martorell-Figueres i se’n revisà el projecte, i detallin amb precisió a quins interessos respon la declaració d’interès públic i l’execució d’un gasoducte que no acomplirà el principal objectiu de la seva funció i dimensionat. Novament, la desestimació de la utilització del corredor de l’AP7 (que vàrem proposar Generalitat, ajuntaments i entitats) apareix com injustificada.

Creiem necessària una intervenció més decidida de la Generalitat de Catalunya i dels diferents municipis afectats. També han participat en la seva tramitació i en són corresponsables.

Apostes estratègiques? Sí, i el gasoducte no ho és...

Les possibles excuses d’inversió futura d’aquest gasoducte cauen per elles mateixes. En un escenari en què la lliure disponibilitat de recursos fòssils està en crisi (el pic del petroli ja s’assolí el 2006 segons l’Agència Internacional de l’Energia, i el del gas s’arriba a situar segons les fonts com a màxim entre el 2015 i 2020 -veieu Carles Riba Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles), o que el component energètic té una incidència significativa en la balança comercial (a l’estat espanyol està estimada al voltant dels 45.000 milions d’euros anuals segons dades del Banc d’Espanya el 2008) és obligat només invertir si es persegueix aconseguir una major eficiència energètica i una menor intensitat energètica, alhora que reduir la fuita de recursos econòmics cap a l’exterior.

És així que si cal garantir el subministrament energètic a les comarques de gironines i barcelonines, allò que és necessari que promoguin i impulsin les administracions públiques, amb la necessària implicació dels generadors i distribuïdors energètics amb el conjunt de la societat, és invertir en fonts de generació amb energies renovables.

Agafar un altre camí és perdre’ns. Agafar un gasoducte equivocat és llençar recursos que ens calen per altres emergències. Els beneficis dels reguladors i distribuïdors poden tenir justificació pels seus accionistes, però no la tenen ni pel conjunt de la societat ni des d’un punt de vista ètic i responsable.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :